Constructivisme (pedagogia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la metodologia pedagògica. Vegeu-ne altres significats a «Constructivisme (art)».

En pedagogia, es denomina constructivisme el corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna a mesura que l'individu obté la informació i interacciona amb el seu entorn. El constructivisme educatiu proposa un paradigma on el procés d'ensenyament es percep i es du endavant com a procés dinàmic, participatiu i interactiu del subjecte, de manera que el coneixement siga una autèntica construcció operada per la persona que apren (pel subjecte cognoscent). El constructivisme en pedagogia s'aplica com a concepte didàctic a l'ensenyament orientat a l'acció.

El constructivisme es basa tal com defineix Gallop[1] (2002, citat Sthepenshon & Sangrà) en la participació activa de l’estudiant en la resolució de problemes i el pensament crític respecte d’una activitat considerada rellevant i atractiva. L’estudiant construeix el seu propi  coneixement en provar idees i enfocaments basats en el seu coneixement i experiència anteriors, aplicant-los a una nova situació (p.15).

Considera que l'apreciació i la memorització de símbols, així com les relacions lògiques entre ells, no és realment coneixement. El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses és l'estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà. L'instructor és una persona que posa facilitats, que provoca situacions riques en possibilitats d'aprenentatge, no qui transmet coneixement.

El constructivisme es basa en el principi que l'apreciació de la realitat és completament diferent per a cada individu, encara que les condicions d'aprenentatge siguin semblants. Això és així perquè no és possible crear condicions idèntiques en la ment de dos subjectes diferents.

Construcció del coneixement[modifica | modifica el codi]

Una de les derivacions del constructivisme és la teoria sobre la construcció del coneixement, que consisteix a afavorir les condicions i les situacions perquè els aprenents creïn nou coneixement o modifiquin el ja existent, ja sigui de manera individual o, sobretot, a partir de l'aprenentatge col·laboratiu. Els principals conreadors d'aquest corrent són Carl Bereiter i Marlene Scardamalia.

Constructivistes destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stephenson, J. & Sangrà, A. (mòdul didàctic UOC). Models pedagògics i e-learning.