Constitució Espanyola de 1812

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula documentConstitució Espanyola de 1812
Const. Cádiz.JPG
Tipusconstitució Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Publicació1812 Modifica el valor a Wikidata
Decret del rei Ferran VII que abolí la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis que atemptaven als drets i prerrogatives reials.
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders,[1][2] la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra,[3] i el rei ho continuava essent "por la gracia de Dios y la Constitución".[4] De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania[5] La mateixa paraula "dona" apareix escrita una sola vegada, dins una citació accessòria de l'article 22.

Constitució efímera[modifica]

La Constitució de Cadis fou promulgada per la regència el 19 de març de 1812. Revocada pel rei el 4 de maig de 1814 i restablerta per el general Riego el 1820;[6] el 1823 els francesos (Cent mil fills de Sant Lluís) van ajudar a la seva derogació. El 1836 es va restablir després dels successos de La Granja del 13 d'agost de 1836 i va estar vigent fins al 24 d'octubre de 1836 en què el govern va presentar el 18 de juny la Constitució Espanyola de 1837.

Contingut de la Constitució[modifica]

  • La sobirania resideix en la nació
  • Monarquia hereditària
  • Divisió de poders (executiu, judicial i legislatiu)
  • Sufragi universal masculí
  • Religió catòlica única religió de l'estat
  • Proposta de divisió provincial
  • Corts unicamerals elegides per sufragi limitat indirecte cada 2 anys
  • Dret de veto del rei
  • Rei inviolable
  • El Rei nomena els secretaris responsables davant les corts
  • Consell d'estat, espècie de consell reial, de caràcter consultiu
  • Unificació del codi civil a tot el territori

Els diputats catalans que signaren la Constitució Espanyola de 1812[modifica]

L'historiador Román Piña Homs (Los diputados catalanes y mallorquines, dins Cortes y Constitución de Cádiz. 200 años)[7] senyala que els delegats catalans, fora d'Antoni de Capmany, Ramon Llàtzer de Dou, el raccionari Jaume Creus, i el molt catalanista Felip d'Aner d'Esteve, tenien dificultats d'expressió en castellà. Així mateix assenyala que els diputats catalans tenien el mandat de defensar mesures econòmiques proteccionistes per a la indústria i el comerç català, els privilegis dels gremis catalans, el manteniment de les institucions de govern autònom de Catalunya (la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya), i quan sorgí l'anomenat El Arreglo de Provincias sobre la configuració territorial, els diputats catalans havien de procurar per restituir les Constitucions catalanes abolides per Felip V el 1714:

« debe Cataluña no solo conservar sus privilegios y fueros actuales,
sino también recobrar los que disfrutó en el tiempo en que ocupó
el Trono Español la Augusta Casa de Austria
»
« Nadie es capaz de hacer que los catalanes se olviden de que son catalanes »
« hasta el año 1714, en que las armas de Felipe V, más poderosas que las leyes,
hicieron callar todas las instituciones libres en Cataluña, y Barcelona recibió un ayuntamiento
bajo la planta aristocrática de las demás ciudades de Castilla.
»
« A Catalunya se la trata como provincia conquistada »
  • 7.José Espiga i Gadea, eclesiàstic castellà nascut a Palenzuela (Palència); elegit diputat per Catalunya el 1810 substituint a Josep Vidal (canonge); signà la Constitució de 1812
  • 8.Ramon de Lladós, eclesiàstic tradicionalista, elegit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 9.Francesc Morrós i Cibila, eclesiàstic tradicionalista, elegit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 10.Fernado Antonio Navarro, militar castellà nascut a Piedrahita (Àvila); elegit diputat per Tortosa el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 11.Francesc de Papiol i Padró, eclesiàstic tradicionalista, elegit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 12.Joan Baptista Serres, advocat conservador favorable als gremis, elegit diputat per Catalunya el 1811 substituint a Josep Joaquim Milà de Roca; signà la Constitució de 1812
  • 13.Joan de Montserrat olim. Pérez de Suelves, marquès de Tamarit d'Altafulla, conservador favorable a preservar els seus privilegis feudals sobre Altafulla; elegit diputat per Catalunya el 1811 substituint a Francisco de la Dueña; signà la Constitució de 1812
  • 14.Ramon Utgés, catedràtic de Cervera, elegit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 15.Joan del Valle i Adroer, advocat, elegit diputat per Catalunya el 1810 substituint al mort Joan Gispert (diputat); signà la Constitució de 1812
« los diezmos enfitéuticos de Cataluña no son como las tercias de Castilla
y los de los reinos de Aragón, Navarra, Granada y Valencia.
»

Les pressions dels diputats catalans, que uniren les seves forces amb els diputats aragonesos, valencians, mallorquins per reclamar els furs abolits per Felip V el 1714, conjuntament amb els navarresos que aspiraven a defensar els seus furs vigents, provocaren la irritació del diputat extremeny Diego Muñoz Torrero que cridà:[8]

« estamos hablando como si la Nación Española no fuese una, sino que tuviera Reinos y Estados diferentes. Es menester que nos hagamos cargo que todas estas decisiones de provincias, deben desaparecer, y que en la Constitución actual deben refundirse todas las leyes fundamentales de las demás provincias de la monarquía. La comisión se ha propuesto igualarlas a todas, pero para esto, lejos de rebasar los Fueros, por ejemplo, de los navarros y aragoneses, ha elevado a ellos a los andaluces, castellanos, etc., igualándoles de esta manera a todos juntos para formar una sola familia con las miasmas leyes y gobierno. Si aquí viniera un extranjero que no nos conociera, diría que aquí había seis o siete naciones [..] Y quiero que nos acordemos que formamos Una sola Nación, y no un agregado de varias naciones. »
El 2012 el diputat Jordi Cañas es lamentà que no s'homenatgés institucionalment els diputats catalans a les Corts de Cadis, fent especial menció de Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, un diputat català que va preservar el dret civil català particular i diferenciat de l'espanyol, i es posicionà contrari a la llibertat de premsa i en favor de la Inquisició.[9]

Els diputats catalans que varen participar en les Corts de Cadis foren majoritàriament, o bé, defensors d'idees conservadores, o bé directament reaccionàries i tradicionalistes. Els més significats van ser Felip Aner d'Esteve, Jaume Creus, Joan del Valle, Ramon Utgés i Francesc Papiol, i els que tingueren un paper destacat sobremanera foren Antoni de Capmany i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (1742–1832); Llàtzer de Dou era catedràtic de dret civil català a Cervera, jurista, polític i economista; la seva intervenció a les Corts va ser clau per evitar l'abolició del dret civil català diferenciat del general espanyol, i també va mantenir posicions reaccionàries en temes com la llibertat de premsa, manifestant-se obertament contrari a la dissolució de la Inquisició.

Commemoració del 2012[modifica]

L'any 2012, amb motiu dels 200 anys de la Constitució de Cadis, el diputat del partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania Jordi Cañas es lamentava que no es retés cap homenatge institucional als 16 diputats catalans que signaren la Constitució espanyola de 1812; Jordi Cañas Pérez afirmà que calia prendre a aquells diputats catalans de 1812 com a exemplars de l'ideari del seu partit, i que Ciutadans-Partit de la Ciutadania prenia aquells diputats catalans de 1812 com a model a seguir i homenatjar.[9][10] En la mateixa línia el portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania Ángel Guillén va manifestar que aquells diputats catalans de 1812, d'ideologia conservadora o directament reaccionària i tradicionalista que tenien en les seves instruccions restituir les constitucions i privilegis de Catalunya abolits el 1714, defensar els gremis i el proteccionisme econòmic de la indústria catalana, en realitat, segon el portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, ni parlaren de drets històrics, ni de tracte fiscal diferenciat per a Catalunya, ni de la defensa de les competències autònomes de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya;[11] el portaveu Ciutadans-Partit de la Ciutadania va dir que tot és una manipulació del catalanisme, i va alabar aquells diputats catalans de 1812, aquells que votaren en bloc en favor de mantenir la Inquisició, per la seva notable tasca esdevenint un model a seguir pel seu partit.[12]

Referències[modifica]

  1. ALVARADO, Javier, «Monarquía mixta, cuerpos intermedios, separación de poderes: para una teoría sobre los orígenes triestamentales de la moderación del poder», en id., De la ideología trifuncional a la separación de poderes, Madrid, UNED, Aula abierta 74, 1993.
  2. MARCUELLO BENEDICTO, Juan Ignacio, «División de poderes y proceso legislativo en el sistema constitucional de 1812», Revista de Estudios Políticos, nº 93, 1996, págs. 219 a 231.
  3. L'article 12 diu: "“La religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera. La Nación la protege por leyes sabias y justas y prohíbe el ejercicio de cualquier otra”. Sobre aquest aspecte veure A. Barrero Ortega, "El constituyente profeta" Arxivat 2012-06-18 a Wayback Machine., comunicación Arxivat 2012-06-18 a Wayback Machine. al X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012 Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine.. Aquest article és una de les majors mostres d'intolerància de tot el text.
  4. "Constitución de 1812", en "Constituciones Españolas 1812-1978", Congreso de los Diputados.
  5. Sobre aquests aspectes veure, per exemple, I. Castells Oliván y E. Fernández García, “Las mujeres y el primer constitucionalismo español (1810-1823)” Arxivat 2010-10-04 a Wayback Machine., a Historia Constitucional (revista electrónica), n. 9, 2008 (amb bibliografia abundant a la nota 1), o C. Ruiz-Rico Ruiz, “La Constitución de 1812 desde una perspectiva de género” Arxivat 2012-06-18 a Wayback Machine., comunicación Arxivat 2012-06-18 a Wayback Machine. al X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012 Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine.
  6. Guerrero Latorre, Ana; Sisinio Pérez, Juan Garzón; Rueda Hernanz, Germán. [books Historia política, 1808-1874] (en castellà). Ediciones AKAL, 2004, p. 89. ISBN 8470903217. 
  7. Cádiz (1812) y Catalunya
  8. DEBATES BERCIANOS EN CORTES DE CÁDIZ[Enllaç no actiu]
  9. 9,0 9,1 C's - Jordi Cañas Rueda de Prensa 19-03-2012
  10. Jordi Cañas: 'Es lamentable que en Cataluña ninguna institución ni partido político ha conmemorado la Constitución de 1812'
  11. Visca la Pepa! Una Constitución con influencia catalana
  12. Visca La Pepa!

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]