Convenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Convenció de Berna».
Infotaula d'esdevenimentConvenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques
Berne Convention signatories.svg
Països que han signat aquesta Convenció (2012)
Tipus tractat internacional
Data 1886 i 1880
Localització Berna
Jurisdicció mundial i Berne Union Tradueix
Signatari Afganistan (2 juny 2018)
Sud-àfrica (3 octubre 1928)
Albània (6 març 1994)
Algèria (19 abril 1998)
Alemanya (5 desembre 1887)
Andorra (2 juny 2004)
Antigua i Barbuda (17 març 2000)
Aràbia Saudita (11 març 2004)
Argentina (10 juny 1967)
Armènia (19 octubre 2000)
Austràlia (14 abril 1928)
Àustria (1r octubre 1920)
Azerbaidjan (4 juny 1999)
Bahames (10 juliol 1973)
Bahrain (2 març 1997)
Bangla Desh (4 maig 1999)
Barbados (30 juliol 1983)
Bèlgica (5 desembre 1887)
Belize (17 juny 2000)
Bhutan (25 novembre 2004)
Bolívia (4 novembre 1993)
Bòsnia i Hercegovina (17 juny 1930)
Botswana (15 abril 1998)
Brunei (30 agost 2006)
Brasil (9 febrer 1922)
Bulgària (5 desembre 1921)
Burkina Faso (19 agost 1963)
Burundi (12 abril 2016)
Bielorússia (12 desembre 1997)
Benín (3 gener 1961)
Cap Verd (7 juliol 1997)
Camerun (21 setembre 1964)
Canadà (10 abril 1928)
Xile (5 juny 1970)
República Popular de la Xina
Xipre (24 febrer 1964)
Colòmbia (7 març 1988)
Comores (17 abril 2005)
República Democràtica del Congo (8 octubre 1963)
Costa Rica (10 juny 1978)
Croàcia (17 juny 1930)
Cuba (20 febrer 1997)
Costa d'Ivori (1r gener 1962)
Dinamarca (1r juliol 1903)
Djibouti (13 maig 2002)
Dominica (7 agost 1999)
El Salvador (19 febrer 1994)
Espanya (5 desembre 1887)
Estònia (26 octubre 1994)
Swazilàndia (14 desembre 1998)
Fiji (1r desembre 1971)
Finlàndia (1r abril 1928)
França (5 desembre 1887)
Rússia (13 març 1995)
Gabon (26 març 1962)
Gàmbia (7 març 1993)
Ghana (11 octubre 1991)
Grenada (22 setembre 1998)
Grècia (9 novembre 1920)
Guatemala (28 juliol 1997)
República de Guinea (20 novembre 1980)
Guinea Equatorial (26 juny 1997)
Guinea Bissau (22 juliol 1991)
Geòrgia (16 maig 1995)
Haití (11 gener 1996)
Hondures (25 gener 1990)
Hongria (14 febrer 1922)
Índia (1r abril 1928)
Indonèsia (5 setembre 1997)
República d'Irlanda (5 octubre 1927)
Islàndia (7 setembre 1947)
Israel (24 març 1950)
Itàlia (5 desembre 1887)
Jamaica (1r gener 1994)
Japó (15 juliol 1899)
Jordània (28 juliol 1999)
Kazakhstan (12 abril 1999)
Kenya (11 juny 1993)
Kirguizistan (8 juliol 1999)
Kiribati (2 gener 2018)
Kuwait (2 desembre 2014)
Lesotho (28 setembre 1989)
Letònia (11 agost 1995)
Líban (30 setembre 1947)
Líbia (28 setembre 1976)
Libèria (8 març 1989)
Liechtenstein (30 juliol 1931)
Lituània (14 desembre 1994)
Luxemburg (20 juny 1888)
Madagascar (1r gener 1966)
Malàisia (1r octubre 1990)
Malawi (12 octubre 1991)
Mali (19 març 1962)
Marroc (16 juny 1917)
Maurici (10 maig 1989)
Mauritània (6 febrer 1973)
Mèxic (11 juny 1967)
Estats Federats de Micronèsia (7 octubre 2003)
Mònaco (30 maig 1989)
Mongòlia (12 març 1998)
Montenegro (3 juny 2006)
Moçambic (22 novembre 2013)
Namíbia (21 març 1990)
Nicaragua (23 agost 2000)
Níger (2 maig 1962)
Nigèria (14 setembre 1993)
Niue (24 setembre 2016)
Noruega (13 abril 1896)
Nova Zelanda (24 abril 1928)
Nepal (11 gener 2006)
Oman (14 juliol 1999)
Uzbekistan (19 abril 2005)
Pakistan (5 juliol 1948)
Panamà (8 juny 1996)
Paraguai (2 gener 1992)
Països Baixos (1r novembre 1912)
Filipines (1r agost 1951)
Polònia (28 gener 1920)
Portugal (29 març 1911)
Perú (20 agost 1988)
Qatar (5 juliol 2000)
Romania (1r gener 1927)
Regne Unit (5 desembre 1887)
Ruanda (1r març 1984)
Síria (11 juny 2004)
República Centreafricana (3 setembre 1977)
República de Moldàvia (2 novembre 1995)
República Dominicana (24 desembre 1997)
Laos (14 març 2012)
Corea del Nord (28 abril 2003)
República Txeca (1r gener 1993)
Tanzània (25 juliol 1994)
Saint Christopher i Nevis (9 abril 1995)
Saint Vincent i les Grenadines (29 agost 1995)
Saint Lucia (24 agost 1993)
Samoa (21 juliol 2006)
São Tomé i Príncipe (14 juny 2016)
Sèrbia (17 juny 1930)
Singapur (21 desembre 1998)
Eslovàquia (1r gener 1993)
Eslovènia (17 juny 1930)
Sudan (28 desembre 2000)
Sri Lanka (20 juliol 1959)
Suïssa (5 desembre 1887)
Surinam (23 febrer 1977)
Suècia (1r agost 1904)
Senegal (25 agost 1962)
Tadjikistan (9 març 2000)
Txad (25 novembre 1971)
Tailàndia (17 juliol 1931)
Togo (30 abril 1975)
Tonga (14 juny 2001)
Trinitat i Tobago (16 agost 1988)
Tunísia (5 desembre 1887)
Turkmenistan (13 febrer 2016)
Turquia (1r gener 1952)
Tuvalu (2 juny 2017)
Ucraïna (25 octubre 1995)
Uruguai (10 juliol 1967)
Vanuatu (27 desembre 2012)
Veneçuela (30 desembre 1982)
Vietnam (26 octubre 2004)
Iemen (14 juliol 2008)
Zàmbia (2 gener 1992)
Zimbàbue (18 abril 1980)
Iugoslàvia
Egipte (7 juny 1977)
Emirats Àrabs Units (14 juliol 2004)
Equador (9 octubre 1991)
Estats Units d'Amèrica (1r març 1989)
illes Cook (3 agost 2017)
Xina (15 octubre 1992)
República del Congo (8 maig 1962)
Guyana (25 octubre 1994)
Hong Kong (1r juliol 1997)
Jersey (31 gener 2014)
Corea del Sud (21 agost 1996)
Macau Tradueix (20 desembre 1999)
Macedònia del Nord (17 juny 1930)
República de Malta (21 setembre 1964)
Santa Seu (12 setembre 1935)
Txecoslovàquia (22 febrer 1921)
Idioma anglès, àrab, castellà, xinès, rus i francès

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La Convenció de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Atyístiques, en anglès: Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works, normalment coneguda simplement com la Convenció de Berna, és un Tractat internacional que regula el dret de còpia (copyright), i que va ser acceptat per primera vegada a Berna, Suïssa l’any 1886.

La Convenció de Berna regula formalment diversos aspectes de la moderna llei del copyright i introdueix el concepte que existeix un copyright en el moment que una obra està "fixada", en lloc que existeixi el seu registre. També reforça un requeriment que els països reconeguin els copyrights mantinguts per altres països signataris.

Contingut[modifica]

El Conveni de Berna requereix als seus signants que tractin les obres amb copyright dels autors d’altres països signataris (coneguts com els membres de la Unió de Berna) com a mínim tan bé com les dels seus propis compatriotes. Per exemple, la llei del copyright francès s’aplica a qualsevol cosa publicada o que actuï a frança sense que importi on va ser creada originàriament.

Addicionalment, per establir un sistema de tracte igual del copyright internacional entre els signataris, l’acord també requereix que els estats membres proporcionen estàndards mínims per la llei de copyright .

El copyright sota la Convenció de Berna ha de ser automàtic; està prohibit que requereixi un registre formal (els Estats Units es van unir a la Convenció de Berna l’1 de març de 1989,[1] amb algunes especificitats).

En l’era d’internet[modifica]

A partir de quan va aparèixer internet, una publicació sense restriccions online pot ser considerada publicació en qualsevol jurisdicció connectada a internet del món. Hi ha la qüestió controvertida, en aquest cas, de quin ha de ser considerat el país d’origen ("country of origin")..[2]

Terminis de drets d'autor[modifica]

La Convenció de Berna estableix que totes les obres, excepte, cinematogràfiques i fotografies, mantenen el seu copyright com a mínim durant 50 anys després de la mort del seu autor, però que les parts són lliures d’establir terminis més llargs,[3] tal com ho va fer la Unió Europea l’any 1993 (Directive on harmonising the term of copyright protection). Per les fotografies, la Convenció de Berna estableix un mínim de 25 anys des que es va fer la fotografia, i per la cinematografia, el mínim és de 50 anys després de la seva primera exhibició o de 50 anys des de la seva creació si no ha estat estrenada.

Història[modifica]

The Pirate Publisher—An International Burlesque that has the Longest Run on Record, from Puck, 1886, satirizes the ability of publishers to take works from one country and publish them in another without paying the original authors.

La Convenció de Berna va ser desenvolupada a instàncies de l’escriptor Victor Hugo de l’Association Littéraire et Artistique Internationale. Per tant va estar influenciada per la llei de droit d'auteur francesa que contrasta amb el concepte Anglo-Saxó de "copyright" el qual només s’ocupa de qüestions econòmiques.

La primera versió del Tractat de la Convenció de Bernation va ser signada el 9 de setembre de 1886, per Bèlgica, França, Alemanya, Haití, Itàlia, Libèria, Espanya, Suïssa, Tunísia, i el Regne Unit.[4]

Abans de la Convenció de Berna, les lleis de copyright normalment només s’aplicaven en les obres creades a cada país..[5]

Com la Convenció de París de 1883, la Convenció de Berna va muntar una oficina per a gestionar les tasques administratives El 1893 les dues oficines es van fusionar per a crear United International Bureaux for the Protection of Intellectual Property (amb l’acrònim en francès, BIRPI), situada a Berna. El 1960, BIRPI es traslladà a Ginebra, i el 1967 va esdevenir la World Intellectual Property Organization (WIPO), i el 1974 es va cinvertir en una organització dins les Nacions Unides.

El World Intellectual Property Organization Copyright Treaty va ser adoptat l’any 1996 dirigit als temes sorgits per la tecnologia de la informació i Internet, que no gestionava ka Convenció de Berna.

A setembre de 2014, hi havia 168 estats que formaven part de la Convenció de Berna. Inclouen 167 estats membres de l’ONU i a més la Santa Seu.

Referències[modifica]

  1. Circular 38A: International Copyright Relations of the United States. U.S. Copyright Office, 2014, p. 2 [Consulta: 5 març 2015]. 
  2. Fitzgerald, Brian F., Shi, Sampsung Xiaoxiang, Foong, Cheryl, & Pappalardo, Kylie M. (2011), "Country of Origin and Internet Publication : Applying the Berne Convention in the Digital Age". Journal of Intellectual Property (NJIP) Maiden Edition, pp. 38–73.
  3. Berne Convention Article 7.
  4. Solberg, Thorvald. Report of the Delegate of the United States to the International Conference for the Revision of the Berne Copyright Convention, Held at Berlin, Germany, October 14 to November 14, 1908. Washington, D.C.: Library of Congress, 1908, p. 9. 
  5. «The Netherlands and the Berne Convention». The Publishers' circular and booksellers' record of British and foreign literature, Vol. 71 p. 597. Sampson Low, Marston & Co., 1899. [Consulta: 29 agost 2010].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Convenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Plantilla:Wikiversity