Constel·lació del Tucà

Tucà
Nom en llatí (UAI)	Tucana
Abreviatura	Tuc
Genitiu	Tucanae
Simbologia	el Tucà
Ascensió recta	0 h
Declinació	−65°
Àrea	295 graus quadrats; Posició 48a
Nombre d'estrelles; (magnitud < 3)	1
Estrella més brillant	α Tuc ; (Magnitud aparent 2,87)
Constel·lacions; amb què limita	Grus; Indus; Octans; Hydrus; Eridanus (corner); Phoenix;
	Visible a latituds entre +25° i −90°; Durant el mes de Novembre hi ha la millor visibilitat

El Tucà (Tucana) és una constel·lació de l'hemisferi sud lleugerament més lluminosa que les altres constel·lacions d'aquesta part del cel austral. Aquesta constel·lació fou una de les dotze creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i que aparegué per primer lloc a l'obra de Johann Bayer Uranometria de 1603.

Estrelles principals[modifica]

L'estrella més brillant de Tucana, α Tucanae, està situada a la coa de l'au i és de la magnitud aparent 2,87. γ Tucanae és de la magnitud 3,99.

HD 216437 té un planeta.

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys-llum)	Tipus espectral
α Tuc	2,87	-1,05	199	K3III
γ Tuc	3,99	2,28	72	F1III
ζ Tuc	4,23	4,56	28	F9V
κ Tuc	4,25	2,70	67	F6IV
β¹ Tuc	4,36	1,20	140	B9V
ε Tuc	4,49	-0,81	375	B9IV
δ Tuc	4,51	-0,06	267	B8V
β² Tuc	4,53	0,92	172	A2V
ν Tuc	4,91	0,30	273	M4III
η Tuc	5,00	1,56	159	A1V
β³ Tuc	5,07	1,73	152	A0V
HR 8531	5,31	3,75	67	F9V
ι Tuc	5,36	0,70	279	G5III
ρ Tuc	5,38	2,33	133	F6V
λ² Tuc	5,45	1,40	210	G7III
π Tuc	5,50	0,64	306	B9V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos^[1]

S'hi poden trobar també dos cúmuls globulars pròxims al Petit Núvol de Magalhães, NGC 362 i NGC 104 (anomenat també 47 Tucanae).

Descoberta pels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Frederick de Houtmann al final del segle xvi, fou popularitzada per Johann Bayer degut a la publicació de l'obra Uranometria el 1603.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)