Congregació clerical

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les congregacions clericals són, en l'Església Catòlica Romana, els instituts de vida consagrada on els membres s'hi vinculen pronunciant vots religiosos simples (a diferència dels ordes religiosos, on es pronuncien vots solemnes i a perpetuïtat) i la finalitat dels quals és permetre'ls l'accés al sacerdoci. Estan regulats pel cànon 588, comma 2, del Codex iuris canonici de 1983.

Història[modifica]

Les primeres daten del final del segle XVI, quan acabà el Concili de Trento. Nasqueren com a associacions pies de clergues, i després també s'hi incorporaren laics, que vivien en comunitat però sense voler constituir veritables ordes religiosos. Es dedicaven a l'apostolat, les missions i la predicació, a més de fer obres de caritat.

Les més antigues foren les dels Doctrinaris (fundats en 1592), els Pius Obrers Catequistes Rurals (1606), la Companyia de Maria Monfortana (1705), els Passionistes (1720) i els Redemptoristes (1730). Posteriorment en destaquen els Missioners Oblats de Maria Immaculada (1816), la Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (1859), els Agustins de l'Assumpció (1845), la Petita Obra de la Divina Providència (1903) i els Pobres Servents de la Divina Providència (1907).

Instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica
Ordes MongesMonges mendicants EremitesCanonges regularsMonjosFraresClergues regularsCavallers
Congregacions Germanes ClerguesGermans
Instituts seculars femenins masculins
Societats de vida apostòlica femenines masculines

Llista de congregacions clericals[modifica]

Bibliografia[modifica]