Constantí Euforbè Catacaló
 Segell de Constantí Euforbè Catacaló  | |
| Nom original | (el) Κωνσταντῖνος Εὐφορβηνὸς Κατακαλών |
|---|---|
| Biografia | |
| Mort | valor desconegut |
| Estrateg | |
| Dux bellorum | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1078 – 1108 |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Batalla de Calàbrie |
| Altres | |
| Títol | Nobilíssim Curopalata |
| Fills | Nicèfor Catacaló |
| Parents | Maria Comnena (nora) |
Constantí Euforbè Catacaló (grec: Κωνσταντῖνος Εὐφορβηνὸς Κατακαλών, Konstandinos Evforvinós Katakalon), de vegades esmentat com a Constantí Catacaló, Constantí Euforbè o Euforbè Catacaló, fou un noble romà d'Orient i un dels generals més destacats d'Aleix I Comnè (r. 1081-1118).
Constantí, un dels plançons de les nissagues dels Catacaló i els Euforbè, apareix a les fonts per primera vegada quan dirigí el regiment de Coma i el contingent turc de l'exèrcit d'Aleix Comnè a la batalla de Calàbrie el 1078.[1][2]
Torna a ser mencionat en les llistes del Concili de Blaquernes del 1094, amb la dignitat de protocuropalata i vintè en l'ordre de precedència dels aristòcrates i cortesans participants en la reunió.[1][2] L'any següent, participà en la campanya d'Aleix contra els cumans i el pretendent impostor Constantí Diògenes. Aleix l'envià a atacar els cumans mentre travessaven el pas de Zigos, però els cumans, guiats pels valacs de la zona, se li avançaren i capturaren la ciutat de Goloi. Tanmateix, Catacaló atacà els cumans que havien sortit a buscar queviures i feu un centenar de presoners, gesta per la qual fou designat nobilíssim.[3][2] Seguidament, fou destinat a auxiliar la ciutat d'Adrianòpolis, assetjada pels cumans. Intentà entrar a la ciutat des del sud, però els cumans el sorprengueren i anà de ben poc que no perdés la vida.[4] Poc després, ajudà Alacaseu a enxampar el pretendent a Putza, prop d'Adrianòpolis.[5]
El 1096, l'emperador li encomanà rescatar allò que quedava de la Croada Popular, que havia estat derrotada i gairebé anihilada pels seljúcides. Els turcs es retiraren davant seu i Catacaló salvà els croats supervivents.[5] Cap al tombant del segle xi fou nomenat dux (governador militar) de Xipre, càrrec que ocupà com a mínim fins al 1102/1104.[5][6] Un dels seus segells que han perdurat fins a l'actualitat el presenta com a dux de Xipre i curopalata, no com a nobilíssim, fet que podria indicar que Catacaló ja havia desenvolupat aquestes funcions abans de ser promogut.[3]
El 1108, Catacaló formà part d'una ambaixada tramesa per Aleix a Bohemon, que assetjava la plaça forta de Dirràquion. La delegació romana d'Orient el convencé de pactar amb l'imperi i l'escortà al campament imperial a Deàvolis, on se signà el tractat de Devol.[3][7]
Catacaló era un dels oficials que gaudien de més estima i confiança per part d'Aleix. Per aquest motiu, al seu fill Nicèfor li fou concedida la mà de Maria Comnena, la segona filla de l'emperador, amb qui tingué diversos fills.[6][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gautier, 1971, p. 247 i 248.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Skoulatos, 1980, p. 63.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gautier, 1971, p. 248.
- ↑ Skoulatos, 1980, p. 63 i 64.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Skoulatos, 1980, p. 64.
- ↑ 6,0 6,1 Kajdan, 1991, «Katakalon» (A. Kajdan).
- ↑ Skoulatos, 1980, p. 64 i 65.
- ↑ Skoulatos, 1980, p. 65, 194 i 237.
Bibliografia[modifica]
- Gautier, P. «Le synode des Blachernes (fin 1094). Étude prosopographique» (en francès). Revue des études byzantines, vol. 29, 1971, pàg. 213-284. DOI: 10.3406/rebyz.1971.1445.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Skoulatos, B. Les personnages byzantins de l'Alexiade (en francès). Louvain-La-Neuve: Bureau du Recueil, Collège Érasme, 1980, p. 17-19.