Consell General d'Aran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conselh Generau d'Aran
Coat of arms or logo.
Tipus
Tipus Òrgan de govern autònom
Líders
Síndic Carles Barrera Sánchez, CDA
des del dia 15 de juny del 2015
Estructura
Membres 13
Conselh Aran 2003, 2011 i 2015.svg
Grups polítics
Elecció
Última elecció 24 de maig del 2015
Lloc de reunió
Casa deth Senhor d’Arròs
Lloc web
http://conselharan.org
Modifica dades a Wikidata

El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran. Es va constituir oficialment després de les eleccions del 1991 i és format per 13 membres. Segons la Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), sobre règim especial de la Vall d'Aran, és integrat pel Síndic d'Aran (Sindic), pels Consellers Generals (Conselhers Generaus) elegits a les eleccions al Consell General d'Aran i que funcionen en Ple, i per la Oïdoria de Compdes.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1312 fou incorporada novament a la Corona d'Aragó. El rei establí el 22 de juliol del 1313 la Querimònia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de Jaume el Just, modificant-se el sistema d'administratiu de la universitas al Conselh Generau d'Aran.[1] El privilegi fou reafirmat el 1325 per Alfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi a Lleida el 4 de juliol del 1306.

L'elecció i el jurament dels consellers del Conselh Generau d'Aran se celebrava a l'església de Sant Aurenç de Viella, que fou enderrocada en l'època de Madoz per raons estratègiques.[2]

Competències[modifica | modifica el codi]

Seu del Consell General d'Aran, a Viella

Té competència plena en tot allò que fa referència al foment i l'ensenyament de l'aranès i de la seva cultura, d'acord amb les normes de caràcter general vigents a tot Catalunya en el camp de la política lingüística i educativa. Endemés, La Generalitat ha de cedir al Consell General competències i serveis almenys sobre les matèries següents:

  • Ensenyament.
  • Cultura.
  • Sanitat.
  • Serveis socials.
  • Ordenació del territori i urbanisme.
  • Turisme.
  • Protecció, conservació i administració del seu patrimoni històric i artístic.
  • Protecció de la natura, muntanya i vies forestals.
  • Agricultura, ramaderia, pesca, caça i aprofitaments forestals.
  • Salvaments i extinció d'incendis.
  • Joventut.
  • Oci i temps lliure.
  • Esports.
  • Medi ambient.
  • Recollida i tractament de residus sòlids.
  • Salubritat pública.
  • Carreteres locals.
  • Transport interior de viatgers.
  • Artesania.

Endemés, li corresponen les facultats que la legislació de la Generalitat de Catalunya reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de competència municipal, l'assistència als municipis i la cooperació amb aquests, la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya. El Consell General exerceix també les competències que li delega o li assigna l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

El finançament de les competències es farà amb

  • Ingressos de dret privat.
  • Taxes per la prestació de serveis i la realització d'activitats de la seva competència.
  • Contribucions especials per l'execució d'obres o per l'establiment, l'ampliació i la millora dels serveis de la seva competència.
  • Participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les entitats comarcals.
  • Subvencions i altres ingressos de dret públic.
  • Ingressos procedents d'operacions de crèdit.
  • Ingressos que es derivin dels acords de cooperació establerts amb la Generalitat.
  • Multes.
  • Altres que es puguin establir.

També corresponen al Consell General participacions en els ingressos provincials quan s'assumeixin les competències de la Diputació de Lleida i les aportacions dels municipis de la Vall d'Aran.

D'aleshores ençà ha rebut traspassos de competències autonòmiques. El 1993 se li assigna un 1,86% del total de la dotació del FEDER. El 1999 li foren transferides competències en ensenyament (elaboració i producció de llibres de text i material didàctic en aranès, formació permanent del professorat en llengua i cultura aranesa, auxiliars de conversa en aranès, activitats d'implantació de la reforma educativa i desenvolupament en llengua aranesa, gestió dels serveis de menjador i transport escolar i formació ocupacional) i serveis i funcions en matèria de transports interiors de viatgers. El 2000 se li transferiren competències en sanitat i ramaderia i pesca, i el 2003 en formació ocupacional en l'àmbit de l'escola d'hoteleria i serveis socials.

El 21 de gener del 2015 entrà en vigor la nova Llei d'Aran,[3] que defineix de forma més concisa i amplia substanciosament les competències del Consell General. Al març, aquest va assumir els primers traspassos, en matèries com la infraestructura bàsica de Protecció Civil, foment del comerç i l'artesania i la gestió de l'Arxiu General d'Aran[4]

Partits polítics representats[modifica | modifica el codi]

Els partits polítics representats al Consell General d'Aran després de les eleccions al Consell General d'Aran de 2015 són:[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Documenta et scripta, p.82
  2. Enciclopèdia Catalana, Viella
  3. [1]
  4. [2]
  5. Resultats de les Eleccions al Consell General d'Aran Generalitat de Catalunya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell General d'Aran Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 42° 42′ 10.41″ N, 0° 47′ 45.93″ E / 42.7028917°N,0.7960917°E / 42.7028917; 0.7960917