Convergència Democràtica de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«CDC» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Centres per al Control i Prevenció de Malalties».
Convergència Democràtica de Catalunya
President Artur Mas i Gavarró
Secretari general Lluís Corominas i Díaz
Josep Rull i Andreu
Fundació Novembre del 1974
Fusió de Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) (1978)
Reagrupament Independentista (RI) *
* Acord d'associació
Integrat dins Pacte Democràtic per Catalunya (1977-1979)
Convergència i Unió (1978-2015)
Seu C/ Còrsega, 331
08002 Barcelona
Publicació oficial Full informatiu
Joventuts Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)
Ideologia Centre, Liberalisme, Nacionalisme català, Independentisme català, Europeisme i Humanisme
Afiliació internacional Internacional Liberal
Afiliació europea Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Diputats al
Parlament
Diputats al
Congrés
Senadors al
Senat
9 / 264
Eurodiputats al
Parlament Europeu
1 / 736
www.convergencia.cat
Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona.

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.[1] Juntament amb Unió Democràtica va formar la federació Convergència i Unió. La seva situació en l'eix esquerra/dreta pot resultar polèmica. Si bé en els seus inicis es declarà de centreesquerra, amb els anys ha anat evolucionant cap a posicions de centre liberal. De fet, hom ha considerat ideològicament Jordi Pujol influït pel personalisme francès d'Emmanuel Mounier, l'espiritualisme d'Enric Prat de la Riba i el misticisme de Raimon Galí i Herrera, connectant nacionalisme i cristianisme (Charles Péguy) i donant importància a la responsabilitat i l'ètica (Antoine de Saint-Exupéry), per tal d'elaborar un nacionalisme humanista, ètic i espiritual. [cal citació]

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació[modifica | modifica el codi]

El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 15 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero.[1] En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport a la defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.

Legalització[modifica | modifica el codi]

El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferència a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer política.[2] Així pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergència Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el Govern d'Espanya. El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

El 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit polític, de la unió del Grup d'Acció al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acció Obrera. Pel març va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demòcrata de centreesquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminació, amb la pretensió d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme català.

Pel gener del 1977 celebrà el IV Congrés, en el que decidí presentar-se a les primeres eleccions democràtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Estat Català. La coalició va obtenir 522.060 vots (11 diputats i 5 senadors). Jordi Pujol i Pere Pi-Suñer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.

Coalició amb Unió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Convergència i Unió

L'abril de 1978 va celebrar el V Congrés, en el qual s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demòcrata per tal de constituir-se en alternativa de centreesquerra. Així, el maig va absorbir Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), cosa que suposà l'ingrés al partit de Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament preferí unificar-se amb el PSC-Congrés per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

El 19 de setembre de 1978 es va coalitzar amb Unió Democràtica de Catalunya formant "Convergència i Unió", aliança que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federació. CiU va guanyar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins al 2003. Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en l'elaboració de la Constitució Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinàmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalició CiU va obtenir 484.154 vots, cosa que es traduí en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors).

En el VII Congrés celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratègia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democràtic (PRD) de caràcter centrista, per tal de participar en la política global espanyola (anomenada operació Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, però el PRD només 194.538 i cap escó. Tot i això, en el VIII Congrés de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continuà com a secretari general fins al IX Congrés del 1992.

En retirar-se Pujol, Artur Mas va ésser proclamat candidat de CiU (2002). La candidatura de la federació va ésser la que va obtenir més diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, però CiU va restar a l'oposició en tots dos casos per la formació del pacte tripartit entre PSC, ERC i ICV.[1]

El 2007, Artur Mas assumí una nova estratègia en la qual intentà aglutinar diversos sectors del sobiranisme polític sota l'eslògan de "La Casa Gran del Catalanisme".[2][1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, el candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per CiU, Artur Mas i Gavarró, tornà a guanyar les eleccions aconseguint 62 escons. Tot i no disposar de majoria absoluta al Parlament, Artur Mas va ésser investit 129è President de la Generalitat de Catalunya en segona volta gràcies a l'abstenció del PSC-PSOE, que li donà la majoria simple necessària per poder ser-ho. Finalment, Artur Mas va prendre possessió del seu càrrec el 27 de desembre de 2010 al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

El març de 2012 Convergència va celebrar el seu 16è congrés a Reus, on es marcà com a objectiu "assolir la plena sobirania, l’Estat propi". Uns mesos després arran de la Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Artur Mas va proposar un pacte fiscal que aspirava a superar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, fortament retallat dos anys abans. En no aconseguir-ho, convocarà anticipadament les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 en les quals Convergència i Unió va perdre representació respecte als anteriors comicis.[1]

El 2014 després de la retirada d'Oriol Pujol i Ferrusola per una presumpta implicació en una trama corrupta, es va decidir un canvi d'estructura organitzativa, en la qual Josep Rull i Andreu ocuparia l'organització general.[1] Aquell mateix any es destaparia l'anomenat Cas Pujol en el qual l'expresident de la Generalitat de Catalunya va admetre tenir diners a Andorra, presumptament provinents d'una herència no declarada del seu pare.[3] En saber-se aquest fet Pujol va ser apartat de tots els seus càrrecs honorífics a Convergència i els nous dirigents cridaren a una refundació del partit.[4]

El 18 de juny de 2015 Convergència Democràtica de Catalunya va anunciar la fi de Convergència i Unió, la federació amb Unió Democràtica de Catalunya arran de profundes discrepàncies sobre el procés sobiranista català.[5]

Federacions[modifica | modifica el codi]

Convergència Democràtica de Catalunya s'organitza territorialment en nou federacions: Barcelona Ciutat, Comarques de Barcelona, Comarques Centrals, Girona, Catalunya Nord, Comarques de l'Alt Pirineu, Terres de l'Ebre, Lleida i Tarragona.

L'any 2006 el Bloc Català, en el seu congrés de refundació, va decidir integrar-se a CDC com a federació regional autònoma. El 2008 CDC va obtindre 15 regidors a la Catalunya Nord entre els quals un regidor a la vila de Perpinyà i dos batlles. L'octubre de 2012 CDC de la Catalunya Nord i la federació de la UMP als Pirineus Orientals van oficialitzar un acord electoral. CDC va aclarir que l'acord és per a un projecte territorial per a la Catalunya Nord, amb l'obtenció d'una llei per a les llengües regionals. CDC també va expressar la seva voluntat per desenvolupar la francofonia a la Catalunya autònoma.[6]

Líders destacats[modifica | modifica el codi]

Secció juvenil[modifica | modifica el codi]

La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), fundada l'abril de 1980.[7]

Òrgans de direcció[modifica | modifica el codi]

Direcció Nacional[modifica | modifica el codi]

La nova direcció del partit va ésser escollida en el 16è Congrés de CDC, que es va celebrar els dies 23, 24 i 25 de març de 2012 a Reus.[8]

Comitè de Direcció[modifica | modifica el codi]

El comitè de Direcció és un òrgan creat el 2014 per dirigir el partit de forma col·legiada. Compta amb 11 membres.[9]

Consell Nacional[modifica | modifica el codi]

El Consell Nacional és un òrgan de debat i presa de decisions sobre la orientació política del partit. Està format per 500 membres i li corresponen totes les funcions de direcció que no estan reservades especialment al Congrés del partit.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Història de CDC». Convergents.cat. [Consulta: 20 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 «Mas assumeix el sobiranisme en el catalanisme del futur». Diari Avui, 20 novembre 2007 [Consulta: 20 juliol 2015].
  3. «Comunicat del Sr. Jordi Pujol i Soley». Diari Ara, 25 juliol 2014. [Consulta: 25 juliol 2015].
  4. ACN Barcelona. «Rull crida a la "refundació" de CDC després de la confessió de Jordi Pujol». Diari Ara, 27 juliol 2014 [Consulta: 25 juliol 2015].
  5. «Convergència i els crítics d'Unió donen per trencada la federació nacionalista». 324.cat, 18 juny 2015 [Consulta: 18 juny 2015].
  6. “No ens llencem a cap dinàmica ni autonomista ni independentista” a El Punt Avui; 9 d'octubre de 2012
  7. «30 anys de JNC». jnc.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].
  8. «Direcció Nacional». convergents.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].
  9. «Comitè direcció». convergents.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].
  10. «Consell Nacional». convergents.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convergència Democràtica de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata