Constel·lació del Llangardaix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula constel·lacióLlangardaix 
Nom en llatíLacerta
AbreviaturaLac
GenitiuLacertae
Simbologiael llangardaix
Ascensió recta22,5
Declinació+45
Àrea201 graus quadrats
Posició 68a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Lacertae (3,8m)
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −35°.
Durant el mes d'octubre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional. No figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques, sinó que la va crear Johannes Hevelius al voltant de 1687.[1] No conté estrelles gaire brillants, cap objecte del Catàleg Messier, cap galàxia de magnitud superior a 14,5, cap cúmul globular i cap estrella amb nom. Per tant, és força difícil de reconèixer. Es troba a l'hemisferi nord de l'esfera celeste, entre el Cigne, Cassiopea i Andròmeda. És com una "petita Cassiopea", perquè també té forma de W.

Referències[modifica]

  1. «Lacerta | Star, Constellation & Galaxy | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2023].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]