Conquesta d'Ares

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgConquesta d'Ares
Conquesta del Regne de València
Data gener de 1232
Localitat Ares del Maestrat
Resultat victòria de la Corona d'Aragó
Conquesta d'Ares (País Valencià)
Conquesta d'Ares
Conquesta d'Ares
Conquesta d'Ares
Coord.: 40° 27′ 0″ N, 0° 8′ 0″ O / 40.45000°N,0.13333°O / 40.45000; -0.13333
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Emirat de Balansiya
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó Jaume I el Conqueridor
Cronologia
Setge de Peníscola (1225) Setge de Morella (1232)

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.[1]

Antecedents[modifica]

El 1224 el Jaume el Conqueridor va cridar els nobles d'Aragó i Catalunya per iniciar la conquesta de Balansiya entrant per Terol, però Sayyid Abu Zayd li va demanar una treva que va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de Balansiya i Mursiyya. Durant l'estiu de 1225, el Jaume I intentà apoderar-se del castell de Peníscola, però els nobles aragonesos li van girar l'esquena i va fracassar.

Sayyid Abu Zayd patí una rebel·lió indígena antialmohade encapçalada per Ibn Hud al-Djudzaní que s'apoderà de Madina Mursiyya el 1228 i va dominar les regions d'Oriola, Dénia, Bairén, Xàtiva i Al-Yazirat Suquar, assetjant Balansiya sense prendre-la, però l'amenaça del Regne de Castella va fer que Ibn Hud es retirara cap a Madina Mursiyya.

El pacte entre Jaume I i Sayyid Abu Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bàndol encapçalat per Zayyan ibn Mardanix nét d'Abu al-Hajjaj, creient que Sayyid Abu Zayd els havia traït en abandonar l'islam, i aquest va deixar la ciutat de València i per traslladar-se al nord, mentre Zayyan va entrar triomfalment en la ciutat de Balansiya al gener de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei. Des de Madina Mursiyya, el rebel antialmohade Ibn Hud al-Djudzaní, havia assetjat la ciutat de València pressionant a Zayyan perquè l'abandonara. Tot aquest desorde en la ciutat de València va fer créixer les ànsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del Regne, després d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.

La conquesta[modifica]

Estant Jaume el Conqueridor a Terol[2] el 1232 per signar un nou pacte amb Sayyid Abu Zayd i caçar amb Pero Ferrández d'Açagra[3] va rebre[4] la notícia que Blasco I d'Alagón assetjava Morella, de vital importància estratègica, i que ho feia amb els seus propis mitjans,

El rei, tenint por a la possible expansió cap al sud de Blasco I d'Alagón, es va dirigir immediatament al Maestrat per a controlar la situació, prenent la fortalesa d'Ares amb grup de peons terolans,[5] prenent-la el 8 de gener,[6] mentre que Morella va caure el dia anterior, 7 de gener, després d'una ferotge resistència.

Conseqüències[modifica]

Després de la presa de Morella i Ares, les tropes es van dirigir a la veïna fortalesa de Castellfort, que va resistir el setge fins a l'1 d'agost de 1237.[6]

Referències[modifica]

  1. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  2. «Comença la conquesta del Regne de Valencia, capítol III». A: Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme. Vídua de Joan Mey Flandro, 1557, p. foli XLIIIIr. 
  3. Diversos autors, Les quatre grans croniques, p.223-225
  4. Enciclopèdia.cat, Ares del Maestrat
  5. IES Riu Túria, 'La conquesta de València per Jaume I
  6. 6,0 6,1 (castellà) Julián Segarra Esbrí, La forja de una estrategia

Bibliografia[modifica]