Conquesta de Zara

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentConquesta de Zara
BitvaZadar.jpg
Tipus setge
Data novembre 1202
Coordenades 44° 06′ 51″ N, 15° 13′ 40″ E / 44.1142°N,15.2278°E / 44.1142; 15.2278
Lloc Zadar
Part de Quarta Croada
Participants Enrico Dandolo
Modifica dades a Wikidata
Gustav Dore i Enrico Dandolo parlamentant abans de començar el setge

Conquesta de Zara (El dux Enrico Dandolo i els seus croats arribaren a Zara, en la costa de l'Adriàtic, i aixecaren un campament. Just abans de l'assalt els habitants de la ciutat desplegaren creus en les muralles per a fer saber als atacants que eren cristians i es trobaven sota la protecció del Papa. Però no serví per a res. En tan sols cinc dies, els croats arrasaren la ciutat i l'espoliaren de tots els seus tresors.

Els fets[modifica]

L'11 de novembre de 1202, els croats arribaren a Zara, els vilatans, al veure les dimensions de l'exèrcit i la seva maquinària d'assalt, saberen que tota resistència seria inútil, i per això no tardaren a enviar una ambaixada oferint la rendició de la ciutat a canvi de salvar les seves vides. A Dandolo li sembla just, així que demanà als emissaris que romanguessin en les seves tendes mentre anava a deliberar amb els barons croats.

En absència del dux, Simó IV de Montfort (1150-1218), el líder d'una petita facció de croats contraris a atacar Zara, féu saber als seus habitants que els líders croats portaven una missiva del Papa Innocenci III en què aquest amenaçava amb l'excomunió a tot aquell que s'aixequés en armes contra la ciutat. Simó insistí en que, si eren capaços de defensar-se dels venecians, no tindrien res de tema dels croats francs (els que no eren venecians), ja que no tenien intenció de desobeir al Papa. Els emissaris agraïren a Simó la informació i retornaren a la ciutat. Quan Dandolo i els barons croats retornaren, se sentiren ultratjats al no trobar els emissaris, i les possibilitats d'una rendició pacifica s'esvaïren.

La missiva del Papa obligava als croats a elegir entre l'excomunió per atacar una ciutat sota la protecció de l'església, o bé a donar per conclosa la croada. Convençuts que la voluntat de Déu era contrària a aquesta segona alternativa, la majoria dels croats optaren per mantenir-se al costat dels venecians com una qüestió d'honor. Simó i els seus homes se separaren del contingent armat, però la majoria dels croats atacaren Zara, que fou conquerida el 24 de novembre. Com a resultat d'això, els participants de la quarta croada quedaren excomunicats.

Les conseqüències[modifica]

Els líders francesos enviaren una delegació davant Innocènci III suplicant el seu perdó. Al final, el Papa els concedí l'absolució que sol·licitaven, però no als venecians, ja que estava convençut que aquests s'havien sumat a la causa croada tan sols en interès propi. En una missiva enviada als líders croats, instava als francesos a què, una vegada a Terra Santa, no tinguessin tractes amb els venecians.

Però aquí no acabaren els problemes de l'expedició croada, aclaparada pels deutes, la manca de diner i l'escassetat de queviures. D'acord amb el contracte signat, Venècia es comprometia a proporcionar a cada soldat el suficient com per a subsistir uns nou mesos. Però com que els croats començaren a consumir les provisions a finals de juny de 1202, a finals de març de l'any següent, just quan la flota croada es trobava preparada per a partir del port de Zara, els croats es trobaren sense provisions. Els recursos eren clarament insuficients per a mantenir a tot el contingent i poder navegar tots junts, i no cal dir per a combatre a Egipte.

Llavors arribà a Zara un grup d'emissaris comandats per un príncep bizantí, Alex Àngelo, que acabava de fugir d'Orient després que el seu pare, l'emperador Isaac II Àngel, hagués estat cegat i obligat a abdicar en favor del seu germà Aleix III Àngel el 1195. El jove príncep va sostenir que era ell, i no el seu oncle, el legítim emperador de Constantinoble. A canvi d'enderrocar-los, els hi oferí provisions, 200,000 marcs de plata, unir-se a la croada amb 10.000 soldats, deixar un destacament permanent a Terra Santa i sotmetre l'Església grega a l'autoritat de Roma. Per als croats era una oferta irresistible, però generà noves divisions dintre de les seves files.

Errors del Papat[modifica]

L'excomunió del contingent venecià de la quarta croada suposà el punt final d'una relació excepcionalment propera amb el papat. Els venecians comerciaven sobretot amb Orient, però des de sempre s'havien mantingut fidels a l'Església de Roma, i l'havien recolzat en diverses disputes. El 1077, el papa Gregori VII es referí a la <<relació única>> entre Venècia i Roma, i just un segle més tard la república ajudà a posar final a un enfrontament entre el Papa i l'emperador alemany.

Així mateix, Venècia fou una gran aliada dels croats, fins al punt que fou l'estat d'Europa que més vegades i a més obstinació prengué la creu. La seva flota fou l'única gran contribució a la primera croada, i el 1122 el dux en persona comandà un contingent de diversos milers de venecians a Terra Santa, on va aixafar a la flota fatimita i ajudaren a conquerir Tir. El fet, doncs, que el papa Innocenci III demanés ajuda a Venècia per a la quarta croada no és sorprenent, però el curs dels esdeveniments li farien lamentar tal petició.

Referències[modifica]

Coord.: 44° 06′ 51″ N, 15° 13′ 40″ E / 44.1142°N,15.2278°E / 44.1142; 15.2278