Constitucions romanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constitucions romanes és el nom genèric (sempre en plural) donat als decrets, edictes i epístoles dels emperadors romans que havien de ser obeïts. Aquest nom els hi fou donat al Digest. Les modernes constitucions deriven d'aquest nom, perquè si bé no es tractava de lleis fundamentals reguladores com modernament, si eren les lleis principals de l'estat.

Un decret era una decisió sobre una disputa entre dues parts que era jutjada per l'emperador. Edictes (edictales leges, generales leges, leges perpetuae, etc.) eren lleis que promulgava l'emperador dirigides a tots els súbdits; rescriptes incloïen epístoles, subscripcions i anotacions que formaven respostes de l'emperador a tots el que li consultaven alguna qüestió legal; generalment es feia la contesta en forma d'epístola, mentre les subscripcions i anotacions eren respostes curtes unes escrites al peu i les altres al marge del paper on era escrita la mateixa qüestió o pregunta; amb el temps els rescriptes van obtenir força de llei.

Un altre mètode legislatiu eren els senatus consultum, decisions teòricament del senat, però mai contraries al punt de vista imperial, que van existir entre el regnat d'August i el d'Adrià.

Avançat l'imperi es va establir que rescriptes i edictes eren lleis.