Constel·lació del Tucà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tucà
Tucà
Nom en llatí (UAI) Tucana
Abreviatura Tuc
Genitiu Tucanae
Simbologia el Tucà
Ascensió recta 0 h
Declinació −65°
Àrea 295 graus quadrats
Posició 48a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillant α Tuc
(Magnitud aparent 2,87)
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +25° i −90°
Durant el mes de Novembre hi ha la millor visibilitat
Modifica dades a Wikidata

El Tucà (Tucana) és una constel·lació de l'hemisferi sud lleugerament més lluminosa que les altres constel·lacions d'aquesta part del cel austral. Aquesta constel·lació fou una de les dotze creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i que aparegué per primer lloc a l'obra de Johann Bayer Uranometria de 1603.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

L'estrella més brillant de Tucana, α Tucanae, està situada a la coa de l'au i és de la magnitud aparent 2,87. γ Tucanae és de la magnitud 3,99.

HD 216437 té un planeta.

Taula de les estrelles de Tucana[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
(anys-llum)
Tipus
espectral
α Tuc 2,87 -1,05 199 K3III
γ Tuc 3,99 2,28 72 F1III
ζ Tuc 4,23 4,56 28 F9V
κ Tuc 4,25 2,70 67 F6IV
β1 Tuc 4,36 1,20 140 B9V
ε Tuc 4,49 -0,81 375 B9IV
δ Tuc 4,51 -0,06 267 B8V
β2 Tuc 4,53 0,92 172 A2V
ν Tuc 4,91 0,30 273 M4III
η Tuc 5,00 1,56 159 A1V
β3 Tuc 5,07 1,73 152 A0V
HR 8531 5,31 3,75 67 F9V
ι Tuc 5,36 0,70 279 G5III
ρ Tuc 5,38 2,33 133 F6V
λ2 Tuc 5,45 1,40 210 G7III
π Tuc 5,50 0,64 306 B9V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[1]

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

Aquesta constel·lació conté el Petit Núvol de Magalhães, una galàxia irregular satèl·lit de la nostra Via Làctia.

S'hi poden trobar també dos cúmuls globulars pròxims al Petit Núvol de Magalhães, NGC 362 i NGC 104 (anomenat també 47 Tucanae).

Història[modifica | modifica el codi]

Descoberta pels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Frederick de Houtmann al final del segle XVI, fou popularitzada per Johann Bayer degut a la publicació de l'obra Uranometria el 1603.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]