Monestir de Montsió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Convent de Santa Maria de Montsió)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monestir de Montsió
Imatge
Entrada al monestir, al carrer de l'Església, 82, d'Esplugues
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Maria Gallissà i Soqué
Jacint Torres i Reyató Modifica el valor a Wikidata
Construcció1900 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Claustregòtic  (1347)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEsplugues de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de l'Església, 64-82 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 05′ E / 41.38°N,2.09°E / 41.38; 2.09
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC18909 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Categoriamonestir

El monestir de Santa Maria de Montsió es troba actualment a Esplugues de Llobregat, al carrer de l'Església, número 82. És la seu de la Comunitat de Monges Dominiques de clausura. La congregació va ser fundada el 1347 i, després de diversos trasllats, s'instal·là a la seu actual el 1948.

Història de la congregació[modifica]

El primer monestir de l'orde femení dominicà fou creat gràcies al llegat de la infanta Maria d'Aragó, el 1347. Va ser construït, amb el suport del rei Pere III el Cerimoniós i el cardenal Nicolau Rossell, al lloc anomenat Mas d'en Bissanya, al costat de les Drassanes Reials de Barcelona, fora muralla. Un primer grup de monges, encapçalades per la primera priora Constança de Bellera, va arribar a Barcelona, procedents de Prolha, al Llenguadoc, el 1357, i van ocupar el nou monestir que anomenaren de Sant Pere Màrtir.

Les constants incursions dels pirates sarraïns, i especialment l'atac de 1359 de Pere el Cruel de Castella, van fer traslladar la comunitat dintre del recinte emmurallat de la ciutat, i s'allotjaren a partir del 17 d'abril de 1371 en unes cases cedides pel rei Pere en uns patis i cases on actualment hi ha l'hospital d'en Colom.

El 4 de juliol de 1423, la comunitat tornà a traslladar-se a un nou monestir, el de Santa Eulàlia del Camp, que abans pertanyia als frares agustins, coneguts com els frares del sac, a l'illa compresa entre el portal de l'Àngel i l'actual carrer de Montsió, que havia quedat desocupat. Es va rebatejar amb el nom de Santa Maria de Montsió. Aviat s'amplià i va començar una època d'esplendor, durant la qual s'hi van edificar l'església i el claustre gòtics i la majoria de dependències.

El 1571, després de la Batalla de Lepant, en Joan d'Àustria i en Lluís de Requesens donaren a la comunitat diverses banderes de capitans cristians, algunes capturades als turcs, i la imatge de la marededéu que hi havia a la galera reial, coneguda com a Mare de Déu de la Victòria.

Amb la invasió francesa de 1808 comença la destrucció d'obres religioses de la ciutat: serví el monestir dominicà de magatzem als francesos de les obres d'art robades.

El 1835 les monges foren exclaustrades a causa de la desamortització. Entre 1835 i 1845, en les dependències havia estat instal·lat el Teatre de Montsió, dedicat a l'òpera i primera seu del Liceu. Retornaren altre cop entre el 1846 i 1868. Després de la Revolució de 1868, el govern tornà a encautar el convent fins al 1875, en què és retornat a les monges, però pel seu estat ruïnós optaren per traslladar-se en un altre indret.

Antiga església del monestir de Montsió, a la Rambla de Catalunya
Interior de l'antiga església del monestir de Montsió a la Rambla de Catalunya

Entre el 1882 i 1888 l'església i el claustre foren traslladats, pedra a pedra, a la Rambla de Catalunya. Les obres de reconstrucció varen ser a càrrec de Joan Martorell i Montells.

Durant la Guerra civil el monestir va ser assaltat i les imatges religioses cremades. Posteriorment esdevindrà la caserna militar "Pi i Margall".

Un cop acabada la guerra, i davant la impossibilitat econòmica de restaurar el monestir malmès per la guerra, la comunitat decidí el 1947 tornar-se a traslladar.

Compraren el mas Can Casanovas a Esplugues, amb una torre modernista que havia estat reformada el 1915 per Lluís Domènech i Montaner, i amb horta, bosc, i una mina d'aigua. Traslladaren el claustre gòtic de nou, pedra a pedra, a Esplugues, edificant una nova església, dedicada a l'Assumpció, i vengueren el solar del monestir a la Rambla de Catalunya, excepte l'església, que esdevingué parròquia de Sant Ramon de Penyafort.

La comunitat es traslladà finalment a Esplugues l'1 de novembre de 1950.

A l'any 2019 es va decidir traslladar les religioses que romanien allà a un altre convent.

El claustre gòtic de Montsió[modifica]

El claustre gòtic construït al monestir del portal de l'Àngel va ser traslladat al de la Rambla de Catalunya, i posteriorment a Esplugues.

Aquest claustre gòtic excepcional constava en el seu primer emplaçament d'un total de 82 ogives. També es pot admirar dintre del claustre el sepulcre de Caterina Amat de Palou, priora del monestir de Montsió fins a l'any 1530, i una esplèndida font gòtica.

Priora beatificada[modifica]

Durant la Guerra civil va ser segrestada, torturada i assassinada per un escamot la RM Josefina Sauleda. Ha estat recentment beatificada, el 28 d'octubre de 2007.

Bibliografia[modifica]

  • Paulí, Antoni. El Real Monasterio de Nuestra Señora de Monte-Sión de Barcelona, Barcelona, 1952 (en castellà).
  • Catalina Febrer. Memorias de una vida (en castellà).
  • El monestir de Montsió, la seva història i el seu art, bcngrafics, edició limitada, sl.
  • Jordi PEÑARROJA Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Montsió