Conjunt d'instruccions
Un conjunt d'instruccions o repertori d'instruccions, joc d'instruccions o ISA (de l'anglès Instruction Set Architecture, «Arquitectura del Conjunt d'Instruccions») és una especificació que detalla les instruccions que una CPU d'un ordinador pot entendre i executar, o el conjunt de tots els comandos implementats per un disseny particular d'una CPU. El terme descriu els aspectes del processador generalment visibles a un programador, incloent els tipus de dades natives, les instruccions, els registres, l'arquitectura de memòria i les interrupcions, entre altres aspectes.[1]
Existeixen tres tipus principals: CISC (Complex Instruction Set Computer), RISC (Reduced Instruction Set Computer) i SISC (Simple Instruction Set Computing).[2]
L'arquitectura del conjunt d'instruccions (ISA) s'empra de vegades per distingir aquest conjunt de característiques de la microarquitectura, que són els elements i tècniques que s'empren per implementar el conjunt d'instruccions. Entre aquests elements es troben les microinstruccions i els sistemes de cache.
Processadors amb diferents dissenys interns poden compartir un conjunt d'instruccions; per exemple l'Intel Pentium i l'AMD Athlon implementen versions gairebé idèntiques del conjunt d'instruccions x86, encara que tenen dissenys interns completament oposats.[3]
Llista de ISAs[modifica]
Aquesta llista està lluny d'estar completa, a mesura que les arquitectures velles s'abandonen i s'inventen noves en una base contínua. Hi ha molts microprocessadors comercialment disponibles i microcontroladors que implementen ISAs. ISAs personalitzades són també bastant comuns en algunes aplicacions, p. ex. ASIC, FPGA, i computació reconfigurable.
- Llista de conjunts d'instruccions
ISAs implementats en maquinari[modifica]
- Alpha
- ARM
- Sèrie Burroughs B5000/B6000/B7000
- IA-64 (Itanium)
- MIPS
- Motorola 68k
- PA-RISC
- IBM 700/7000
- Arquitectura Power
- PDP-11
- SPARC
- SuperH
- Tricore
- Transputer
- UNIVAC 1100/2200
- x86
- EISC (AE32K)
ISAs generalment implementats en programari amb encarnacions en maquinari[modifica]
- p-Code (UCSD p-System Versió III en Pascal MicroEngine de Western Digital)
- Màquina Virtual Java (ARM Jazelle, picoJava, JOP)
- FORTH
ISAs només implementat en programari[modifica]
- ISAC - Instruction Set Architecture C.[4]
ISAs mai implementats en maquinari[modifica]
- ALGOL
- Màquina SECD, una màquina virtual utilitzada per alguns llenguatges de programació funcionals.
- MMIX, una màquina d'ensenyament utilitzada en The Art of Computer Programming de Donald Knuth
- Màquina-Z, una màquina virtual originada en Infocom i utilitzat per jocs d'aventura de text, i el seu successor Glulx.
Referències[modifica]
- ↑ «Instruction Set Architecture (ISA)» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2009].
- ↑ «Arquitectura de un computador» (PDF) (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-07-07. [Consulta: 15 juliol 2009].
- ↑ «x86-64™ Technology White Paper» (PDF) (en anglès). Advanced Micro Devices, Inc.. [Consulta: 15 juliol 2009].
- ↑ Vegeu ISAC i Lissom, o The LLVM Compiler Infrastructure i back-end.
Enllaços externs[modifica]
- Enric Pastor. Arquitectura d'un computador[Enllaç no actiu]
PDF - Instruction Set Architecture (ISA) Arxivat 2015-04-23 a Wayback Machine.(anglès)PDF
