Convent de Santa Mònica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Convent de Santa Mònica
Centre d'Art Santa Mònica.JPG
Dades
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització La Rambla, 7-9
 41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 33″ E / 41.3775°N,2.1758333333333°E / 41.3775; 2.1758333333333
Bé d'interès cultural
Data 17 desembre 1984
Identificador RI-51-0005087
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 30-MH-EN
IPAC 34
Modifica les dades a Wikidata

El Convent de Santa Mònica és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És la seu del centre cultural Arts Santa Mònica.

Descripció[modifica]

De l'antic convent de Santa Mònica, bastit el segle XVII, se'n conserven tres ales de les dependències conventuals, situades entorn del claustre, de planta quadrada. El caràcter de la fàbrica és de gust barroc classicista, molt auster pel que fa a l'ús d'elements ornamentals.[1]

El temple original (1626-1636), ara desaparegut, era d'una nau, amb quatre capelles laterals per banda, comunicades entre si per sota de tribunes, i creuer amb cúpula al centre. El 1887, el temple fou reformat per Joan Martorell i Montells, que bastí una nova façana de caràcter eclèctic. L'església actual, de construcció moderna, substituí l'anterior, incendiada i destruïda l'any 1936.[1]

El claustre consta de planta baixa i dos pisos. Les galeries inferiors estan organitzades mitjançant sis arcs de mig punt per banda, que recolzen sobre pilars de secció quadrada. Les ales es cobreixen amb volta per aresta. Al primer pis s'obren 3 balcons amb llosana i, al darrer pis, una galeria d'onze arquets per banda, que, probablement, és el resultat d'una reforma més tardana, com sembla confirmar-ho el canvi en l'ús dels materials que hi ha entre la planta primera (pedra de Montjuïc) i la segona (maçoneria).[1]

L'exterior dels tres cossos s'organitza amb tres pisos sota coberta de teula àrab, amb façanes de gran simplicitat compositiva. A la intersecció de les dues naus s'alça una característica torratxa de planta quadrada amb coberta piramidal.[1]

Història[modifica]

El convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s'establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització. Els més notables foren el dels jesuïtes (1553), del qual resta només l'església de Betlem, el dels carmelitans descalços o de Sant Josep (1593), a l'indret de l'actual mercat de la Boqueria, el dels caputxins (1717), a l'actual plaça reial, i el dels agustinians descalços o de Santa Mònica (1636), que és l'únic que es conserva, bé que molt deteriorat després de l'exclaustració de 1835, quan la seva església esdevingué parròquia i les antigues dependències conventuals foren utilitzades com a casa rectoral i dependències municipals.[1]

Els agustinians s'establiren a Barcelona el 1618, fora muralla. El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església, beneïda el 18 de desembre d'aquell mateix any. L'obra del temple definitiu s'inicià el 1626.[1]

En la postguerra, després de la destrucció de l'església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional. El pou o cisterna que hi havia al mig del pati, i que datava del 1804, fou desmuntat aleshores.[1]

Al 1987, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inicià la restauració de l'edifici segons projecte i direcció dels arquitectes Piñon i Viaplana, per dedicar-ho a activitats culturals i sales d'exposició.[1]

Al 2003, la Generalitat de Catalunya va projectar noves reformes, entre les quals destacava la creació d'una nova sala d'exposicions, recobrint l'antic claustre.[1]

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent de Santa Mónica, que actualment sumen més de 500 edicions.[2] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Convent de Santa Mònica». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  2. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 18 febrer 2019].
  3. «Convent de Santa Mònica (Barcelona, Catalunya)». [Consulta: 18 febrer 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Santa Mònica Modifica l'enllaç a Wikidata