Confrides
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lloc | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | la Marina Baixa ![]() | ||||
Capital | Confrides ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 296 (2024) ![]() | ||||
Gentilici | Confridenc, Confridenca | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 40 km² ![]() | ||||
Altitud | 785 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | José Buades Llorca ![]() | ||||
Identificadors descriptius | |||||
Codi postal | 03517 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03057 ![]() | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03057 ![]() | ||||
Lloc web | confrides.es ![]() |
Confrides és una població de la comarca de la Marina Baixa.
Història
Té el seu origen en una alqueria musulmana anomenada Aljofra; després de la seua conquesta l'any 1264, Jaume I féu donació de la vila a Vidal de Sarrià; encara que la seua població romangué en mans dels Sarrià durant dues generacions, aviat fou cedida a l'infant Pere; més tard, les famílies Cardona i Ariza senyorejaren la jurisdicció de la vila; durant la segona meitat del segle XIV i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides fou conquerida per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins al 1364 què la recuperà Pere IV; a començaments del segle XVI i com a conseqüència de la guerra de les Germanies la seua població musulmana, que aleshores podia elevar-se fins als 120-160 habitants, fou obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides acceptaren a desgrat llur conversió forçosa i el 1526 es rebel·laren contra la decisió de la Junta del 1525. Pocs anys abans de l'expulsió, Confrides podia tenir uns 240 habitants que oposaren una fort resistència armada, es refugiaren a les muntanyes de la Vall d'Alauar, davant l'ordre d'estranyament de la minoria morisca (1609). Confrides es distingí pel seu suport al bàndol borbó durant la guerra de Successió.
Demografia i economia
El padró de 2003 enregistrà 325 habitants que viuen en els dos nuclis de població del municipi: Confrides i Abdet. La seua economia es basa en l'agricultura, malgrat que la seua proximitat als nuclis turístics i al Castell de Guadalest han fet sorgir un tímid sector serveis, recolzat en el turisme rural.
Geografia
Confrides s'eleva als 785 m. d'altitud i està situat a la capçalera de la Vall de Guadalest en la frontera entre la Marina i la muntanya la qual cosa fa que el seu terme, de 42,20 km2, oferisca força possibilitats als excursionistes; hi ha la Mallà del Llop (1.360 m.), la Penya Alta, el Penyó Mulero, el Pas de les Raboses, les Simes del Partegat, el port de Confrides (960 m.), el naixement del Guadalest i les fonts de l'Arbre, de Forata, de Fuster i la de Machelis.
Festes
- El cap de setmana més a prop del dia 13 de juny, en honor a Sant Antoni de Pàdua. És la festa dels joves. A aquest Sant se li demana nóvio/a.
- El penúltim cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu dels Dolors i Sant Josep, són les Festes Patronals. Pel dia hi ha cercaviles, celebracions religioses, menjars populars en la plaça, actes culturals i activitats infantils; per les nits hi ha revetlla.
- Les Xapes. Se celebren la nit del dijous sant de cada any.
Edificis d'interès
A la plaça del poble hi ha una noguera monumental que constitueix el símbol del poble el patrimoni del qual citem tot seguit:
- Església de sant Josep, del segle XVIII.
- Castell d'Alfofra. Situat en la Penya del Castellet, d'origen medieval, encara conserva nombrosos elements però es troba en ruïnes.
Gastronomia
Els àpats de Confrides són els típics de la comarca: olleta de blat, arròs amb penques i conill.
Política
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Ferrándiz Santamaría | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | José Solbes Rosell | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Rafael Gomis Llorens | CDS | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Rafael Gomis Llorens | CDS | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José Ferrer Picó | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | José Ferrer Picó | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | José Ferrer Picó | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | José Buades Llorca | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José Buades Llorca | CDL | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | José Buades Llorca | C's | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Margarita Desamparados Ferrer Llorens | 73 | 3 | ||
Centre Democràtic Liberal | José Buades Llorca | 51 | 2 | ||
Partit Socialista del País Valencià | Maria Victòria Gomis Llorens | 48 | 1 | ||
Coalició Compromís | Rafael Gomis Llorens | 35 | 1 | ||
Total | 207 | 7 |
Referències
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.