Convenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Convenció de Berna».
Infotaula d'esdevenimentConvenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques
Berne Convention signatories.svg
Països que han signat aquesta Convenció (2012) Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
EpònimBerna Modifica el valor a Wikidata
Data1886
1880 Modifica el valor a Wikidata
Ratificació
Bèlgica (5 setembre 1887)
França (5 setembre 1887)
Alemanya (5 setembre 1887)
Itàlia (5 setembre 1887)
Espanya (5 setembre 1887)
Suïssa (5 setembre 1887)
Tunísia (5 setembre 1887)
Regne Unit (5 setembre 1887)
Afganistan (2 març 2018)
Albània (2 desembre 1993)
Algèria (19 gener 1998)
Andorra (2 març 2004)
Antigua i Barbuda (17 desembre 1999)
Argentina (5 maig 1967)
Armènia (19 juliol 2000)
Àustria (11 setembre 1920)
Azerbaidjan (4 març 1999)
Bahrain (29 novembre 1996)
Bangla Desh (4 febrer 1999)
Barbados (16 març 1983)
Bielorússia (12 setembre 1997)
Belize (17 març 2000)
Bhutan (25 agost 2004)
Bolívia (4 agost 1993)
Botswana (15 gener 1998)
Brasil (6 febrer 1922)
Brunei (30 maig 2006)
Bulgària (5 desembre 1921)
Burkina Faso (26 abril 1963)
Burundi (12 gener 2016)
Cap Verd (7 abril 1997)
República Centreafricana (31 maig 1977)
Txad (4 agost 1971)
Xile (9 abril 1970)
República Popular de la Xina (10 juliol 1992)
Colòmbia (4 desembre 1987)
Comores (17 gener 2005)
illes Cook (3 maig 2017)
Costa Rica (3 març 1978)
Costa d'Ivori (8 juliol 1961)
Cuba (20 novembre 1996)
Corea del Nord (28 gener 2003)
Dinamarca (13 juny 1903)
Djibouti (13 febrer 2002)
Dominica (7 maig 1999)
República Dominicana (24 setembre 1997)
Equador (8 juliol 1991)
Egipte (2 març 1977)
El Salvador (18 novembre 1993)
Guinea Equatorial (26 març 1997)
Estònia (26 juliol 1994)
Swazilàndia (14 setembre 1998)
Finlàndia (23 març 1928)
Gabon (19 desembre 1961)
Gàmbia (7 desembre 1992)
Geòrgia (16 febrer 1995)
Ghana (11 juliol 1991)
Grècia (9 novembre 1920)
Grenada (22 juny 1998)
Guatemala (28 abril 1997)
República de Guinea (13 agost 1980)
Guinea Bissau (18 abril 1991)
Guyana (25 juliol 1994)
Haití (11 octubre 1995)
Santa Seu (19 juliol 1935)
Hondures (24 octubre 1989)
Hongria (14 febrer 1922)
Islàndia (30 juny 1947)
Indonèsia (5 juny 1997)
República d'Irlanda (5 octubre 1927)
Israel (14 desembre 1949)
Jamaica (28 setembre 1993)
Japó (18 abril 1899)
Jordània (28 abril 1999)
Kazakhstan (12 gener 1999)
Kenya (11 març 1993)
Kiribati (2 octubre 2017)
Kuwait (2 setembre 2014)
Kirguizistan (8 abril 1999)
Laos (14 desembre 2011)
Letònia (11 maig 1995)
Líban (19 febrer 1946)
Lesotho (27 juny 1989)
Libèria (8 desembre 1988)
Líbia (28 juny 1976)
Liechtenstein (20 juliol 1931)
Lituània (14 setembre 1994)
Luxemburg (20 juny 1888)
Malawi (12 juliol 1991)
Malàisia (28 juny 1990)
Mauritània (16 octubre 1972)
Maurici (9 febrer 1989)
Mèxic (9 maig 1967)
Estats Federats de Micronèsia (7 juliol 2003)
Mònaco (30 maig 1889)
Mongòlia (12 desembre 1997)
Marroc (16 juny 1917)
Moçambic (22 agost 2013)
Nauru (11 febrer 2020)
Nepal (11 octubre 2005)
Països Baixos (9 octubre 1912)
Nicaragua (23 maig 2000)
Nigèria (10 juny 1993)
Niue (24 juny 2016)
Noruega (13 abril 1896)
Oman (14 abril 1999)
Pakistan (4 juny 1948)
Panamà (8 març 1996)
Paraguai (9 setembre 1991)
Perú (20 maig 1988)
Filipines (29 juny 1950)
Polònia (28 gener 1920)
Portugal (29 març 1911)
Qatar (5 abril 2000)
Corea del Sud (21 maig 1996)
Moldàvia (1r agost 1995)
Romania (28 agost 1926)
Rússia (9 desembre 1994)
Ruanda (3 novembre 1983)
Saint Christopher i Nevis (3 gener 1995)
Saint Lucia (21 maig 1993)
Saint Vincent i les Grenadines (29 maig 1995)
Samoa (21 abril 2006)
San Marino (2 juny 2020)
São Tomé i Príncipe (14 març 2016)
Aràbia Saudita (11 desembre 2003)
Senegal (30 juny 1962)
Singapur (21 setembre 1998)
Salomó (4 abril 2019)
Sudan (28 setembre 2000)
Surinam (16 novembre 1976)
Suècia (8 juliol 1904)
Síria (11 març 2004)
Tadjikistan (9 desembre 1999)
Tailàndia (17 juny 1931)
Togo (28 gener 1975)
Tonga (14 març 2001)
Trinitat i Tobago (16 maig 1988)
Turquia (27 octubre 1951)
Turkmenistan (29 febrer 2016)
Tuvalu (2 març 2017)
Ucraïna (25 juliol 1995)
Emirats Àrabs Units (14 abril 2004)
Tanzània (25 abril 1994)
Estats Units d'Amèrica (16 novembre 1988)
Uruguai (7 juny 1967)
Uzbekistan (19 gener 2005)
Vanuatu (27 setembre 2012)
Veneçuela (20 setembre 1982)
Vietnam (26 juliol 2004)
Iemen (14 abril 2008)
Zàmbia (13 setembre 1991) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBerna Modifica el valor a Wikidata
Jurisdicciómundial i Unió de Berna Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Bèlgica (9 setembre 1886)
França (9 setembre 1886)
Alemanya (9 setembre 1886)
Itàlia (9 setembre 1886)
Espanya (9 setembre 1886)
Suïssa (9 setembre 1886)
Tunísia (9 setembre 1886)
Regne Unit (9 setembre 1886) Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomanglès, àrab, castellà, xinès, rus i francès Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwipo.int… Modifica el valor a Wikidata

La Convenció de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Atyístiques, en anglès: Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works, normalment coneguda simplement com la Convenció de Berna, és un Tractat internacional que regula els drets d'autor i que va ser acceptat per primera vegada a Berna, Suïssa l’any 1886.

La Convenció de Berna regula formalment diversos aspectes de la moderna llei del drets d'autor i introdueix el concepte que existeix un dret des del moment que una obra està "fixada", en lloc que existeixi el seu registre. També reforça un requeriment que els països reconeguin els drets d'autor mantinguts per altres països signataris.

Contingut[modifica]

Requereix als seus signants que tractin les obres amb drets dels autors d’altres països signataris (coneguts com els membres de la Unió de Berna) com a mínim tan bé com les dels propis compatriotes. Per exemple, la llei francesa s’aplica a qualsevol cosa publicada o que actuï a França sense que importi on va ser creada originàriament.

Addicionalment, per establir un sistema de tracte igual dels drets internacional entre els signataris, l’acord també requereix que els estats membres proporcionen estàndards mínims per la llei de copyright .

segons la convenció, els drets s'han d'atorgar automàticament. Està prohibit que requereixi un registre formal (els Estats Units es van unir a la Convenció de Berna l’1 de març de 1989,[1] amb algunes especificitats.

En l’era d’internet[modifica]

A partir de quan va aparèixer internet, una publicació sense restriccions online pot ser considerada publicació en qualsevol jurisdicció connectada a internet del món. Hi ha la qüestió controvertida, en aquest cas, de quin ha de ser considerat el país d’origen ("country of origin").[2]

Terminis de drets d'autor[modifica]

La Convenció de Berna estableix que totes les obres, excepte, cinematogràfiques i fotografies, mantenen els drets com a mínim durant cinquanta anys després de la mort de l'autor, però que les parts són lliures d’establir terminis més llargs,[3] tal com ho va fer la Unió Europea l’any 1993 (Directive on harmonising the term of copyright protection). Per a les fotografies, la Convenció de Berna estableix un mínim de 25 anys des que es va fer la fotografia, i per la cinematografia, el mínim és de 50 anys després de l'estrenada o de 50 anys des de la seva creació si no ha estat estrenada.

Història[modifica]

The Pirate Publisher—An International Burlesque that has the Longest Run on Record, from Puck, 1886, satirizes the ability of publishers to take works from one country and publish them in another without paying the original authors.

La Convenció de Berna va ser desenvolupada a instàncies de l’escriptor Victor Hugo de l’Association Littéraire et Artistique Internationale. Per tant va estar influenciada per la llei de droit d'auteur francesa que contrasta amb el concepte Anglo-Saxó de drets d'autor que només s’ocupa de qüestions econòmiques.

La primera versió del Tractat de la Convenció de Bernation va ser signada el 9 de setembre de 1886, per Bèlgica, França, Alemanya, Haití, Itàlia, Libèria, Espanya, Suïssa, Tunísia, i el Regne Unit.[4]

Abans de la Convenció de Berna, les lleis de drets d'autor normalment només s’aplicaven per a les obres creades a cada país..[5]

Com la Convenció de París de 1883, la Convenció de Berna va muntar una oficina per a gestionar les tasques administratives El 1893 les dues oficines es van fusionar per a crear United International Bureaux for the Protection of Intellectual Property (amb l’acrònim en francès, BIRPI), situada a Berna. El 1960, BIRPI es traslladà a Ginebra, i el 1967 va esdevenir la World Intellectual Property Organization (WIPO), i el 1974 es va integra com una organització dins les Nacions Unides.

El World Intellectual Property Organization Copyright Treaty va ser adoptat l’any 1996 dirigit als temes sorgits per la tecnologia de la informació i Internet, que no gestionava la Convenció de Berna.

A setembre de 2014, hi havia 168 estats que formaven part de la Convenció de Berna. Inclouen 167 estats membres de l’ONU i a més la Santa Seu.

Referències[modifica]

  1. Circular 38A: International Copyright Relations of the United States. U.S. Copyright Office, 2014, p. 2 [Consulta: 5 març 2015]. 
  2. Fitzgerald, Brian F., Shi, Sampsung Xiaoxiang, Foong, Cheryl, & Pappalardo, Kylie M. (2011), "Country of Origin and Internet Publication : Applying the Berne Convention in the Digital Age". Journal of Intellectual Property (NJIP) Maiden Edition, pp. 38–73.
  3. Berne Convention Article 7.
  4. Solberg, Thorvald. Report of the Delegate of the United States to the International Conference for the Revision of the Berne Copyright Convention, Held at Berlin, Germany, October 14 to November 14, 1908. Washington, D.C.: Library of Congress, 1908, p. 9. 
  5. «The Netherlands and the Berne Convention». The Publishers' circular and booksellers' record of British and foreign literature, Vol. 71 p. 597. Sampson Low, Marston & Co., 1899. [Consulta: 29 agost 2010].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Convenció de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Plantilla:Wikiversity