Confiteria Tarragó i Bohigas
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | confiteria pastisseria orxateria botiga d'ultramarins  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1841 | ||||
| Dissolució | 1904 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
La confiteria Tarragó i Bohigas va ser un negoci fundat per Domènec Tarragó i Soler al barri del Raval de Barcelona. Les fonts documentals ens indiquen que es tractava d'un establiment de sucre perlat, xarops refrescants i altres articles de confiteria situat al núm. 26 del carrer de la Cendra.[1][2]
El 1885, Tarragó va construir una casa de planta baixa i cinc pisos al núm. 34 del mateix carrer,[3] segons el projecte del mestre d'obres Josep Torres i Ferran.[4] Aquest edifici, a més d'acollir el negoci familiar,[5] seria el domicili de la seva filla Mercè i el seu gendre Joan Bohigas i Andreu,[a] que el 1886 van ser pares del nadó Pere Bohigas i Tarragó. Poc després, la família va adquirir la finca veïna del carrer de la Riera Alta, 61 (27 antic),[7] on el 1889 s'hi va construir una casa-fàbrica de planta baixa i pis, projectada pel mestre d'obres Isidre Reventós i Amiguet[8] i que seria la seu del negoci Tarragó i Bohigas.[9]
Com a industrial innovador, Bohigas va registrar el 1891 la patent d'un succedani del cafè que es deia "cafè New York".[10] Cap el 1893, sogre i gendre es van separar,[11][12][13] i el 1894 Tarragó va obrir la fàbrica de xarops Tarragó i López[14] al carrer del Roser, 39,[15] de la que no se'n tenen notícies més enllà de 1896. Així, Bohigas va quedar en solitari al capdavant de la fàbrica de sucre perlat, xarops i orxates del carrer de la Riera Alta:[16]
GRAN FÁBRICA DE AZUCAR CANDI JARABES Y HORCHATAS REFRESCANTES de JUAN BOHIGAS FUNDADA EN 1841. Elaboración de pastillas de goma, grajeas y almendras. Agua de azúcar simple y compuesta. Pastelería y completo y abundante surtido de comestibles; salchichón de San Felio Saserra, quesos, mantecas, etc., etc. Torrefacción diaria de café por un procedimiento especial que conserva todo el aroma del mismo. Se expende al por mayor y menor. Calle Riera Alta, núm. 61 BARCELONA[17]
Poc després, Bohigas va obrir una confiteria-pastisseria al núm. 4 del carrer de Pelai,[18][19] i el 1898 va enderrocar la fàbrica per construir-hi un edifici d'habitatges de planta baixa i cinc pisos, projectat pel mateix Reventós.[20] El 1901 va traspassar el negoci de confiteria, drogueria i ultramarins a Josep Vilardell[21] i va traslladar l'activitat productiva a l'establiment de Pelai.[22][23] Després d'uns anys de decadència, finalment aquest va passar cap el 1904 a mans d'Alfons Vilarasau,[24] que regentava la Pasteria Inglesa al núm. 6 bis, especialitzada en "lunchs" (dinars).[25][26]
Notes[modifica]
- ↑ Natural de Sant Feliu Sasserra i amo d'una botiga de pastes de sopa i ultramarins al núm. 17 del carrer de Sant Pere Mitjà.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 706.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 822.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 367.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 819 N (1885).
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 775.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 724.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 781.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 600 Q bis (1889).
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 976.
- ↑ «Buscador de Propiedad Industrial». Oficina Española de Patentes y Marcas. [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 02-08-1893.
- ↑ «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 28-05-1894.
- ↑ «Marca de fàbrica». Oficina Española de Patentes y Marcas, 11-06-1895.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1896, p. 974.
- ↑ Domingo Tarragó. «Fontrodona 42. Obrir una finestra pel carrer Fontrodona, casa número 39 del carrer del Roser». Q127 Eixample 5469/1894. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 37.
- ↑ Roca i Roca, Josep. Barcelona en la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895, p. 270 (anuncis).
- ↑ «Pelai 4. Juan Bohigas. Permís per a construir un forn». Q127 Foment 1237 Y. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1896-1897.
- ↑ Anuario-Riera, 1898, p. 44.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 837 AB (1898).
- ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 385.
- ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 168.
- ↑ La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis, any 11, núm. 978, 29-9-1901, p. 2.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1179.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 306.
- ↑ La Senyera. Setmanari català, any XI, núm. 7, 3-4-1898, p. 9.
Bibliografia[modifica]
- Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 28.
- Tatjer, Mercè «La indústria alimentària a l'Eixample de Barcelona, 1868-1970: la indústria sucrera i de pastes de sopa». El patrimoni de la indústria alimentària. Passat, present i futur. X Jornades d'arqueologia industrial de Catalunya, 1-3-12-2016, pàg. 339-358.