Conrad el Gran

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaConrad el Gran
Dresden Fuerstenzug Konrad der Grosse.jpg
Biografia
Naixement 1098
Mort 5 febrer 1157 (58/59 anys)
Petersberg
Activitat
Ocupació Governant
Altres
Títol Marcgravi
Família Wettin
Fills Otó II de Meissen
Theodoric I, Margrave of Lusatia Tradueix
Dedi III, Margrave of Lusatia Tradueix
Adela de Meissen
Agnès II, abadessa de Quedlinburg
Friedrich I. von Brehna Tradueix
Heinrich I von Wettin Tradueix
Pare Thimo the Brave, Count of Wettin Tradueix
Germans Dedo IV. von Wettin Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Conrad el Gran o Conrad de Meissen (c. 1097 – 5 de febrer del 1157) fou marcgravi de Meissen del 1123 fins al seu retir el 1156. Era fill de Thimo, Comte de Brehna, de la Casa de Wettin i Ida, filla d'Otó de Nordheim. També fou Comte de Wettin, Brehna i Camburg des d'abans del 1116.

El 1123 esdevingué Comte d'Eilenburg. Aquell mateix any Lotari de Supplinburg, Duc de Saxònia, el feu marcgravi de Meissen en oposició a Wiprecht von Groitzsch, la persona designada per l'Emperador Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic. Lotari també va nomenar Albert l'Ós marcgravi de Lusàcia, mentre Enric va nomenar Wiprecht per a aquella posició. Wiprecht fou incapaç va ser incapaç de mantenir-se ferm davant dels seus dos oponents i el 1124 Conrad mantenia sense problemes el poder a Meissen. El 1136, Lotari, llavors emperador, li assignà també la Lusàcia. Després d'això, Alta Lusàcia va quedar una part de Meissen i la marca de Lusàcia es reduí solament a la Baixa Lusàcia.

El 1143 Conrad esdevenia Comte de Groitzsch i Rochlitz i Vogt de Chemnitz i Naumburg. El 1147, mentre Conrad III d'Alemanya estava fora d'Europa embrancat en la Segona Croada, Conrad el Gran s'uní a Enric el Lleó, Adalbert de Salzwedel, Albert l'Ós, i els Arquebisbes de Magdeburg i Bremen per organitzar una Croada contra els Obotrites i Wagri. L'agost, Conrad i Albert, amb els bisbes de Magdeburg, Havelburg, i Brandenburg, va concentrar les seves forces a Magdeburg El príncep obodrita Niklot i les seves fortaleses de Dubin i Dimin foren assetjades. Conrad i Pribislav, un altre príncep obodrita, es veieren forçats a acceptar el cristianisme i fer les paus.

Als anys següents va fundar el monestir de Sankt Peter auf dem Lauterberg (Petersberg), al qual es va retirar el 30 de novembre de 1156. A la seva mort i hi fou enterrat al costat de la seva muller, Lutgarda (Lucarda) d'Elchingen-Ravenstein, filla d'Adalbert, Comte d'Elchingen-Ravenstein i Berta de Hohenstaufen, filla de Frederic I, Duc de Suàbia i Agnès d'Alemanya.

Matrimoni i assumpte[modifica]

Luitgard De Elchingen-Ravenstein, amb qui es casà abans del 1119, li donà molts fills. El seu fill gran, Otó II, el succeí com a marcgravi de Meissen, mentre que el seu segon fill supervivent, Dietrich I, el succeí a Lusàcia. El seu fill Enric I, Comte de Wettin es casà amb Sofia de Sommerschenburg, comtessa Palatina de Saxònia, filla del Comte de Sommerschenburg Fredrick II i la Comtessa Liutgard de Stade, reina vídua de Dinamarca.

Els seus descendents foren:

  • Heinrich (mort jove)
  • Otó II, marcgravi de Meissen
  • Dietrich I
  • Dedi III, marcgravi de Lusàcia
  • Enric I, Comte de Wettin, casat (1) Sofia de Sommerschenburg (morta el 1189 o 1190), filla del Comte de Sommerschenburg Fredrick II, Comte Palatí de Saxònia i la seva muller la Comtessa Lutgarda de Stade (més tard reina de Dinamarca).
  • Frederick I de Brehna
  • Oda
  • Adela, Reina consort de Dinamarca
  • Berta
  • Sofia
  • Gertrudis
  • Agnès II, Princesa-Abadessa de Quedlinburg

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conrad el Gran Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Thompson, James Westfall. Feudal Germany, Volume II. Nova York: Frederick Ungar Publishing Co., 1928.