Conxita Grangé i Beleta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaConxita Grangé i Beleta
Biografia
Naixement(es) Concepción Grangé Beleta Modifica el valor a Wikidata
6 agost 1925 Modifica el valor a Wikidata
la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActivista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
supervivent de l'Holocaust Modifica el valor a Wikidata

Conxita Grangé i Beleta, també coneguda com a Conchita Ramos, (Espui, 6 d'agost de 1925 - Tolosa de Llenguadoc, 27 d'agost de 2019)[1][2] fou una activista política antifeixista catalano-francesa que va lluitar a la Resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al Camp de concentració de Ravensbrück; en fou l'última catalana supervivent.[3][4]

Biografia[modifica]

Sala d'exposicions a l'antic camp de concentració de Ravensbrück

Conxita Grangé va néixer el 6 d'agost de 1925 al poble d'Espui (avui en dia, integrat al municipi de la Torre de Capdella, Pallars Jussà), filla de Josep Grangé i Maria Beleta, en una família de 8 germans.[1][5] Abans de complir els dos anys d'edat,[5][1][6] a causa d'una greu malaltia de la seva mare, va anar a viure amb seus oncles materns Jaume Beleta i Elvira Ibarz i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc.[1] Va viure allà fins als 11 anys, quan, amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936), la família Beleta-Ibarz va decidir traslladar-se a Catalunya per lluitar al costat de la Segona República.[1] Jaume Beleta va dirigir l'edificació d'aeròdroms militars fins que la derrota del bàndol republicà va obligar-lo a tornar a l'Arieja. Elvira Ibarz, Conxita i Maria, per la seva banda, van ser enviades a Pas de Calais (Alts de França), fins que les van autoritzar a tornar al sud de França i es traslladaren a Gudàs, Occitània.[4]

Poc després del final de la Guerra Civil Espanyola, Conxita Grangé va incorporar-se a la resistència francesa.[1] Més endavant, va ser capturada i torturada per la Gestapo a Foix i a Tolosa el 1944. Va ser deportada al Camp de concentració de Ravensbrück, on va arribar el mes de setembre, i hi va romandre fins l'alliberament del camp, l'abril de 1945. El Nadal de 1946 es va casar amb Josep Ramos Bosch, a qui coneixia de la seva etapa de guerriller.[4] Conxita Grangé ha rebut nombroses distincions per part de la República Francesa, tals com la Legió d'Honor i la Medalla de la Resistència. Els darrers anys de la seva vida els passà a Tolosa de Llenguadoc.

El 2019, després de la mort de Neus Català, es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps d'extermini nazis, fet que li valgué per primer cop certa atenció mediàtica[7][3] i el primer homenatge a Catalunya (26 de juliol de 2019), al qual Grangé no va poder assistir per motius de salut.[6] Un mes després d'aquest homenatge, el 27 d'agost, es coneixia la seva mort als 94 anys d'edat.[2] El funeral va tenir lloc el 4 de setembre al crematori de Tolosa de Llenguadoc (municipi de Còrnabarriu). A la cerimònia hi va assistir la Consellera de Justícia, Ester Capella. Durant aquest acte, Teresa del Hoyo, secretària de l'Amical de Ravensbrück, va celebrar el reconeixement a la figura de Conxita Grangé, si bé va lamentar que aquest arribés tan tard, i va criticar l'Estat Espanyol pel seu menysteniment, assegurant que Conxita va ser "silenciada" durant molt de temps.[8][9] El dia 7 de setembre, el Memorial Democràtic i l'ajuntament de la Pobla de Segur van realitzar un altre homenatge a la Pobla de Segur, anomenat "Històries de vida de l'antifeixisme, l'exili i la deportació" que commemorava les vides de Conxita Grangé i Josep Cubiló, ambdós pallaresos.[10]

Referències[modifica]