Contaminació de l'aigua

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Contaminació aquàtica)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riu contaminat per la presència de ferro, que li dóna un color ataronjat

La contaminació de l'aigua és aquell tipus de contaminació calorífica, física, química o biològica que afecta l'aigua dolça o salada a la natura. És a dir, és la modificació de les característiques d'unes aigües donades de manera que es provoqui una alteració mesurable d'aquestes, en especial si això comporta un perill de canvi a l'ecosistema al qual pertany o de salut a l'home o d'altres espècies.

Així doncs, podem dir que l'aigua està contaminada o no és potable quan conté una quantitat de residus tòxics o patològics suficients per posar en perill l'organisme humà, provocant-li alguna malaltia o, fins i tot, la mort.

Inclou tota mena d'alteracions al medi aqüífer. Pot afectar rius, llacs, aigües subterrànies, mars, etc. Un exemple de contaminació marina seria la contaminació de la mar Mediterrània.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Les fonts sempre són, directament o indirecta, antropogèniques (fruit de l'activitat humana). Els humans poden contaminar l'aigua directament i també cal tenir en compte que l'aigua dolça es contamina freqüentment a través del sòl (vegeu contaminació del sòl). Com que l'aigua dolça sovint entra en contacte amb mars i oceans, aquests també queden contaminats. L'aire contaminat (vegeu contaminació atmosfèrica) és una altra de les grans fonts de contaminació de l'aigua.

Una contaminació indirecta és la contaminació de l'aire, és una de les causes més importants a mars i oceans, que prenen els contaminants atmosfèrics emessos a l'aire i també part dels del sòl, que són transportats pel vent. A més, evidentment, efectes com la pluja àcida i la boira fotoquímica són formes de transport de la contaminació atmosfèrica allà on es donen, i això pot ser sobre aigua. Si cauen sobre el sòl, els contaminants; així com els d'origen agrícola, per exemple; són absorbits per les aigües subterrànies i sovint transportats a altres aigües, habitualment mars i oceans.

De vegades, la contaminació ve donada per forts desequilibris ecològics causats per l'abocament de contaminants, de calor, per la pesca massiva o per activitats humanes massa intensives, especialment les relacionades amb el turisme i els ports. Una central hidràulica mal construïda també afecta l'equilibri del riu on es troba.

El simple fet de prendre quantitats excessives d'aigua; com per exemple per a la seva venda com a aigua mineral, per a regar jardins amb gespa i camps de golf allà on no plou prou, per a regar conreus no adaptats al clima o per a un ús industrial massiu; pot modificar l'equilibri ecològic de rius alterant quantitativa i qualitativament, la composició de les comunitats biològiques i la seva productivitat; i fins i tot assecar completament aquests cursos d'aigua com en el cas del Mar d'Aral. Un descens del cabal hidràulic d'un riu a causa de la seva sobreexplotació pot tenir efectes mediambientals molts diversos, un exemple n'és la progressiva desaparició del Delta de l'Ebre.

Causes[modifica | modifica el codi]

Les causes principals de la contaminació de l'aigua dolça a la Terra pot provenir d'orígens diferents:

  • Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc.
  • Industrial: aigües alterades per residus d'origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc.).

Els residus humans i d'origen animal, quan es barregen amb l'aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d'abocar-les als rius o a la mar.

Les causes principals de la contaminació de l'aigua salada a la Terra, són generalment provocades pels vaixells, contaminants de metalls pesants produïts per fàbriques, i residus orgànics.

Efectes[modifica | modifica el codi]

Pot causar eutrofització, disminució de l'oxigen a l'aigua, marees roges i marees negres, entre altres efectes. Un dels tipus de contaminació típics és l'aportació de calor, per exemple en fàbriques que recullen l'aigua per a processos industrials i després, encara que filtrada i purificada, la tornen més calenta. Hi ha reglamentacions que les obliguen a retornar l'aigua en unes condicions tèrmiques i bioquímiques donades i mesurables respecte a les condicions de l'aigua abans de ser utilitzada.

Un altre tipus de contaminació de l'aigua evitable és l'eutrofització o sobrenutrició de les aigües, cosa que provoca l'expansió desmesurada d'algunes espècies (típicament algues) que provoquen la mort de totes les altres.

Contaminar menys[modifica | modifica el codi]

Hom pot reduir la contaminació emesa a les aigües amb tractaments sobre les aigües residuals i depuradores d'aigua. També cal regular l'ús i consum d'aigua provinent de rius, llacs i aigües subterrànies; la neteja de vaixells; els fertilitzants agrícoles; etc.

Tots el abocaments urbans, agrícoles o industrials a les aigües continentals, tals com rius, llacs i aigües subterrànies han augmentat tant en els darrers anys que s’ha convertit en un problema de gran importància ja fan impossible el us de l’aigua, element essencial en la vida de les persones.

La autodepuració natural[modifica | modifica el codi]

Tot i que els medis aquàtics reben milers de tones de residus al dia, existeixen uns microorganismes, les bactèries descomponedores, que transformen tots els restes orgànics del aigua en matèria mineral senzilla. Aquesta matèria mineral es dissol o es precipita al fons, retornant al aigua la seva claredat i transparència. El problema de veritat sorgeix quan els abocaments com metalls pesants, bactèries patògenes i altre substancies contaminants superen la capacitat de la autodepuració dels medis aquàtics, per tant, aquest elements romanen en l’aigua i limiten els seus usos en gran quantitat.

Indicadors de contaminació[modifica | modifica el codi]

Especies animals, plantes i algues també es modifiquen segons la qualitat del aigua, per això alguns d’ells s’utilitzen com a indicadors de la contaminació del aigua. La demanda bioquímica d’oxigen, DBO, es un indicador que serveix per a mesurar la contaminació de l’aigua per matèria orgànica com la que he indicat abans. Si no hi ha oxigen, les bactèries no poden descompondre la matèria orgànica i augmenta la contaminació del aigua.

Problemes de la contaminació del aigua[modifica | modifica el codi]

Els efectes que pot produir la contaminació d’aigües poden ser els següents:
-Efectes físics: com el mal olor, canvi de color, enterboliment, fermentació, canvi de temperatura.
-Efectes químics: com la disminució de la concentració necessària d’0xigen per a la vida aquàtica.
-Efectes biològics: com la mort de plantes i animals o com la generació de malalties per a les persones.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jump up↑ La Enciclopedia del Estudiante (Ecología) (en castellá). Madrid: Santillana, 2005, p. 198,199. ISBN 84-9815-194-5.
  2. Jump up↑ Arango, Mayrena. «Causas, Efectos y Soluciones : CONTAMINACIÓN DEL AGUA». Causas, Efectos y Soluciones. [Consulta: 5 gener 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contaminació de l'aigua Modifica l'enllaç a Wikidata