Contracció de Lorentz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La contracció de Lorentz és un efecte relativista que consisteix en la contracció de la grandària d'un cos a mesura que la seva velocitat s'acosta a velocitats comparables amb la de la llum. Originalment va ser introduït per Lorentz com una forma d'explicar l'absència de resultats positius en el experiment de Michelson-Morley. Posteriorment va ser deduït per Albert Einstein en el context de la relativitat especial.

La contracció de Lorentz ve descrita per la següent expressió:


L_1=L_0 \sqrt{1-\left(\frac{v}{c}\right)^2},

on L0 és la distància amidada per un observador estacionari i L1 és la distància amidada per un observador que es desplaça a una velocitat v sent c la velocitat de la llum.

La contracció de Lorentz també pot entendre's com l'efecte de dilatació temporal i com l'augment de la massa inercial d'un cos o partícula.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contracció de Lorentz Modifica l'enllaç a Wikidata