Filles de la Divina Pastora
 Escut de la congregació: Maria com a Divina Pastora i Sant Josep, amb el Sagrat Cor de Jesús al damunt | |
| Tipus | Congregació religiosa de germanes |
|---|---|
| Nom oficial | Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora |
| Nom oficial llatí | Instituto Calasancio de Hijas de la Divina Pastora |
| Sigles | I.C.H.D.P. |
| Altres noms | Filles de la Divina Pastora, Germanes Calassàncies, Pius Institut Calassanci |
| Lema | Caridad; Pietas et litterae (Pietat i lletres, com els escolapis) |
| Objectiu | Educació de la joventut |
| Fundació | 2 de gener de 1885, Sanlúcar de Barrameda (província de Cadis, Andalusia) per beat Faustino Míguez |
| Aprovat per | Pius X, en 1912 (aprovació provisional: 6 de desembre de 1910; aprovació diocesana en 12 de juny del 1889, pel bisbe de Sevilla Ceferino González) |
| Constitucions | aprovades en 1912 |
| Patrons | Mare de Déu com a Divina Pastor |
| Fundacions destacades | Chipiona, Martos, Sevilla, Getafe (casa general), Daimiel, Ourense, Corunya, Vigo, etc. (generalment amb el nom Colegio Divina Pastora); Buenos Aires, Santa Fe; Ranchi Kharkhand (Índia), etc. |
| Fundacions a terres de parla catalana | Alacant i Monóvar (Alacant) |
| Lloc web | http://www.institutocalasancio.es |
L'Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora, o Pius Institut Calassanci (en castellà Instituto Calasancio de Hijas de la Divina Pastora) és un institut religiós femení, una congregació religiosa de germanes. Les germanes, conegudes com a Germanes Calassàncies, posposen al seu nom les sigles I.C.H.D.P.
Història[modifica]
La congregació fou fundada a Sanlúcar de Barrameda (província de Cadis) el 2 de gener de 1885 per Faustino Míguez González (1831-1925), prevere dels Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies, per oferir ensenyament gratuït a les nenes, seguint el carisme escolapi. Les primeres cinc postulants van prendre l'hàbit el 2 d'agost de 1885; el 12 de juny de 1889 l'arquebisbe de Sevilla, Ceferino González y Díaz Tuñón, aprovà el primer reglament de la comunitat. L'institut va rebre el decretum laudis el 6 de desembre de 1910 i les constitucions foren aprovades per la Santa Seu el 1912.
Activitat i difusió[modifica]
Les Germanes Calassàncies es dediquen a la instrucció i a l'educació cristiana de la joventut. També tenen residències per a estudiants i cases de retir espiritual.
En començar 2006, l'institu tenia 268 germanes en 43 cases. Són presents a Espanya, Sud-amèrica (Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, Nicaragua, Uruguai) i Camerun, Guinea Equatorial i l'Índia,[1] amb seu general a Madrid.
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.