Cooperació Sud-Sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

"Cooperació Sud-Sud" és un terme emprat per polítics i acadèmics per descriure l'intercanvi de recursos, tecnologia i coneixement entre països en vies de desenvolupament, també coneguts com a països del Sud global.

Història[modifica]

L'any 1978 les Nacions Unides van crear la Unitat de Cooperació Sud-Sud per promoure el comerç Sud-Sud i la col·laboració entre les seves agències.[1] Tanmateix, la idea de la cooperació Sud-Sud no va començar a influir en el desenvolupament fins a la fi dels anys 1990.[2]

A causa de l'àmbit geogràfic al qual fa referència, actualment la cooperació Sud-Sud també es coneix com a cooperació Amèrica del Sud-Àfrica (ASA).

S'han celebrat dues conferències de cooperació ASA. La primera es va celebrar l'any 2006 a Abuja, Nigèria, amb la participació de 53 delegats d'Àfrica i 12 d'Amèrica del Sud. La segona reunió va tenir lloc el setembre de 2009 a l'Illa Margarita, Veneçuela. Hi van anar 49 caps d'estat africans i 12 caps d'estat sud-americans.[3][4]

La cooperació Sud-Sud ha tingut cert èxit a l'hora de disminuir la dependència dels programes d'ajuda dels països desenvolupats i en generar un canvi en el repartiment internacional del poder.[5]

Aliança econòmica[modifica]

Un dels objectius principals de la cooperació és reforçar i millorar les relacions econòmiques. Entre les accions que volen fer aquestes nacions hi ha la creació d'un banc comú i invertir conjuntament en energia petroli. Alguns dels acords de comerç regionals als quals es va arribar durant la cimera de 2009 hi ha un acord entre Veneçuela i Sud-àfrica, i un memoràndum d'entesa amb Sierra Leone per crear una companyia minera conjuntament.[6] El Brasil ha desenvolupat un reeixit model de provisió d'ajuda exterior de més de 1000 milions de dòlars anuals, que es concentra en la capacitat tècnica i la transferència de coneixement i habilitats. La major part de l'ajuda brasilera es destina a l'Àfrica, especialment als països africans de llengua portuguesa, i a l'Amèrica Llatina.[7] Aquest model d'ajuda s'ha denominat "l'embrió d'un model global."[8]

Entre els dos continents sumen un quart de les reserves energètiques mundials. Això inclou reserves de petroli i gas a Bolívia, Brasil, l'Equador, Veneçuela, Algèria, Angola, Líbia, Nigèria, el Txad, Gabon i Guinea Equatorial.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] http://ssc.undp.org/ Arxivat 2011-01-03 a Wayback Machine.
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.opendemocracy.net/
  3. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20091004173824/http://www.southafrica.info/news/international/southsouth-280909.htm,
  4. ↑ [enllaç sense format] http://english.pravda.ru/world/americas/01-12-2006/85748-summitlatinamericaafrica-0
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.globalenvision.org/library/3/1371 Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.wto.org/english/res_e/booksp_e/discussion_papers8_e.pdf
  7. ↑ (2017) "The role of Brazil as a new donor of development aid in Africa" a Africa, New Powers, Old Powers.  
  8. ↑ Cabral and Weinstock 2010. Brazil: an emerging aid player Arxivat 2011-01-13 a Wayback Machine.. London: Overseas Development Institute
  9. ↑ [enllaç sense format] http://ipsnews.net/news.asp?idnews=48606 Arxivat 2012-04-02 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cooperació_Sud-Sud&oldid=31578569»