Congregacions de l'Orde de Sant Benet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ordeCongregacions de l'Orde de Sant Benet
Fundació1893 Modifica el valor a Wikidata per Lleó XIII Modifica el valor a Wikidata

Els monestirs de l'Orde de Sant Benet són canònicament autònoms, governats per un abat independent del bisbe corresponent al lloc. Els priorats, governats per un prior, depenen d'una abadia, generalment la que l'ha fundat o poblat.

Per facilitar la unitat de l'orde, els monestirs poden agrupar-se en federacions o congregacions, governades per un abat president. Dintre de cada congregació, els monestirs continuen essent autònoms, però els abats de cada comunitat es reuneixen periòdicament en capítols per discutir i acordar assumptes diversos i un monjo visitador les visita periòdicament per resoldre les qüestions que pugui haver-hi.

En 1893, Lleó XIII va agrupar els monestirs benedictins que no pertanyien a cap congregació en una confederació presidida per un abat primat, elegit per dotze anys pels altres i que resideix a l'abadia de Sant'Anselmo de Roma.

Actualment l'orde té vint congregacions (entre parèntesis, l'any de la fundació):

- Congregacions històriques (segles XI-XIV), nascudes com a ordes religiosos monàstics diferenciats que seguien la Regla de Sant Benet amb particularitats diverses (habitualment, més rigor i èmfasi en la vida solitària i eremítica) i que amb el temps es convertiren en congregacions de l'orde, conservant en algun cas algunes de les particularitats (reglament o hàbit diferents, etc.):

- Congregacions formades com a agrupacions de monestirs d'una àrea geogràfica (segles XIV-XVII):

- Congregacions formades a partir del segle XIX per agrupar monestirs d'una àrea o amb unes maneres de fer similars, independentment d'on fossin:

En començar 2005 la confederació de congregacions tenia 349 abadies i priorats i 7.876 monjos, 4.350 dels quals eren preveres.[1]

Congregacions històriques desaparegudes[modifica]

Algunes de les congregacions, sobretot les més antigues que nasqueren com a ordes diferenciats, s'han extingit o han estat suprimides o integrades en altres federacions; les més importants han estat:

L'obligació de la clausura, que impedia les visites de superiors o els capitols generals, va fer que no es donessin congregacions de monestirs femenins. Així i tot, n'han existit algunes:

Notes[modifica]

  1. Dades de l'Annuario pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1452.

Vegeu també[modifica]