Convent dels Àngels

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Convent dels Àngels
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusEsglésia i monestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Úsarxiu i museu Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicgòtic tardà Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióÀngels, 7 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 03″ E / 41.3825°N,2.1676°E / 41.3825; 2.1676
Bé d'Interès Cultural
Data23 març 1993
IdentificadorRI-51-0007141
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Identificador291-MH-EN
IPAC322
Fitxa del Catàleg de Patrimoni de Barcelona
Identificador78
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupantMACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Arxiu Municipal del districte de Ciutat Vella Modifica el valor a Wikidata

El convent dels Àngels és un edifici situat al carrer dels Àngels, 7 del Raval de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Fou concebut com a convent per a les monges del Tercer Orde de Sant Domènec i actualment es fa servir com a espai per activitats culturals, annex al MACBA.

Descripció[modifica]

L'església, projectada pel mestre Bartomeu Roig, és d'una sola nau de cinc trams amb capelles laterals entre contraforts (interrumpudes a mitjana alçada per un trifori a nivell del cor que té accés directe des del convent) i absis poligonal de cinc panys i una façana senzilla amb un portal del renaixement, amb frontó triangular.[2] La coberta és amb volta de creueria, amb els arcs formers apuntats i els doblers de mig punt. Sobre els dos trams dels peus de la nau es bastí el cor conventual. L'aparell és de paredat i de maó (voltes de maó de pla), només en alguns sectors apareix la pedra picada.[2]

Però l'element que millor combina els estils gòtic i renaixentista és la capella annexa del Peu de la Creu, en forma de pòrtic corinti amb sis arcs de disseny acurat, que té certa afinitat amb la llotja del Trentenari de la Casa de la Ciutat de Barcelona, damunt la cornisa d'aquest pòrtic es recolza una coberta de creueria gòtica, que ja té, però els arcs doblers de mig punt. Al fons de la capella, un arc de llum més gran, en angle amb l'aresta, allotjava un grup escultòric del Sant Sepulcre, ara força malmés, fet el 1569 amb materials molt pobres -morter de calç i guix amb policromia- sobre un fons de cortinatges en relleu i una pintura mural de tema històric.[2]

El cos que forma la façana del carrer dels Angels correspon al Noviciat i a altres edificis annexats posteriorment.[2] És de línies molt sòbries, sobretot la façana extensa en la qual hi ha poques obertures i només està ornamentada en una porta del segle xvi amb un escut i un relleu que representa un Àngel de la Guarda. De la resta de dependències conventuals, queda un llarg cos perpendicular a la façana amb tres plantes i golfes, a la planta baixa el vestíbul de planta trapezoïdal, amb volta estrellada, la sala capitular i el refetor amb arcs doblers molt escarsers i voltes ogivals i d'aresta respectivament, i dues plantes més dedicades a dormitori.[2]

Del claustre, del segle xvi, contractat per Antoni Mateu i Joan Pujol el 3 de gener del 1550, no en queda res i l'única galeria conservada fins ara devia ser força posterior.[2]

Història[modifica]

L'any 1485 fou concedit a una comunitat de monges procedents de Caldes de Montbui la cura d'una petita capella dedicada a la Nostra Senyora dels Àngels (d'existència documentada des del 1473) situada a extramurs de la ciutat, en la zona que posteriorment va ocupar el barri de la Ciutadella. A principis del segle xvi, aquestes monges van iniciar la construcció d'un gran convent que van haver d'interrompre a mitjans de segle degut a la inseguretat del lloc i pel fet que l'edifici podia suposar un obstacle en les tasques de defensa de la ciutat.

El Consell de la Ciutat va decidir el trasllat a l'interior.[3] Per això va concedir a les monges una capella al carrer del Peu de la Creu. Tocant a aquest edifici es va col·locar la primera pedra del nou convent de monges dominicanes, anomenat dels Àngels i del Peu de la Creu (1562-1566), construït pel mestre Bartomeu Roig, que hi va incorporar la capella a l'església conventual i la va transformar del tot (1568-1569) per iniciativa del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Jubí.[2] Se sap que el mateix mestre Bartomeu Roig va contractar el Capítol i el Dormitori i que el 1573, el mestre Joan Granja va contractar nous treballs al convent.[2]

Durant el segle xix les monges van ser exclaustrades en dues ocasions: el 1814 durant quatre mesos i durant 10 anys a partir de 1836. L'any 1868 l'església va començar a funcionar com a parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra senyora dels Àngels. L'any 1906 es van vendre el convent i l'església l'any 1924. Durant molts anys va servir de magatzem de ferros de l'empresa d'en Miquel Mateu i Pla, primer alcalde franquista de la ciutat.

L'any 1984, els arquitectes Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio van redactar el projecte de restauració i rehabilitació del convent i els seus voltants, en el marc de la proposta «Del Liceu al Seminari»,[4] incorporada al PERI aprovat el 1985.

MACBA[modifica]

Des del setembre del 2006, l'antiga església del Convent dels Àngels acull l'espai expositiu Capella MACBA, del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Actualment conegut com La Capella, s'hi han realitzat exposicions d'artistes com Armando Andrade Tudela, Pep Duran o Latifa Echakhch. Degut a la situació econòmica, durant el mes de novembre del 2011 es va decidir aturar la programació pròpia per a convertir-lo en un espai de lloguer per a esdeveniments externs, per a ampliar el marge d'ingressos propis de la institució, a l'espera d'una remuntada econòmica per reprendre la programació pròpia.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent dels Àngels
  1. «Convent dels Àngels». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Convent dels Àngels». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2015].
  3. «Monestir de la Mare de Déu dels Àngels». monestirs.cat.
  4. «Del Liceu al Seminari. Projecte de plaça al barri del Raval». Ajuntament de Barcelona, 1981.
  5. Serra, Catalina i ARAGAI, Ignasu «El MACBA i el CCCB es preparen per fer front junts a les retallades». Diari Ara [Barcelona], núm.347, 12-11-2011, pp.34-35. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]