Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana
 |
Aquest article tracta sobre una conselleria de la Generalitat Valenciana actualment (XI Legislatura del País Valencià) integrada a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | conselleria  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 24 juliol 1985 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Entitat matriu | Generalitat Valenciana | ||||
| Part de | Consell de la Generalitat Valenciana | ||||
La Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament de la Consell de la Generalitat Valenciana, actualment des de l'XI Legislatura integrada a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública.
El departament es crea a la I Legislatura de l'etapa autonòmica del País Valencià i ha tingut diverses denominacions en les que s'integraven les competències referides pròpiament a Administració Pública, així com les de Justícia i les d'Interior que han anat estant agregades a aquesta mateixa, a d'altres o com a departament propi a les diferents legislatures i executius de la Generalitat Valenciana.
Les competències pròpies del departament han estat la gestió de l'administració i règim local, les qüestions relacionades amb el funcionariat i la funció pública, i l'organització de la pròpia administració.
Històric de competències
[modifica]Etapa preautonòmica
[modifica]Amb la creació el 1978 del Consell del País Valencià, institució preautonòmica encarregada de conduir el País Valencià a recuperar l'autogovern, les competències transferides per l'Estat espanyol són minses i es subscriuen únicament a l'administració local.[1] La gestió d'aquestes foren incorporades dins l'organigrama de la conselleria d'Interior al primer govern presidit per Josep Lluis Albinyana amb Fernando Vidal com a conseller i Vicent Soler com a Director General d'Administració Local, tots tres del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[2][3]
El 1980 es crea l'Institut Valencià d'Estudis d'Administració Pública,[4] actualment Institut Valencià d'Administració Pública (IVAP), com a òrgan responsable de la política de formació del personal al servei de les diferents administracions públiques valencianes
Conselleria d'Administració Pública
[modifica]Govern de Lerma
[modifica]Celebrades les primeres eleccions el 1983 i constituïda la Generalitat, el Consell del president Joan Lerma (PSPV) va configurar el nou departament d'Administració Pública en la primera remodelació del govern efectuada el juliol de 1985. Vicent Soler,[5] que havia estat el primer Director general en l'etapa preautonòmica va prendre possessió i incorpora les competències en funció pública i organització interna.[6]
A la II Legislatura canvià el titular que va passar a ser Joaquín Azagra de 1987 a 1989, etapa en què la conselleria va integrar la Direcció General d'Interior que gestionava les competències en matèria de fundacions, associacions, consultes populars i electorals, justícia, espectacles, seguretat i protecció civil.[7] D'aquesta forma la conselleria d'Administració Pública queda definida com l'òrgan responsable del Consell de la Generalitat Valenciana en matèria d'Administració Pública i Interior, exercint les competències a les àrees de règim local, funció pública, interior, organització, sistemes d'informació i tècniques de racionalització administrativa, investigació i formació del funcionariat i relacions amb les Corts.[8] L'abril de 1989 també va integrar en el seu organigrama la recent creada Agència del Medi Ambient.[9]
El setembre de 1989 Emèrit Bono fou nomenat conseller del departament.[10] A finals de 1991 es formalitza la cessió de les competències assignades a l'Agència del Medi Ambient en favor de la llavors recent creada Conselleria de Medi Ambient. També s'inicià el procés de creació de la Policia de la Generalitat.[11]
El conseller Bono va deixar la conselleria per fer-se càrrec del departament de Medi Ambient el 1993, ja en la III Legislatura, i va ser substituït per Luis Berenguer.[12] Just abans de la finalització d'aquell legislatura va acollir les noves competències assignades per transferència de l'Estat. Concretament les referides als serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament enfront de situacions d'emergència que derivaren en la creació del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana creat mitjançant la Llei 2/1995, de 6 de febrer.[13] També les competències en matèria de justícia que es materialitzà en la creació de la Direcció General de Justícia.[14]
Govern de Zaplana
[modifica]Eduardo Zaplana, del Partit Popular (PP), guanya les eleccions de 1995 i situa al capdavant de la Conselleria d'Administració Pública a José Joaquín Ripoll.[15] En aquesta nova etapa incorporà les funcions que anteriorment eren competència de la Conselleria de Treball i Afers Socials sobre la gestió del Programa de Cooperació Internacional al Desenvolupament.[16]
El març de 1996 el departament passà a prendre el nom de Conselleria de Presidència, un departament que havia gestionat la direcció general de Funció Pública en el primer govern de Joan Lerma, però que amb aquesta modificació aglutinava l'estructura d'Administració Pública amb l'organigrama de la Secretaria General de Presidència, com el Gabinet de Planificació, Estudis i Avaluació, en què s'inclouen la Direcció General d'Estudis i Programes i la Inspecció General de Serveis, la Direcció General de Comunicació, el Gabinet Jurídic i les delegacions territorials del Govern Valencià. A més a més incorpora la Secretaria de Turisme.[17] A la conselleria de Presidència es mantenia José Joaquín Ripoll.
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
[modifica]A la segona legislatura de Zaplana, la V de l'etapa autonòmica valenciana, es recuperà el departament sota la denominació de Justícia i Administracions Públiques amb Serafín Castellano al capdavant.[18] La conselleria recuperava l'organigrama competencial amb les grans àrees en que havia funcionat fins al moment de dissolució de l'anterior legislatura: Justícia, Interior, Funció Pública, Administració Pública, a més d'una Direcció General d'Administració Territorial.[19][20]
El maig de l'any 2000, menys d'un any des de l'inici del cicle legislatiu, el conseller Castellano cedí la direcció de la conselleria en favor de Carlos González Cepeda.[21]
Govern de Camps
[modifica]Les eleccions de 2003 les tornà a guanyar el PP amb Francisco Camps com a nou president de la Generalitat i situà a Víctor Campos al capdavant de la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, denominació que es consolidava per segona legislatura consecutiva.[22] Poc més d'un any després, l'agost de 2004 es produí un canvi al capdavant del departament que passà a estar dirigit per Miguel Peralta.[23] L'octubre de 2005 també es realitzà un canvi de la nomenclatura del departament incorporant la paraula «Interior» pel que des de llavors es denominà de Justícia, Interior i Administracions Públiques, amb la creació de la secretaria autonòmica d'Interior dirigida per Luis Ibáñez.[24][25]
Després de les eleccions de 2007, el president Camps tornà reformular el nom del departament tornant a «Justícia i Administracions Públiques», amb Fernando de Rosa com a conseller i amb les competències d'interior integrades en la conselleria de Governació.[26][27] De Rosa va estar només el primer any de la VII Legislatura a la direcció de la Conselleria. El setembre de 2008 va ser rellevat per Paula Sánchez de León.[28]
Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques
[modifica]Les eleccions de 2011 tornaren adonar com a guanyador al PP de Francisco Camps amb majoria absoluta. Es va escometre una profunda remodelació del Consell en què agrupà les competències en matèria d'administració pública amb les d'Hisenda amb José Manuel Vela com a conseller. En la conselleria de Governació varen recaure les d'Interior i Justícia amb Benestar Social.[29][30]
Govern de Fabra
[modifica]Aquella legislatura esdevé convulsa des de l'inici. Als pocs dies d'iniciar-se, al juliol de 2011, el president Francisco Camps dimití acorralat pels casos de corrupció que envoltaven la seua gestió (cas Gürtel) i va prendre el relleu Alberto Fabra (PP). Els canvis seguiren amb la dimissió del conseller d'Hisenda i Administracions Públiques José Manuel Vela el novembre de 2012,[31] implicat en la revelació de secrets (cas Vela) relacionat amb un altre cas de corrupció política que afectava a l'exconseller Rafael Blasco (cas Cooperació).[32] Les funcions foren assumides transitòriament pel vicepresident i conseller de Presidència José Císcar fins al nomenament de Juan Carlos Moragues com a nou conseller d'Hisenda i Administracions Públiques.[33]
Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
[modifica]Govern de Puig
[modifica]A la IX Legislatura es produí un canvi de color polític al Consell de la Generalitat amb l'arribada del PSPV en coalició amb Compromís. El president Ximo Puig dissenyà un executiu en què la nova conselleria de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, sota la direcció de Gabriela Bravo,[34] agrupava de nou les competències referides a justícia, reforma democràtica, funció pública, i consultes populars, col·legis professionals, fundacions, associacions, registres i notariat. Des de Presidència del Consell es coordinarien tant les competències d'administració local com les d'interior que històricament gestionades des d'aquest departament;[35] i des de la conselleria d'Hisenda i Model Econòmic de Vicent Soler (històric conseller d'Administració Pública de l'època de Lerma), el sector públic instrumental de la Generalitat i les tecnologies de la informació i la comunicació de l’administració.[36]
A la segona legislatura de l'executiu de Puig, la X de l'etapa autonòmica, el departament incorporà les competències d'Interior i va passar a denominar-se Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, amb la consellera Bravo com a màxima responsable.[37]
Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública
[modifica]Govern de Mazón
[modifica]Les eleccions de 2023 suposaren el retorn del PP al govern valencià amb Carlos Mazón a la presidència i amb un organigrama que agrupava el departament d'Administració Pública en la conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública sota el comandament de la conselleria Ruth Merino.[38] En aquella organització es va mantenir la Direcció General d'Administració Local sota el paraigües de la presidència com a l'anterior legislatura.[39]
El novembre de 2024 es produí una crisi de govern arran de la Gota freda que assotà algunes comarques, pel qual Administració Pública tornà a estar vinculada a Justícia amb Nuria Martínez Sanchis com a consellera de Justícia i Administració Pública. Les competències d'Interior, departament responsable d'aquell esdeveniment tràgic, va passar a convertir-se en una conselleria específica.[40]
Govern de Pérez Llorca
[modifica]La crisi es va allargar fins al desembre de 2025 en què el president Mazón es va veure forçat a dimitir i les Corts Valencianes triaren un nou president: Juan Francisco Pérez Llorca, també del PP. El cap del Consell va tornar a agrupar Administració Pública amb Hisenda i Economia només un any i escaig des de la darrera modificació del Consell. El conseller encarregat del departament seria José Antonio Rovira.[41]
Llista de conselleres i consellers
[modifica].jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
_(cropped)_(cropped).jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Real Decreto 695/1979, de 13 de febrero, sobre transferencia de competencias de la Administración del Estado al Consejo del País Valenciano en materia de Interior.». BOE, 13-02-1979.
- ↑ «Decret de 2 de maig de 1978, pel qual hom elegeix els consellers com a titulars de les conselleries.». DOGV, 19-05-1978.
- ↑ «DECRET de nomenament de Director General d'Administració Local.». DOGV, 01-11-1978.
- ↑ «DECRET sobre creació de l'Institut Valencià d'Estudis d'Administració Pública». Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (BOCPV), 15-02-1980.
- ↑ «DECRET 19/1985, de 23 de juliol, del President de la Generalitat Valenciana, pel qual es nomenat Conseller el Sr. Vicent Soler i Marco.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 24-07-1985.
- ↑ «DECRET 114/1985, de 25 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'estableix el nombre i la denominació de les Conselleries del Consell i les unitats directament dependents del President.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 25-07-1985.
- ↑ «DECRET 35/1987, de 4 de setembre, del President de la Generalitat Valenciana, pel qual són assignades a la Conselleria d'Administració Pública determinades funcions i competències.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 08-09-1987.
- ↑ «DECRET 157/1987, de 21 de setembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Administració Pública.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 01-10-1987.
- ↑ «DECRET 45/1989, de 4 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Administració Pública.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 24-04-1989.
- ↑ «DECRET 9/1989, de 18 de setembre, del President de la Generalitat Valenciana, pel qual l'Honorable Senyor Emèrit Bono Martínez és nomenat Conseller d'Administració Pública.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 19-09-1989.
- ↑ «DECRET 219/1991, de 25 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Administració Pública.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 09-12-1991.
- ↑ «DECRET 20/1993, de 12 de juliol, del President de la Generalitat Valenciana, pel qual s'assigna la titularitat de les conselleries de la Generalitat Valenciana.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 13-07-1993.
- ↑ «ORDRE de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Administració Pública, per la qual es determina la data de constitució del Servei d'Emergències de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 15-05-1995.
- ↑ «DECRET 77/1995, de 2 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Administració Pública». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 15-05-1995.
- ↑ «DECRET 14/1995, de 6 de juliol, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual assigna la titularitat de les conselleries que componen l'administració de la Generalitat Valenciana.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 07-07-1995.
- ↑ «DECRET 16/1996, de 5 de febrer, del Govern valencià, pel qual es modifica el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Administració Pública.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 07-02-1996.
- ↑ «DECRET 44/1996, de 25 de març, del Govern Valencià, pel qual aprova el Reglament Orgànic i Funcional de Presidència de la Generalitat Valenciana i el de la Conselleria de Presidència.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 27-03-1996.
- ↑ «Decret 12/1999, de 23 de juliol, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual s'assigna la titularitat de les conselleries que componen l'administració de la Generalitat Valenciana.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 26-07-1999.
- ↑ «DECRET 114/1999, de 30 de juliol, del Govern Valencià, pel qual nomena alts càrrecs de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 02-08-1999.
- ↑ «DECRET 91/1999, de 30 de juliol, del Govern Valencià, pel qual aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 02-08-1999.
- ↑ «DECRET 5/2000, de 19 de maig, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual nomena consellers del Govern Valencià.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 22-05-2000.
- ↑ «Decret 6/2003, de 21 de juny, del president de la Generalitat, pel qual assigna la titularitat de les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 23-06-2003.
- ↑ «DECRET 7/2004, de 27 d'agost, del president de la Generalitat, pel qual s'assigna la titularitat de les conselleries amb competències executives en què s'organitza l'administració de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
- ↑ «DECRET 153/2005, de 28 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 31-10-2005.
- ↑ «DECRET 156/2005, de 28 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual nomena secretari autonòmico d'Interior, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, Luis M. Ibáñez Gadea.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 31-10-2005.
- ↑ «DECRET 8/2007, de 28 de juny, del president de la Generalitat, pel qual nomena vicepresidents, consellers, secretari i portaveu del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 29-06-2007.
- ↑ «DECRET 92/2007, de 6 de juliol, del Consell, pel qual s'establix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 09-07-2007.
- ↑ «DECRET 27/2008, de 18 de setembre, del president de la Generalitat, pel qual nomena consellera de Justícia i Administracions Públiques la senyora Paula Sánchez de León Guardiola.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 19-09-2008.
- ↑ «DECRET 5/2011, de 21 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 22-06-2011.
- ↑ «DECRET 6/2011, de 21 de juny de 2011, del president de la Generalitat, pel qual es nomenen consellers, secretària i portaveu del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 22-06-2011.
- ↑ «DECRET18/2012, de 30 de novembre, del president de la Generalitat, pel qual cessa el conseller d'Hisenda i Administració Pública i s'assignen temporalment les funcions i les competències de la dita Conselleria al conseller de Presidència i vicepresident del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 03-12-2012.
- ↑ valencia, juanjo garcía gómez. «Vela facilita a Blasco un informe del interventor para el juez del caso ONG» (en castellà), 21-11-2012. [Consulta: 12 juny 2025].
- ↑ «DECRET 20/2012, de 7 de desembre, del President de la Generalitat, pel qual cessen i es nomenen consellers, secretari i portaveu del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 10-12-2012.
- ↑ «DECRET 8/2015, de 29 de juny, del president de la Generalitat, pel qual nomena vicepresidenta, consellers, secretària i portaveu del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 30-06-2015.
- ↑ «DECRET 10/2015, de 6 de juliol, del president de la Generalitat, de modificació del Decret 7/2015, de 29 de juny, pel qual es determinen les conselleries en què s'organitza l'Administració de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 07-07-2015.
- ↑ «DECRET 7/2015, de 29 de juny, del president de la Generalitat, pel qual determina les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 30-06-2015.
- ↑ «DECRET 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 17-06-2019.
- ↑ «DECRET 11/2023, de 19 de juliol, del president de la Generalitat, pel qual nomena les persones titulars de les vicepresidències i de les conselleries.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 19-07-2023.
- ↑ «DECRET 10/2023, de 19 de juliol, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions.». Diairi Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 19-07-2023.
- ↑ «DECRET 32/2024, de 21 de novembre, de la Presidència de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries i les seues atribucions.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 22-11-2024.
- ↑ «DECRET 17/2025, de 3 de desembre, del President de la Generalitat, pel qual es disposen el cessament i el nomenament de les persones titulars de determinades conselleries de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 03-12-2025.
