Conservació ex situ

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Gaseles dama i dorcas en el zoo de Jerez de la Frontera.

La conservació exsitu consisteix en el manteniment d'alguns components de la biodiversitat fora dels seus hàbitats naturals.

Aquest tipus de conservació inclou tant l'emmagatzematge dels recursos genètics en bancs de germoplasma, com l'establiment de col·leccions de camp i el maneig d'espècies en captivitat. L'objectiu primordial de la conservació exsitu és mantenir la supervivència de les espècies en el seu mitjà natural, per la qual cosa ha de ser considerada com un complement per a la conservació d'espècies i recursos genètics in situ, sobretot quan tractem amb espècies críticament amenaçades.

Existeixen dos tipus de conservació exsitu:

  • Bancs de germoplasma on es conserven les espècies per a l'alimentació i l'agricultura.
  • Centres amb espècies que es divideixen en centres de fauna (zoològics, centres de rescat, museus) i centres de flora (jardins botànics, vivers).

A Espanya hi ha diversos centres dedicats a la conservació exsitu: a Canàries existeixen lagartarios dedicats a la cria d'espècies endèmiques del gènere Gallotia; en la Península diversos zoològics i centres especialitzats estan immersos tant en la conservació d'espècies autòctones (linx ibèric) com en la d'espècies d'altres latituds, sent un bon exemple la fauna nord-africana: ibis eremita, gasela dama, gasela dorcas, etc.

Enllaços externs[modifica]