Vés al contingut

Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsorci de Serveis Universitaris de Catalunya

Edifici Annexus, al Campus Nord, Gran Capità s/n Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCSUC Modifica el valor a Wikidata
Tipusconsorci Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaCentre de Supercomputació de Catalunya
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació10 desembre 2013
Activitat
Membre deInternational Coalition of Library Consortia Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
DirectoraOlga Lanau Rami (2022–2025) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.csuc.cat/ca
Facebook: csucinfo X: CSUC_info LinkedIn (empresa): csuc Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map

El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya[1] és una entitat de dret públic que agrupa deu universitats catalanes, tant públiques com privades.[2] Té com a missió de millorar la cooperació i la coordinació en la gestió.[2]

Història

[modifica]

Neix el desembre del 2013 amb la fusió del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.[3]

Va ser creat a iniciativa de la Generalitat de Catalunya[4] per a compartir o mancomunar els serveis acadèmics, científics i tècnics, transferir coneixement i gestionar les entitats consorciades. Això ha de contribuir a l'eficàcia, l'eficiència i les economies d'escala.[2]

Ofereix serveis operatius i de manteniment de tota la infraestructura del consorci. Actua com a grup de compra per a obtenir condicions millors, com per exemple en el camp de l'energia,[5][6] que es pot eixamplar a universitats de fora del consorci.[7] Gestiona sistemes d'informàtica i de comunicació compartides, com l'Anella Científica i el CATNIX; portals i biblioteques digitals, com ara les Tesis doctorals en xarxa, el Recercat, les Revistes Catalanes amb Accés Obert, Monografies Acadèmiques Catalanes en Obert o els Materials Docents en Xarxa; el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya o l'administració electrònica.[8] De 2017 a mitjan 2024 ha adjudicat licitacions per un total de 660 milions d'euros.[9]

El primer director en va ser l'economista Miquel Puig,[10] seguit el juliol de 2021 per l'enginyera informàtica Montse Soler i Prat, que el juny 2022 va passar el relleu a Olga Lanau i Rami, anteriorment directora general del Grup Universitat de Barcelona.[11] Actualment, el director general és Eduard Gil Carbó, que provés de la Universitat Pompeu Fabra, on estava exercint com a vicegerent de Tecnologia i Recursos d'Informació.[12]

Anella Científica

[modifica]

L'Anella Científica és una xarxa de telecomunicacions acadèmica catalana que connecta unes 80 institucions d'R+D+I, amb una infraestructura redundada gestionada pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. Ofereix connectivitat de 100 Gbps i serveis addicionals, i està connectada a RedIRIS i altres xarxes internacionals, facilitant la col·laboració en projectes globals.[13][4]

El troncal de la xarxa utilitza connexions òptiques a 100 Gbps i Ethernet, amb la xarxa Giganet d'Orange per redirigir el tràfic en cas d'incidències. El protocol BGP assegura redundància tant en connexions internes com externes.[14]

Des de la seva creació el 1993, l'Anella Científica ha passat per diverses renovacions tecnològiques, des de DQDB a ATM, fins a Gigabit Ethernet i, més recentment, a 100 Gbps amb nous equips òptics. Aquesta evolució li ha permès expandir-se de 6 a més de 80 punts d'accés en 25 anys.[15]

Les connexions de l'Anella varien entre 10 Gbps i 100 Mbps, amb opcions de fibra o radioenllaç, i en casos específics també es poden proporcionar accessos ADSL o SHDSL segons la ubicació geogràfica de la institució. Les institucions que poden adherir-se a la xarxa inclouen universitats, organismes de recerca, centres tecnològics, hospitals sense ànim de lucre i altres entitats d'interès científic i tecnològic.[16]

A més, l'Anella Científica ofereix serveis addicionals com DNS, accés directe a Internet, mitigació d'atacs DDoS, circuits dedicats i eines de monitoratge per a la gestió i millora del rendiment de la xarxa, incloent proves de velocitat, diagnosi i detecció d'anomalies.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya». A: Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 5a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.. 5a edició. Barcelona: Xarxa Vives d'universitats & TERMCAT, 2022 (Diccionaris en línia núm. 180).
  2. 1 2 3 «El Govern culmina la creació del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) per millorar l'eficiència i racionalitzar recursos en l'àmbit universitari». Notes de Premsa. Generalitat de Catalunya, 10-12-2013 [Consulta: 5 setembre 2024].
  3. ↑ «Neix el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)». Document. Butlletí del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. COBDC, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 7 de març 2016. ISSN: 1699-5791 [Consulta: 4 març 2016].
  4. 1 2 «ACORD GOV/173/2013, de 10 de desembre, pel qual es ratifica la dissolució del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) per absorció per part del Consorci Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA), i s'aprova la modificació dels Estatuts d'aquest, que passa a denominar-se Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 6520, 12-12-2013, p. 1-11 [Consulta: 4 març 2016].
  5. ↑ «Endesa servirà electricitat renovable a 23 universitats». El Punt Avui, 10-04-2018, p. 25.
  6. ↑ Galisteo, Alejandro «Endesa y Naturgy se adjudican por 20 millones el suministro de energía de las universidades catalanas» (en castellà). El Peródico d'España, 10-05-2024 [Consulta: 5 setembre 2024].
  7. ↑ «La Universidad Rey Juan Carlos de Madrid comprará energía de origen 100% renovable» (en castellà). El Periódico de la Energía, 11-03-2018. [Consulta: 5 setembre 2024].
  8. ↑ «El Govern ratifica las tarifas del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya». La Vanguardia, 03-05-2016.
  9. ↑ «Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), licitacions, adjudicacions i contractes públics». Gobierto Contratación, 2017-2024. [Consulta: 5 setembre 2024].
  10. ↑ «Miquel Puig i Raposo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  11. ↑ «Olga Lanau, nomenada directora general del CSUC, deixa la direcció general del Grup UB». Universitat de Barcelona, 15-06-2022. [Consulta: 5 setembre 2024].
  12. ↑ «Eduard Gil Carbó, nou director general del CSUC» (en català). Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), 03-02-2025. [Consulta: 2 maig 2025].
  13. ↑ «Les institucions adherides a l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2016-08-02. [Consulta: 16 juny 2016].
  14. ↑ CSUC «Comunicacions». Memòria d'Activitats de 2015, 16-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-01 [Consulta: 16 juny 2016]. Arxivat 2016-10-01 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Vídeo sobre la història de l'Anella Científica». [Consulta: 18 juny 2016].
  16. ↑ «Política d'ús de l'Anella Científica». CSUC, p. 2 p.[Enllaç no actiu]
  17. ↑ «En marxa un nou servei de mitigació d'atacs de DDoS per a l'Anella Científica». El Blog del CSUC, 01-03-2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consorci_de_Serveis_Universitaris_de_Catalunya&oldid=36637564»