Confiteria Tarragó i Bohigas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConfiteria Tarragó i Bohigas
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconfiteria
rebosteria
orxateria
botiga d'ultramarins Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1841
Data de dissolució o abolició1904 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La confiteria Tarragó i Bohigas va ser un negoci del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història[modifica]

Domènec Tarragó i Soler tenia un establiment de sucre perlat, xarops refrescants, orxates i altres articles de confiteria al carrer de la Cendra, 26.[1][2][3] La seva filla Mercè es va casar amb Joan Bohigas i Andreu, natural de Sant Feliu Sasserra, que regentava una botiga de pastes de sopa i ultramarins al carrer de Sant Pere Mitjà, 17.[4] El 1885, Tarragó va encarregar al mestre d'obres Josep Torres i Ferran una casa de planta baixa i dos pisos al núm. 34 del mateix carrer,[5][6][7] que a més d'acollir el negoci familiar,[8] seria el domicili de la parella, que el 1886 van ser pares del nadó Pere Bohigas i Tarragó.[9][6] El 1889, Bohigas va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i pis a la finca veïna del carrer de la Riera Alta, 61 (antic 27),[10] projectada pel mestre d'obres Isidre Reventós i Amiguet[11][6] i que seria la nova seu del negoci Tarragó i Bohigas.[12]

El 1891, Bohigas va registrar la patent d'un succedani del cafè que es deia «cafè New York»,[13] i cap al 1893, va quedar en solitari al capdavant del negoci, que s'anunciava així a la guia Barcelona en la mano de Josep Roca i Roca (1895):[14][15][16][17] Gran fábrica de azucar candi jarabes y horchatas refrescantes de Juan Bohigas fundada en 1841. Elaboración de pastillas de goma, grajeas y almendras. Agua de azúcar simple y compuesta. Pastelería y completo y abundante surtido de comestibles; salchichón de San Felio Saserra, quesos, mantecas, etc., etc. Torrefacción diaria de café por un procedimiento especial que conserva todo el aroma del mismo. Se expende al por mayor y menor. Calle Riera Alta, núm. 61 Barcelona[18] El 1894, Tarragó va obrir la fàbrica de xarops Tarragó i López[19] al carrer del Roser, 39,[20] de la que no es tenen notícies més enllà del 1896.

Poc després, Bohigas va obrir una confiteria-pastisseria al núm. 4 del carrer de Pelai,[21][22] i el 1898 va endegar la reforma de la casa-fàbrica de la Riera Alta per a transformar-la en un edifici d'habitatges de planta baixa i cinc pisos, segons el projecte del mateix Reventós.[23][6] El 1901 va traspassar el negoci de confiteria, drogueria i ultramarins a Josep Vilardell[24] i va traslladar l'activitat productiva a l'establiment de Pelai.[25][26] Uns anys després, cap el 1904, l'establiment va passar a mans d'Alfons Vilarasau,[27] que regentava la Pasteria Inglesa al núm. 6 bis, especialitzada en dinars.[28][29]

Referències[modifica]

  1. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 706. 
  2. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 822. 
  3. «Interesante factura de Domingo Tarragó-Barcelona 1877». todocoleccion.net, 22-07-1878.
  4. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 724. 
  5. AMCB, Q127 Foment 819 N.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 28. 
  7. Anuario-Riera, 1896, p. 367. 
  8. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 775. 
  9. «Naixements 1886, núm. 3287». AMCB, 28-06-1886.
  10. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 781. 
  11. AMCB, Q127 Foment 600 Q bis.
  12. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 976. 
  13. «Buscador de Propiedad Industrial». Oficina Española de Patentes y Marcas. [Consulta: 26 maig 2022].
  14. «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 02-08-1893.
  15. «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 28-05-1894.
  16. «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 11-06-1895.
  17. Anuario-Riera, 1896, p. 37. 
  18. Roca i Roca, Josep. Barcelona en la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895, p. 270 (anuncis). 
  19. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1896, p. 974. 
  20. «Domingo Tarragó. Fontrodona 42. Obrir una finestra pel carrer Fontrodona, casa número 39 del carrer del Roser». Q127 Eixample 5469/1894. AMCB.
  21. «Juan Bohigas. Pelai 4. Permís per a construir un forn». Q127 Foment 1237 Y. AMCB, 1896-1897.
  22. Anuario-Riera, 1898, p. 44. 
  23. AMCB, Q127 Foment 837 AB.
  24. Anuario-Riera, 1901, p. 385. 
  25. Anuario-Riera, 1901, p. 168. 
  26. La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis, any 11, núm. 978, 29-09-1901, p. 2. 
  27. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1179. 
  28. Anuario-Riera, 1896, p. 306. 
  29. La Senyera. Setmanari català, any XI, núm. 7, 03-04-1898, p. 9. 

Bibliografia[modifica]