Confiteria Tarragó i Bohigas

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióConfiteria Tarragó i Bohigas
Tarragó i Bohigas.jpg
Dades
Tipusconfiteria
pastisseria
orxateria
botiga d'ultramarins Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1841
Dissolució1904 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La confiteria Tarragó i Bohigas va ser un negoci fundat per Domènec Tarragó i Soler al barri del Raval de Barcelona. Les fonts documentals ens indiquen que es tractava d'un establiment de sucre perlat, xarops refrescants i altres articles de confiteria situat al núm. 26 del carrer de la Cendra.[1][2]

El 1885, Tarragó va construir una casa de planta baixa i cinc pisos al núm. 34 del mateix carrer,[3] segons el projecte del mestre d'obres Josep Torres i Ferran.[4] Aquest edifici, a més d'acollir el negoci familiar,[5] seria el domicili de la seva filla Mercè i el seu gendre Joan Bohigas i Andreu,[a] que el 1886 van ser pares del nadó Pere Bohigas i Tarragó. Poc després, la família va adquirir la finca veïna del carrer de la Riera Alta, 61 (27 antic),[7] on el 1889 s'hi va construir una casa-fàbrica de planta baixa i pis, projectada pel mestre d'obres Isidre Reventós i Amiguet[8] i que seria la seu del negoci Tarragó i Bohigas.[9]

Com a industrial innovador, Bohigas va registrar el 1891 la patent d'un succedani del cafè que es deia "cafè New York".[10] Cap el 1893, sogre i gendre es van separar,[11][12][13] i el 1894 Tarragó va obrir la fàbrica de xarops Tarragó i López[14] al carrer del Roser, 39,[15] de la que no se'n tenen notícies més enllà de 1896. Així, Bohigas va quedar en solitari al capdavant de la fàbrica de sucre perlat, xarops i orxates del carrer de la Riera Alta:[16]

GRAN FÁBRICA DE AZUCAR CANDI JARABES Y HORCHATAS REFRESCANTES de JUAN BOHIGAS FUNDADA EN 1841. Elaboración de pastillas de goma, grajeas y almendras. Agua de azúcar simple y compuesta. Pastelería y completo y abundante surtido de comestibles; salchichón de San Felio Saserra, quesos, mantecas, etc., etc. Torrefacción diaria de café por un procedimiento especial que conserva todo el aroma del mismo. Se expende al por mayor y menor. Calle Riera Alta, núm. 61 BARCELONA[17]

Poc després, Bohigas va obrir una confiteria-pastisseria al núm. 4 del carrer de Pelai,[18][19] i el 1898 va enderrocar la fàbrica per construir-hi un edifici d'habitatges de planta baixa i cinc pisos, projectat pel mateix Reventós.[20] El 1901 va traspassar el negoci de confiteria, drogueria i ultramarins a Josep Vilardell[21] i va traslladar l'activitat productiva a l'establiment de Pelai.[22][23] Després d'uns anys de decadència, finalment aquest va passar cap el 1904 a mans d'Alfons Vilarasau,[24] que regentava la Pasteria Inglesa al núm. 6 bis, especialitzada en "lunchs" (dinars).[25][26]

Notes[modifica]

  1. Natural de Sant Feliu Sasserra i amo d'una botiga de pastes de sopa i ultramarins al núm. 17 del carrer de Sant Pere Mitjà.[6]

Referències[modifica]

  1. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 706. 
  2. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 822. 
  3. Anuario-Riera, 1896, p. 367. 
  4. AMCB, Q127 Foment 819 N (1885).
  5. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 775. 
  6. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 724. 
  7. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 781. 
  8. AMCB, Q127 Foment 600 Q bis (1889).
  9. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 976. 
  10. «Buscador de Propiedad Industrial». Oficina Española de Patentes y Marcas. [Consulta: 26 maig 2022].
  11. «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 02-08-1893.
  12. «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 28-05-1894.
  13. «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 11-06-1895.
  14. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1896, p. 974. 
  15. Domingo Tarragó. «Fontrodona 42. Obrir una finestra pel carrer Fontrodona, casa número 39 del carrer del Roser». Q127 Eixample 5469/1894. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
  16. Anuario-Riera, 1896, p. 37. 
  17. Roca i Roca, Josep. Barcelona en la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895, p. 270 (anuncis). 
  18. «Pelai 4. Juan Bohigas. Permís per a construir un forn». Q127 Foment 1237 Y. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1896-1897.
  19. Anuario-Riera, 1898, p. 44. 
  20. AMCB, Q127 Foment 837 AB (1898).
  21. Anuario-Riera, 1901, p. 385. 
  22. Anuario-Riera, 1901, p. 168. 
  23. La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis, any 11, núm. 978, 29-9-1901, p. 2. 
  24. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1179. 
  25. Anuario-Riera, 1896, p. 306. 
  26. La Senyera. Setmanari català, any XI, núm. 7, 3-4-1898, p. 9. 

Bibliografia[modifica]