Cop de calor
  | |
| Tipus | hipertèrmia i cop de calor |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències |
| Classificació | |
| CIM-11 | NF01.0 |
| CIM-10 | T67.0 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 5690 |
| MedlinePlus | 000056 |
| MeSH | D013474 |
| UMLS CUI | C0038819 |
Es considera cop de calor quan la temperatura corporal passa dels 40° C. En la hipertèrmia el punt d'ajust hipotalàmic no canvia, però la temperatura corporal puja superant els mecanismes de regulació de temperatura.[1] Com a conseqüència d'això es produeix l'anomenat cop de calor.[2]
És important saber que no cal estar exposat al sol directament, el cop de calor es produeix a causa de les altes temperatures externes o l'esforç físic. Els factors de risc inclouen onades de calor, alta humitat, certs fàrmacs com diürètics, bloquejadors beta o alcohol, malalties cardíaques i trastorns de la pell. Els casos no associats amb l'esforç físic solen tenir lloc en aquells en els extrems d'edat o amb problemes de salut a llarg termini. El diagnòstic es basa en els símptomes. És un tipus d'hipertèrmia. És diferent de la febre, on hi ha un augment fisiològic del punt de fixació de la temperatura.
La malaltia sol afectar a dos grups de població, d'una banda individus sans que realitzen exercici físic intens (cop de calor per esforç), i d'altra banda, a ancians o malalts (cop de calor clàssic).[3]
Símptomes[modifica]
Els símptomes i conseqüències del cop de calor temperatura corporal superior a 40.0° C (104.0° F) i confusió,[4] incloent la pell vermella, seca o humida, mal de cap i marejos. L'inici pot ser sobtat o gradual, amb altres símptomes com:[5]
- Deliri
- Broncoaspiració
- Nàusees
- Vòmits
- Crisis epilèptiques (Convulsions)
- Alteracions subtils del comportament
- Cefalea (Mal de cap)
Complicacions[modifica]
Les complicacions poden incloure
- convulsions
- rabdomiòlisi
- insuficiència renal
- Coma
- Mort
La gran varietat de símptomes pot emmascarar l'afecció, dificultant un primer diagnòstic, i podent portar a provocar la mort si no es prenen les mesures adequades.[6]
| Criteri | Clàssic | Per exercici físic |
|---|---|---|
| Edat | Ancians | Gent jove |
| Salut | Malalts crònics | Gent sana |
| Activitat física | Sedentària | Exercici intens |
| Fàrmacs | Habitualment | No o rarament |
| Transpiració | Pot estar absent | Habitual |
| Acidosis làctica | Absent | Present |
| Hiperpotasemia | Absent | Sol estar present |
| Hipoglucèmia | Rar | Habitual |
| Rabdomiolisi | Elevació lleugera de CPK | Freqüent i greu |
| Insuficiència renal aguda | Menor del 5 % | del 25 al 30 % |
| CID | Rara | Habitual |
Se sol descobrir el cop de calor per l'ambient calorós, o per l'exercici físic (anamnesi), per l'elevada temperatura corporal i per la depressió del sistema nerviós central. Durant una ona de calor cal prendre la temperatura de tota persona en estat de coma (doncs sol estar sempre present en el cas de cop de calor). Les manifestacions neurològiques són difícils de percebre, així com la diaforesis o una temperatura corporal per sobre 41° C poden "no estar presents" (si ja s'estan refredant), i l'existència d'anhidrosi no descarta el diagnòstic de cop de calor (especialment amb ancians).
Causes[modifica]
El cop de calor és una síndrome de lesió per calor de base ambiental, conjuntament o no amb rampes per calor i esgotament per calor. La progressió del cop de calor passa prèviament per "l'estrès per calor" i per "les rampes per calor", encara que algunes persones passen a una situació "d'esgotament per calor", mentre que d'altres pateixen directament el "cop de calor". Les causes d'això segueixen sent desconegudes, però sembla donar-se una predisposició genètica, que inclou les citocines, proteïnes de coagulació i proteïnes de xoc tèrmic, que influeixen en l'adaptació a la calor; així com l'aclimatació ambiental.[6]
Una nova possible definició que es barreja, és "com una forma d'hipertèrmia lligada a una resposta inflamatòria sistémica, amb una evolució a F.M.O(fallada multi orgànica)., amb predomini d'encefalopatia.
Augment de la producció de calor[modifica]
- Exercici físic
- Febre
- Tirotoxicosi
- Metabòliques
- Drogues
Disminució de la pèrdua de calor[modifica]
- Augment de la temperatura ambiental
- Ambients humits
- Deshidratació
- Drogues
- Disminució de la capacitat de suar (malalties de la pell o fàrmacs)
Alteració dels mecanismes moderadors[modifica]
- Persones amb discapacitat física
- Disminuïts psíquics
Progressió[modifica]
La temperatura corporal per sobre de 40° C posa la vida sota amenaça de mort. Comparada amb la temperatura normal corporal humana de 36,6 - 37,5° C. A 41° C comença la mort cerebral, a 44° C la mort està assegurada. Temperatures internes per sobre de 50° C causen rigidesa muscular i certament, la mort immediata.
Tractament[modifica]
El tractament es basa en el refredament immediat (menys de 2 hores), i el suport per mantenir els sistemes i òrgans. És vital refredar al més aviat possible, si es triga més de dues hores, la mortalitat se situa en el 70 per cent. Es comença portant al pacient a un lloc més fred despullant-ho i mullant-li la pell (el trasllat es realitzarà amb les finestretes del transport baixades, excepte si es fa en helicòpter). L'objectiu és arribar als 39° C de temperatura corporal, i quan s'arribi a l'hospital continuar en la unitat de vigilància intensiva amb suport als òrgans.[7]
Mètodes de refredament externs[modifica]
Depenen de la transmissió de calor del cos a la pell, i d'aquesta a l'ambient. Es busca que es mantingui el flux sanguini cutani.
- Mètode conductiu. Portar el pacient a un lloc fresc i a l'ombra, i aplicar comprimides fredes al coll, engonals, aixelles i cap.
- Mètode evaporatiu-convectiu: Despullar al malalt i ruixar amb aigua a 15 °C (en spray), i ventar 30 vegades per minut amb aire calent (45-4 °C, possiblement valgui en ambient calorós). El corrent d'aire busca mantenir la pell a 30-32° C per evitar la vasoconstricció (i que deixi de fluir sang i calor del cos a la pell). La temperatura baixarà d'aquesta manera 1º cada 11 minuts, esperant baixar la temperatura a 39,4° C en seixanta minuts. Aquest mètode aconsegueix que la mortalitat es redueixi del 70% al 11%.
- Altres mètodes. Immersió del pacient en aigua (gelada a poder ser), o envoltar-ho de glaçons i ruixar amb sal (provocant el desglaç i l'absorció de calor). Aquests mètodes tenen els inconvenients de detenir el flux de sang i calor de l'interior del cos a la pell, necessitant un massatge cutani per mantenir el flux. És un mètode efectiu però perillós, i amb problemes de col·lapse cardiovascular, i cal mantenir al pacient vigilat.
- Les mantes de refredament són poc eficaços i es recomana evitar-les (encara que siguin comunament utilitzades).
Mètodes de refredament interns[modifica]
S'usen quan fallen els mètodes externs.
- Rentat peritoneal (amb sèrum salí a 20° C)
- Rentat gàstric (amb sèrum salí a 9° C)
- Hemodiàlisi o By-pass cardiopulmonar (es refreda la sang fora, i se li torna a injectar al pacient).
- Experimentalment s'ha provat en animals la injecció de sèrum salí gelat en venes grans (femoral, yugular). Els resultats mostren un efecte protector del cervell després del cop de calor
El refredament es detindrà en arribar als 39° C.
-Roba refrigerant La roba refrigerant aporta un refresc corporal entre 10 i 15º C. Aquesta forma de refrigeració no només serveix per a atletes com els futbolistes o pilots de Fórmula 1. Encara que soni molt bé, a causa de la biologia de cada individu, és necessari provar aquesta roba durant una estona. La més eficaç és la roba refrigerant seca, que inclou polímers o un gel "Fleece". Aquest producte s'activa mullant-ho durant 1 minut. Després d'haver assecat el producte, com pot ser una armilla refrigerant, està llest per usar-se.
Tractament de les complicacions[modifica]
Pronòstic[modifica]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Golpe de calor». Emergencias 2004, Unidad de Cuidados Críticos. Servicio de Medicina Interna. Hospital de Montecelo. Pontevedra (España)., 2004. Arxivat de l'original el 2009-08-06 [Consulta: 24 juny 2011]. Arxivat 2009-08-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Warning Signs and Symptoms of Heat-Related Illness» (en anglès). Arxivat de l'original el 13 juliol 2017. [Consulta: 17 juliol 2017].
- ↑ Leon, LR; Bouchama, A «Heat stroke.». Comprehensive Physiology, 5, 2, abril 2015, pàg. 611-47. DOI: 10.1002/cphy.c140017. PMID: 25880507.
- ↑ Gaudio, FG; Grissom, CK «Cooling Methods in Heat Stroke.». The Journal of emergency medicine, 50, 4, abril 2016, pàg. 607–16. DOI: 10.1016/j.jemermed.2015.09.014. PMID: 26525947.
- ↑ McGugan, Elizabeth A «Hyperpyrexia in the emergency department». Emergency Medicine Australasia, 13, 1, 2001, pàg. 116–120. DOI: 10.1046/j.1442-2026.2001.00189.x. PMID: 11476402.
- ↑ 6,0 6,1 Fauci, Anthony; etal. Harrison's Principles of Internal Medicine. 17th. McGraw-Hill Professional, 2008, p. 117–121. ISBN 978-0-07-146633-2.
- ↑ Tintinalli, Judith. Emergency Medicine: A Comprehensive Study Guide. 6th. McGraw-Hill Professional, 2004, p. 1188. ISBN 0-07-138875-3.
Enllaços externs[modifica]
- «Cop de calor». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Cop de calor Arxivat 2018-08-06 a Wayback Machine. Consells per evitar-los
- El gossos també sofreixen cops de calor