Convenció Constitucional (Xile)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Convenció Constitucional
Convención Constitucional
Logo convencion main.svg
Tipus
TipusAssemblea constituent
Líders
PresidentaElisa Loncón Antileo, (Ind.)
des del dia 4 de juliol de 2021
VicepresidentJaime Bassa, (Ind.-CS)
des del dia 4 de juliol de 2021
Estructura
Membres155 convencionals constituents
Convención Constitucional 2021.svg
Grups polítics (per distribució d'escons)Vamos por Chile
  UDI (17)
  RN (15)
  EVOP (5)

Apruebo Dignidad

  RD (9)
  PCCh (7)
  CS (6)
  FREVS (4)
  Comunes (1)
  PI (1)

Lista del Apruebo

  PS (15)
  PPD (3)
  PL (3)
  PDC (2)
  PR (1)
  PRO (1)

La Lista del Pueblo

  Independents (26)

Llistes d'independents i candidatures fora de pacte

  Independents (11)

Independents per una Nova Constitució

  Independents (11)

Altres

  Pobles originaris (17)
Convención Constitucional 2021 (por alianzas).svg
Grups polítics (distribuits per pacte electoral)
  Vamos por Chile (37)
  Lista del Apruebo (25)
  Apruebo Dignidad (28)
  La Lista del Pueblo (26)
  Independientes por una Nueva Constitución (11)
  Independents (11)
  Pobles originaris (17)
Lloc de reunió
Convención Constituyente - salon de sesiones - 2021 - (3).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Lloc web
https://www.chileconvencion.cl/ Modifica el valor a Wikidata

La Convenció Constitucional és l'òrgan constituent de la República de Xile, encarregat de redactar una nova Constitució Política de la República després del plebiscit nacional realitzat a l'octubre de 2020.[1] La seva creació i regulació van ser efectuats a través de la Llei N.º 21 200, publicada el 24 de desembre de 2019, que va reformar la Constitució Política de la República per incloure el procés de redacció d'una nova constitució.[2] Va començar el seu funcionament el 4 de juliol de 2021 i s'estima que operi per nou mesos amb una única pròrroga de tres mesos si així ho sol·licita l'organisme.

Etimologia[modifica]

Segons el senador Jaime Quintana (PPD), el terme «Convenció Constitucional» va ser encunyat durant la redacció del «Acord per la pau social i la Nova Constitució» el 14 de novembre de 2019; aquella tarda va rebre una comunicació de Mario Desbordes, llavors president de Renovació Nacional, en el qual va sol·licitar que l'òrgan redactor de la nova Constitució Política no rebés el nom de «assemblea constituent» per facilitar l'aprovació de l'acord per part dels partits polítics de dreta.[3]

Elecció i composició[modifica]

Urna utilitzada per a les eleccions de convencionals constituents.

Les eleccions per determinar els escons dels 155 convencionals constituents es va realitzar el dissabte 15 i diumenge 16 de maig de 2021. El 15 de juny, el Tribunal Qualificador d'Eleccions de Xile va proclamar als convencionals electes i el 18 de juny va ser comunicat al Congrés Nacional i al president de la República que va convocar a la sessió d'instal·lació de la Convenció Constitucional en la seu del Congrés Nacional a Valparaíso.[4][5][6][1]

El 20 de juny el president va signar el decret de convocatòria per al dia 4 de juliol a les 10.00 en el palau de l'ex Congrés Nacional. L'acte va ser presidit per la secretària relatora del Tribunal Qualificador d'Eleccions, Carmen Gloria Valladares, qui va donar lectura a l'acta de proclamació i va realitzar la presa de possessió als 155 convencionals constituents, per posteriorment dirigir l'elecció del primer president de l'organisme.[7][8]

La Convenció Constitucional està composta de manera paritària per 78 homes i 77 dones, així com també posseeix la representació dels pobles indígenes de Xile mitjançant 17 escons reservats: 7 per al pobre mapuche, 2 per al poble aimares i un per a cadascun dels altres pobles (kawésqar, rapanui, yamana, quítxua, atacamenys, diaguita, kolla i changos).[9]

Pactes electorals[modifica]

La coalició electoral que va obtenir la major representació per a aquest procés va ser «Anem per Xile» amb 37 escons, pertanyent a la coalició oficialista del segon govern de Sebastián Piñera (Chile Vamos) mentre que el partit polític que va obtenir la major quantitat de constituents va ser la Unió Demòcrata Independent (UDI) del mateix pacte, amb 17 escons. No obstant això, a causa de l'alta presència d'independents no van aconseguir ser majoria dins de la Convenció, en un escenari on els constituents apartidistas, agrupats en dues llistes electorals (Independents No Neutrals i La Llista del Poble) van aconseguir 37 escons, més 12 escons d'independents i candidatures fora de pacte, sumant un total de 49 escons. El segon pacte electoral amb més escons va ser «Apruebo Dignitatd» (conformada pel Front Ampli i Xile Digne) amb 28 escons, que va superar a la «Llista del Apruebo» (conformada per partits de l'antiga Concertació de Partits per la Democràcia i Nova Majoria a més d'altres agrupacions com el Partit Liberal, el Partit Progressista i Ciutadans) que va aconseguir 25 banques.[10]

D'altra banda, els 17 escons reservats per a pobles indígenes van ser triats sota un règim especial de contingents per representar al seu propi poble indígena, sota candidatures individuals, indistintament de la ideologia política que tinguin.[11]

Funcionament[modifica]

Presentació Palau Pereira, seu de treball de la Convenció Constitucional (gener de 2021).

A la sessió d'instal·lació de la Convenció haurà de triar-se al seu president i vicepresident mitjançant majoria absoluta dels seus membres. Així mateix, haurà d'aprovar els seus reglaments de votació i normes de funcionaments mitjançant un cuórum de dos terços dels convencionals constituents.[1] El mateix cuórum de dos terços s'aplicarà per a la presa de qualsevol decisió, la qual cosa implica que els punts que no generin aquest consens quedaran fora del projecte de text de la nova Constitució Política. De la mateixa forma, l'actual Constitució estableix que el text presentat per la Convenció ha de respectar el règim democràtic i republicà, les sentències judicials i els tractats internacionals ratificats per Xile.[12]

En cas que existeixin reclams per suposades infraccions a les regles de procediment aplicables a la Convenció, aquests seran coneguts i resolts per cinc membres de la Cort Suprema, triats per sorteig.[13] El 22 de març de 2021 la Cort Suprema va emetre un acte acordat que reglamenta els processos de reclamació dels procediments de la Convenció Constitucional.[14]

La Convenció haurà de redactar i proposar el text de la nova Constitució Política de la República dins d'un termini de nou mesos, podent prorrogar-se una sola vegada per 3 mesos. Una vegada que la proposta de nova Constitució sigui aprovada per la Convenció o es compleixi el termini de la pròrroga, la institució quedarà dissolta.[1]

Hemicicle Cambra de diputats de l'ex Congrés Nacional, lloc de les sessions plenàries de la Convenció.

La Sotssecretaria General de la Presidència de Xile va crear l'1 de febrer de 2021 la «Unitat de Secretaria Administrativa de la Convenció Constitucional», encarregada de prestar ajuda i coordinar el suport tècnic, administratiu i financer en la instal·lació i funcionament de la institució.[15] Va iniciar les seves funcions l'1 de febrer de 2021 i el seu secretari executiu és Francisco Alzina Morales, qui va assumir aquest càrrec el 15 de març; la unitat serà dissolta seixanta dies correguts des de la dissolució de la Convenció Constitucional.[16]

Al març de 2021 es va anunciar la creació de la 29 Comissaria de la Convenció Constitucional de Carabiners, la qual comptarà amb 100 efectius: 95 carabiners i 5 oficials, sota el comandament d'un tinent coronel.[17]

Al maig de 2021 es va realitzar la licitació per al sistema de circuit tancat de televisió i la transmissió de les sessions de la Convenció Constitucional que es realitzin en el palau de l'ex Congrés Nacional, especialment les sessions plenàries en l'antic hemicicle de la Cambra de diputats.[18]

Seu[modifica]

L'11 de gener de 2021 el president Sebastián Piñera va anunciar al Palau Pereira com a seu de treball de la Convenció Constitucional. El recinte tindrà 15 oficines amb 102 llocs i 11 sales de reunió amb una capacitat total de 132 seients, a més d'una sala de majors dimensions que pot albergar reunions de fins a 40 persones; també existirà un menjador en el quart nivell per als convencionals constituents. També es va confirmar que el palau de l'ex Congrés Nacional s'utilitzarà per a les sessions plenàries i de determinades comissions.[19]

Autoritats[modifica]

Sessió inaugural Convenció Constitucional. D'esquena Jaime Bassa i Elisa Loncón

Taula directiva[modifica]

La taula directiva de la Convenció Constitucional es compon d'un president i un vicepresident. La taula actual és la següent:[20]

Presidents[modifica]

Vicepresidents[modifica]

Elecció[modifica]

Les normes establertes per a la sessió inaugural de la Convenció Constitucional establien que tant el seu president com a vicepresidenta havien de ser triats per majoria absoluta, requerint-se quantes votacions anessin necessàries fins a aconseguir aquesta situació. L'elecció de president va estar encapçalada per la secretària relatora del Tricel, Carmen Gloria Valladares, i el resultat va ser el següent:[21]

Nom Primera votació



Segona votació



Elisa Loncón 58 96
Harry Jürgensen 36 33
Patricia Politzer 20 18
Isabel Godoy 35 5
Cristina Dorador 3
Agustín Squella 1
Daniel Bravo 1
Natividad Llanquileo 1
Vots en blanc 3

Després de l'assumpció de Loncón com a presidenta, es va procedir a l'elecció del vicepresident, la qual es va desenvolupar de la següent forma:[21][22]

Nom Primera votació



Segona votació



Tercera votació



Jaime Bassa 51 74 84
Rodrigo Rojas Vade 29 45 35
Pollyana Rivera 35 36 35
Cristina Dorador 14
Gaspar Domínguez 11
Rodrigo Logan 5
Renato Garín 4
Maurici Daza 4
Fernando Atria 1
Absents 1
Vots en blanc 1

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convenció Constitucional
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Constitución Política de la República de Chile». LeyChile. [Consulta: 13 octubre 2020].
  2. «Diario Oficial publicó reforma a la Constitución que da inicio al proceso constituyente». Cooperativa, 24-12-2019. [Consulta: 26 octubre 2020].
  3. Caro, Isabel. «Jaime Quintana: El acuerdo, capítulo 3». La Tercera, 27-09-2020. [Consulta: 13 octubre 2020].
  4. Navarrete, José. «Tricel desestima reclamaciones y ratifica los 155 nombres que integrarán la Convención Constitucional». La Tercera, 16-06-2021. [Consulta: 16 juny 2021].
  5. «Tricel ratificó a los 155 integrantes de la Convención Constitucional electos el 15 y 16 de mayo». CNN Chile, 16-06-2021. [Consulta: 16 juny 2021].
  6. «Tricel proclama los resultados de la elección de convencionales: Presidente tiene 3 días para convocar la primera sesión de la Convención Constitucional». La Tercera, 18-06-2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  7. Ministerio del Interior y Seguridad Pública. «Convoca a la primera sesión de instalación de la Convención Constitucional». Diario Oficial de la República de Chile, 22-06-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  8. «Primera sesión de la Convención Constitucional será dirigida por secretaria relatora del Tricel». El Mostrador, 21-06-2021. [Consulta: 23 juny 2021].
  9. Senado de Chile. «Ya es una realidad: escaños reservados para pueblos originarios en la Convención Constituyente», 15-11-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].
  10. «Elecciones 2021: Estos son los 155 convencionales». Duna, 17-05-2021. [Consulta: 17 maig 2021].
  11. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. «Cupos para pueblos indígenas en la Convención Constitucional». Bcn.cl, 26-01-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  12. «¿Puede cambiarlo todo? Las reglas y límites del órgano que hará la eventual nueva Constitución». T13, 24-10-2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
  13. «Proceso constituyente». Biblioteca del Congreso Nacional. [Consulta: 26 octubre 2020].
  14. Corte Suprema de Chile. «Auto Acordado 75». LeyChile, 01-04-2021. [Consulta: 12 maig 2021].
  15. Ministerio Secretaría General de la Presidencia. «DECRETO 4 DETERMINA ÓRGANO QUE PRESTARÁ APOYO TÉCNICO, ADMINISTRATIVO Y FINANCIERO A LA CONVENCIÓN CONSTITUCIONAL Y CREA UNIDAD QUE INDICA». LeyChile, 01-02-2021. [Consulta: 25 març 2021].
  16. Ministerio Secretaría General de la Presidencia. «NOMBRA SECRETARIO EJECUTIVO DE LA UNIDAD DE SECRETARÍA ADMINISTRATIVA DE LA CONVENCIÓN CONSTITUCIONAL». Diario Oficial de la República de Chile, 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
  17. Rivera, Víctor. «Cómo funcionará la 29 Comisaría de la Convención Constitucional: 100 policías, detector de elementos explosivos y análisis de riesgo de constituyentes». La Tercera, 12-03-2021. [Consulta: 7 abril 2021].
  18. «Gobierno abrió licitación de $850 millones para instalar CCTV y transmitir sesiones de la Convención Constitucional». El Mostrador, 11-05-2021. [Consulta: 11 maig 2021].
  19. Ossandón, Josefina. «Presidente escoge el Palacio Pereira como sede de trabajo de la Convención Constituyente». Ex-Ante, 11-01-2021. [Consulta: 11 gener 2021].
  20. Román, Cecilia. «Elisa Loncon y Jaime Bassa: presidenta y vicepresidente de la Convención Constitucional». Pauta, 04-07-2021. [Consulta: 4 juliol 2021].
  21. 21,0 21,1 Román, Cecilia. «Elisa Loncon y Jaime Bassa: presidenta y vicepresidente de la Convención Constitucional». Pauta, 04-07-2021. [Consulta: 4 juliol 2021].
  22. «Elección de vicepresidente a tercera vuelta: votación estuvo dividida entre Jaime Bassa, Rodrigo Rojas y Pollyana Rivera». El Mostrador, 04-07-2021. [Consulta: 4 juliol 2021].