Consonant interdental

Punts d'articulació
Labial     Bilabial         Labiovelar         Labiocoronal     Labiodental     Dentolabial Bidental Coronal     Linguolabial     Interdental     Dental     Dentoalveolar     Alveolar     Postalveolar         Palatoalveolar         Retroflexa Dorsal     Postalveolar         Alveolopalatal     Palatal         Labiopalatal     Velar     Uvular         Uvuloepiglotal Laríngia (Gutural)     Faríngia/Epiglotal     Glotal Perifèrica
Patró de la llengua
Apical Subapical Laminal Sulcal Cupulada Lateral Palatal Velar Uvular Faríngia

Una consonant interdental (o simplement interdental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta de la llengua entre les dents incisives superiors i les inferiors.

En català, no existeixen sons interdentals. Els sons interdentals més coneguts en pronunciar mots en altres llengües són:

• fricativa interdental sorda (AFI [θ]), com al primer so de les paraules del castellà Zapato, de l'anglès Thing, o del grec modern Θεσσαλονίκη.
• fricativa interdental sonora (AFI [ð]), com al primer so de la paraula de l'ang

lès That. Hi ha persones que en català, per la seva fisiologia bucal, pronuncien les “s” i les “z” com si fossin interdentals. En llenguatge popular se’n diu “parlar papissot”, “papissotejar” o “parlar zopez”.