Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al republicanisme federal.
A ell es deu la primera traducció completa al català de la Ilíada, si bé amb caràcter indirecte, a partir de la versió francesa de Pierre Giguet.[5]
L'historiador Josep Pich Mitjana ha editat, en nou volums, les seves memòries titulades: Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900, que van ser publicades originàriament al diari El Diluvio entre 1925 i 1928.[6]
Casat el 1873[7] amb Sebastiana Maria Brugulat i Galindo. Van ser pares de l'escriptor Alfons Roure i Brugulat (1889-1962).
L'Ocasió fa el Lladre, comèdia en un acte de Conrad Roure. Edició publicada a Barcelona l'any 1913 dins la col·lecció Lectura Popular Biblioteca d'autors catalans de la Ilustració CatalanaEl cantador. Gatada caballeresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla, en col·laboració amb Frederic Soler. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona, el dia 12 d'octubre de 1864. El Cantador és una paròdia del drama El trovador d'Antonio García Gutiérrez.
Una noia és per a un rei, estrenada al Teatre Romea, el 29 de setembre de 1867.
La comèdia de Falset, estrenada al teatre Romea, el 18 de gener de 1869.
Un pom de violes, estrenada al teatre Romea, el 30 de desembre de 1869.
El tret per la culata, estrenada al teatre Romea, el 12 de maig de 1870.
↑Consta en el índex de naixements de 1841 de l'Ajuntament de Barcelona corresponent als mesos anteriors a l'obligació de registrar civilment els naixements, que entrà en vigor l1 d'octubre de 1841. Apareix cap al final de l'índex anterior a l'1 d'octubre.
