Consonant dorsal

De Viquipèdia
Patró de la llengua

Les consonants dorsals són consonants articulades amb la part posterior de la llengua (el dors). Inclouen les consonants palatals, velars i, en alguns casos, alvèolo-palatals i uvulars . Contrasten amb les consonants coronals, articulades amb la part frontal flexible de la llengua, i les consonants laríngeals, articulades a la faringe.[1]

Funció[modifica]

El dors de la llengua pot contactar amb una àmplia regió del paladar, des del paladar dur (consonants palatals), el vel flexible darrere d'aquest (consonants velars), fins a l' úvula a la part posterior de la cavitat bucal (consonants uvulars). Aquestes distincions no són clares, i de vegades s'observaran graduacions més fines com ara pre-palatal, pre-velar i post-velar .

Com que la punta de la llengua es pot enrotllar cap enrere per contactar també amb el paladar dur per a les consonants retroflexes (subapical-palatals), les consonants produïdes pel contacte entre el dors i el paladar de vegades s'anomenen dorso-palatals.

Exemples[modifica]

Consonants dorsals
Símbol AFI Nom de la consonant Llengua Exemple AFI
⟨ɲ⟩ Nasal palatal sonora albanès një [ɲə]
⟨ʝ⟩ Fricativa palatal sonora grec modern για [ʝa]
⟨ç⟩ Fricativa palatal sorda alemany Reich [ʁaɪ̯ç]
⟨j⟩ Aproximant mediopalatal sonora anglès yellow /ˈjɛloʊ/
⟨ŋ⟩ Nasal velar sonora sing /ˈsɪŋ/
⟨ɡ⟩ Oclusiva velar sonora garden /ˈgɑrdən/
⟨k⟩ Oclusiva velar sorda cake /ˈkeɪk/
⟨ɣ⟩ Fricativa velar sonora grec modern góma (γόμα) /ˈɣoma/
⟨x⟩ Fricativa velar sorda malai akhir /a:ˈxir/
⟨ʍ⟩ Aproximant labiovelar sorda anglès whine /ˈʍaɪn/
⟨w⟩ Aproximant labiovelar sonora anglès water /ˈwɔːtər/
⟨q⟩ Oclusiva uvular sorda àrab Qur'an (قرآن) /qurʔaːn/
⟨ɢ⟩ Oclusiva uvular sonora persa Qom /ɢom/
⟨ʁ⟩ Fricativa uvular sonora francès Paris /paʁi/
⟨χ⟩ Fricativa uvular sorda alemany Bach [baχ]

Referències[modifica]

  1. Ladefoged, Peter. The sounds of the world's languages. Oxford, OX, UK: Blackwell Publishers, 1996. ISBN 978-0-631-19815-4.