Constance Lloyd

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Constanza Lloyd)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaConstance Lloyd
Constance Lloyd by Louis Desanges 1882.jpg
Constance Lloyd
Dades biogràfiques
Naixement 2 de gener de 1859
Dublín, Irlanda
Mort 7 d'abril de 1898(1898-04-07) (als 39 anys)
Gènova, Itàlia
Sepultura Cementiri monumental de Staglieno
Nacionalitat Irlanda Irlanda
Regne Unit Regne Unit[1][2]
Activitat professional
Ocupació Escriptora
Dades familiars
Cònjuge Oscar Wilde
Fills
Modifica dades a Wikidata

Constance Wilde (2 de gener de 1859, a Dublín, Irlanda, llavors pertanyent al Regne Unit[1]7 d’abril de 1898 a Gènova, Itàlia) nascuda com a Constance Mary Lloyd, fou la muller del dramaturg Oscar Wilde i la mare dels seus dos fills, Cyril i Vyvyan.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla d'Horace Lloyd, un advocat irlandès, i d’Adelaide Atkinson Lloyd; es va casar amb Wilde el 29 de maig de 1884, i va tenir els seus dos fills dos anys després del matrimoni.[3] El 1888 publicà el llibre There Was Once (Una vegada hi havia), basat en les històries per a nens que havia escoltat de la seva àvia. Constance i el seu marit van estar involucrats també en el moviment de reforma del vestit.[4]

Es desconeix fins a quin punt Constance estava al corrent de les relacions homosexuals del seu espòs. El 1891 coneix a l'amant d'Oscar, Lord Alfred Douglas, quan el mateix Wilde el va portar a casa de visita, justament l'època en què Wilde vivia més en hotels que a la seva casa de Tite Street. Des del naixement del seu segon fill, Vyvyan, la relació entre Constance i Oscar s'havia tornat distant. S'afirma que en una ocasió, quan Wilde advertia els seus fills sobre què podria succeir als nens entremaliats que feien plorar les seves mares, els nens li van preguntar què era llavors el que els passava als pares absents que feien plorar les seves mares. La relació de Wilde amb els seus fills, però, sempre es va mantenir en bons termes.[5]

Tomba de Constance Lloyd, al cementiri de Staglieno a Gènova, Itàlia.

El 1895, per la seva ignorància en el tema, Constance es va mostrar confosa i consternada quan Oscar va ser jutjat i empresonat per l'acusació d’«indecència greu».[6]

Després de l'empresonament de Wilde, Constance va canviar el seu cognom i el dels seus fills a «Holland», per mantenir-se al marge de l'escàndol de Wilde. La parella mai es va divorciar, i encara que Constance va visitar a l'Oscar a la presó per donar-li la notícia que la seva mare havia mort,[7] més tard el va obligar a renunciar als seus drets de paternitat. Alliberat de la presó, Constance es va negar a enviar diners a Wilde llevat que hagués trencat relacions amb Lord Alfred Douglas, el seu amant. Una caiguda per les escales, a la casa que havia compartit amb Wilde, va deixar Constance amb paràlisi. Finalment, va morir el 7 d'abril de 1898, després d'una cirurgia de columna. Va ser sepultada en Gènova, Itàlia.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constance Lloyd Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Ell, Paul. «The digital resource for the act of union of 1800» (en anglès). Act of Union Virtual Library, gener 2002 [començament del projecte]. [Consulta: 22 abril 2011].
  2. «Irish Nationality and Citizenship Act of 1956, per la qual s'atorga la nacionalitat irlandesa a tots els nascuts a Irlanda abans de la independència Irish Nationality and Citizenship Act, 1956» (en anglès). Irish Statue Book. [Consulta: 22 abril 2011].
  3. Gately, Nicole. «BIOGRAPHY» (en línea) (en anglès), 2005. [Consulta: 28 desembre 2013]. «On May 29, 1884, Oscar married Constance Lloyd. Constance was four years younger than Oscar and the daughter of a prominent barrister who died when she was 16. She was well-read, spoke several European languages and had an outspoken, independent mind. Oscar and Constance had two sons in quick succession, Cyril in 1885 and Vyvyan in 1886.»
  4. «Family Values» (en inglés), 1997. [Consulta: 28 desembre 2013]. «I think that one forgets how much of a male society it was. The sexes were much more separate than today. Oscar used to tell Constance what she should wear. He sort of invented her -he got her involved in dress reform and in various women's organisations.»
  5. Oscar Wilde by Richard Ellman, published in 1987
  6. Douglas O., Linder. «The Trials of Oscar Wilde: An Account» (en línea) (en inglés). [Consulta: 28 desembre 2013]. «The jury deliberated for over three hours before concluding that they could not reach a verdict on most of the charges (the jury acquitted Wilde on charges relating to Frederick Atkins, one of the young men with whom he was accused of having engaged in a gross indecency.) On May 7, Wilde was released on bail to enjoy three weeks of freedom until the start of his second criminal trial.
    The Liberal government determined to go all-out to secure a conviction in Wilde's second trial, even when people such as Queensberry's attorney Edward Carson were urging, "Can you not let up on this fellow now?" There is much speculation about the government's aggressive position on the Wilde case. Prime Minister Rosebery was suspected of having had a homosexual affair, when he was Foreign Minister, with Francis Douglas, another one of Queensberry's good-looking sons. It was shortly after Francis Douglas was "killed in a hunting accident" (probably a suicide), that Queensberry went on the rampage against Oscar Wilde. There is plausible evidence in the form of ambiguous letters to conclude that Rosebery was threatened with exposure by Queensberry or others if he failed to aggressively prosecute Wilde. It is interesting to note that during the two months leading up to Wilde's conviction, Rosebery suffered from serious depression and insomnia. After Wilde's conviction, his heath suddenly improved.
    Wilde's second prosecution was headed by England's top prosecutor, Solicitor-General Frank Lockwood. Although the trial resembled in many way the first, the prosecution dropped its weakest witnesses and focused more heavily on its strongest. Lockwood had the last word in the trial, and used it to offer what Wilde described as an "appalling denunciation [of me]--like something out of Tacitus, like a passage in Dante, like one of Savonarola's indictments of the Popes of Rome." After over three hours of deliberation, the jury returned its verdict: guilty on all counts except those relating to Edward Shelley. Wilde swayed slightly in the dock; his face turned gray. Some in the courtroom shouted "Shame!" while expressed their approval of the verdict.»
  7. Ellman, Richard. Oscar Wilde. New York: Vintage Books, 1988. 497-98.
  8. «Biography of Oscar Wilde» (Poem of Quotes) (en inglés), 2004. [Consulta: 28 desembre 2013]. «She died in 1898 following a spinal surgery and was buried in Staglieno Cemetary in Genoa, Italy.»