Consell General de l'Advocacia Espanyola

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióConsell General de l'Advocacia Espanyola
Consejo General de la Abogacía Española
Coat of Arms of the General Council of Spanish Lawyers.svg
Dades bàsiques
Abreviació CGAE
Tipus entitat col·legi professional
Sector dret
Forma jurídica corporació de dret públic
Història
Fundació 19 juny 1943
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Consell General de l'Advocacia Espanyola és una corporació professional de dret públic que agrupa als col·legis professionals d'advocats d'Espanya.[1][2]

Entre les seves funcions, segons els seus estatuts, destaca l'ordenació de l'activitat professional, la defensa del prestigi de la professió, exigir a Col·legis i advocats el compliment dels deures professionals i deontològics, buscar una justícia àgil, moderna i eficaç o evitar l'intrusisme laboral.[3]

Va ser fundat en 1943, a iniciativa del degà del Col·legi d'Advocats de Saragossa. S'organitza internament a través d'una Junta General, formada per tots els 83 col·legis professionals, que se celebra almenys una vegada a l'any i tria en vot directe i secret, cada cinc anys, a una Junta de Govern formada per deu diputats, un Tresorer, un Bibliotecari, un Secretari i regida per un President.

Al desembre de 2014 comptava amb 83 col·legis professionals i més de 150000 col·legiats, un 55% d'ells exercint. La seu principal del Consell se situa en Passeig de Recoletos, 13, de Madrid.

Història[modifica]

Primera pàgina de la Real Provisió de Felipe II de 15 de juliol de 1596 pro les que s'aproven i confirmen les Ordenances de la Congregació dels Advocats de la Cort

Després de la Guerra Civil i en una situació de caos organitzatiu, enmig d'una duríssima crisi econòmica i social, el partit únic de la Falange Espanyola duu a terme un procés de depuració i expulsió dels advocats desafectos al nou règim polític. En el Col·legi d'Advocats de Madrid, per exemple, entre 1939 i 1951 no es va triar al Degà de forma directa pels col·legiats.[4] En els anys quaranta la corporació va participar en la creació d'un organisme que englobés a tots els Col·legis d'Espanya, la qual cosa es va concretar en 1943 amb la creació del Consell General de l'Advocacia espanyola.[5]

El Consell General de l'Advocacia Espanyola s'engega en 1942, a proposta d'Emilio Laguna Azorín, en aquell temps degà del Col·legi d'Advocats de Saragossa, el col·legi d'advocats més antic d'Espanya. El Ministeri de Justícia franquista aprova les disposicions legals a l'any següent. En concret, aprova el Decret de 19 de juny de 1943 pel qual es crea una primera corporació de col·legis d'advocats, el Consell General dels Il·lustres Col·legis d'Advocats d'Espanya, desenvolupat per Ordre Ministerial de 14 d'octubre de 1943, una corporació més en una dictadura que s'autodenomina democràcia orgànica. Durant tota la Dictadura, el seu funcionament es confon amb el del Col·legi d'Advocats de Madrid, amb el qual comparteix Junta Directiva.

En el final de franquisme la corporació també va participar en les turbulències polítiques del moment, amb una important participació de col·legiats en l'oposició antifranquista.[6] El Govern franquista va arribar a intervenir en 1972 en el Col·legi d'Advocats de Madrid per evitar les candidatures a la Junta de Govern d'opositors polítics com a Enrique Tierno Galván, Pablo Castellano o José María Gil-Robles, la qual cosa va portar a la suspensió de les eleccions d'aquest any.[7] Pedrol Rius, que va ocupar el càrrec de Degà des de 1972 fins a 1992, va adaptar les institucions de la corporació al nou marc constitucional durant la Transició democràtica.[8]

Serveis[modifica]

Pati interior de la Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid

El Consell General presta serveis molt diversos a Col·legis professionals i advocats en exercici, tals com a informació legal exhaustiva, informació de la legislació autonòmica, assessoria legal, justícia gratuïta, marcs legals, etc.

Llista de presidents[modifica]

Llista de presidents des de 1943[4]

Nom Mandat Notes
Antonio Goicoechea Cosculluela 1943-1952
Manuel Escobedo Duato [5] 1952-1959
Fausto Vicente Gella [6][5] 1959-1964
José Luis del Valle Iturriaga [7] 1964-1972
Antoni Pedrol i Rius [8] 1973-1992
Eugeni Gay i Montalvo [9] 1992-2001
Carlos Carnicer Díez [10] 2001-2016
Victoria Ortega Benito [11][10] 2016 En el càrrec

Referències[modifica]

  1. «Ley 2/1974, de 13 de febrero, sobre Colegios Profesionales». BOE, 07-03-1974. [Consulta: 11 maig 2015].
  2. «Estatutos del Ilustre Colegio de Abogados de Madrid» p. 7. ICAM. [Consulta: 6 maig 2015].
  3. «Estatutos del Ilustre Colegio de Abogados de Madrid» p. 4-6. ICAM. [Consulta: 6 maig 2015].
  4. «Historia de Abogací­a Española». Consejo General de la Abogacía Española [Consulta: 8 octubre 2018].
  5. 5,0 5,1 «La historia del Colegio de los abogados madrileños». Diariocrítico [Consulta: 8 octubre 2018].
  6. «Fausto Vicente Gella». El País, 06-06-1979 [Consulta: 8 octubre 2018].
  7. «Valle Iturriaga, José Luis del». Auñamendi Eusko Entziklopledia. ISSN: 2444-5487 [Consulta: 8 octubre 2018].
  8. «Antoni Pedrol i Rius». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2018].
  9. «Gay adelanta su sucesión al frente del Consejo General de la Abogacía». El País, 23-06-2001 [Consulta: 8 octubre 2018].
  10. 10,0 10,1 «Victoria Ortega, primera mujer que preside el Consejo General de la Abogacía. La exdecana del colegio de Abogados de Cantabria sustituirá a Carlos Carnicer al frente del CGAE». 20 Minutos, 14-01-2016 [Consulta: 8 octubre 2018].
  11. Sotelino, Begoña R. «Victoria Ortega: «Lo que importa es educar en igualdad». La abogada Victoria Ortega, presidenta del Consejo General de la Abogacía, aborda en Galicia la violencia de género». La Voz de Galicia, 24-11-2017 [Consulta: 8 octubre 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]