Copa d'Europa de trialsín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
BSicon RACE.svgCopa d'Europa de trialsín
Copa Europa Trialsin.jpg
Cartell de la prova inaugural de la Copa d'Europa (1982, Sant Fost de Campsentelles)
Categoria Trialsín
Àmbit Europa
Entitat Pere Pi i RFEC
1a Temporada 1982
Temporada final 1985
Successor C. del Món de trialsín (1986 - 91)
Darrer campió Thierry Girard (Experts)
Modifica les dades a Wikidata

La Copa d'Europa de trialsín fou la màxima competició internacional de trialsín des del moment de la seva fundació, el 1982, fins al de la seva conversió en Campionat del Món, esdevinguda el 1986. Creada a iniciativa de Pere Pi, la Copa d'Europa fou la primera competició internacional que existí mai de bicitrial i l'antecedent més llunyà de l'actual Campionat del Món de biketrial. L'organització anava a càrrec del mateix Pi, qui comptava amb una xarxa de delegats estatals de trialsín repartida per diversos països europeus, amb els quals coordinava la celebració de les diverses proves puntuables.[1]

El campionat atorgava un títol europeu específic per a cadascuna de les categories federatives aleshores vigents: Experts, Juvenils, Cadets, Infantils i Alevins.

Història[modifica]

Màrius Pujol (promotor del trialsín al Berguedà) i Pere Pi el 2011

Un cop Montesa hagué exportat els primers centenars d'exemplars del seu innovador model de bicicleta, la Montesita, Pere Pi (aleshores, la màxima autoritat federativa d'aquest nou esport) decidí convocar la primera Copa d'Europa de Trialsín, per a la qual cercà el suport de la federació estatal de ciclisme.[1] La prova inaugural de la primera edició del campionat l'organitzà el Moto Club Mollet, presidit pel cunyat de Pi, Josep Isern, prop de la "Font Better" de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental). Pel que fa al finançament, la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya hi aportà 300.000 pts de l'època (1.800 ),[1] en concepte d'ajuda als esports minoritaris aprofitant que l'esdeveniment coincidia amb el Mundialet. A banda, la prova catalana comptà al llarg de les diferents edicions amb un cànon de 500.000 pts (3.000 €).[1]

La Copa d'Europa tingué una bona acollida inicial i hi participaren nombrosos pilots de diversos països, alguns dels quals acabarien triomfant després en el trial en motocicleta (com ara Jordi Tarrés, Marc Colomer o Joan Pons), tot i que els més coneguts en aquell moment eren Andreu Codina i Ot Pi, amb anys d'experiència en el bicitrial. Per bé que molts hi participaven amb les Montesita, diversos pilots es varen fer la seva pròpia bicicleta.

El campionat es disputava al llarg de l'estiu, aprofitant que els joves participants tenien vacances escolars, i començava sempre a Catalunya. Per tal de desplaçar-se als altres països, Pere Pi i la seva esposa, Maria Isern, organitzaven l'expedició dels pilots catalans (el gruix de participants en el campionat) a bord d'un autocar gratuït per als pilots i de pagament per als acompanyants.[2][1] Una de les fites de la competició fou el fet d'exportar al Regne Unit un esport nascut a Catalunya, vint anys després que un esport britànic, el trial, hagués estat introduït a Catalunya.

A partir de 1986, a causa de l'interès a participar-hi per part de pilots no europeus (principalment, japonesos, nord-americans i brasilers), la Copa d'Europa es rebatejà com a Campionat del Món de trialsín.

Proves puntuables[modifica]

El total de proves puntuables de les diferents edicions de la Copa d'Europa és aquest:[3]

Edició Any País Població
I 1982 1. Catalunya Catalunya Sant Fost de Campsentelles  
2. Alemanya Alemanya Fürstenhagen
3. Regne Unit Regne Unit Heywood
II 1983 1. Catalunya Catalunya Montjuïc (Barcelona)
2. Occitània Occitània Niom
3. Alemanya Alemanya Emmendingen
4. Bèlgica Bèlgica Bilstain
5. Regne Unit Regne Unit Trentham, Stoke-on-Trent
III 1984 1. Catalunya Catalunya Montjuïc (Barcelona)
2. Itàlia Itàlia Milà
3. França França Grenoble
4. Àustria Àustria Aflenz
5. Alemanya Alemanya Fürstenhagen
6. Bèlgica Bèlgica Bilstain
7. Regne Unit Regne Unit Heywood
IV 1985 1. Catalunya Catalunya Berga
2. França França Grenoble
3. Itàlia Itàlia Lecco
4. Àustria Àustria Aflenz
5. Alemanya Alemanya Emmendingen
6. CZE Txecoslovàquia   Řevnice
7. Bèlgica Bèlgica Bilstain

Llista de campions per categories[modifica]

Edició Any[4][5] Experts Juvenils Cadets Infantils Alevins
I 1982 CAT Carles Montaner CAT Andreu Codina CAT Jordi Tarrés CAT Joan Cañellas CAT Ot Pi
II 1983 CAT Eduard Roura Occitània Thierry Girard CAT Antonio Talavera CAT Ot Pi CAT Joan Pons
III 1984 CAT Joan Solé Occitània Thierry Girard CAT Daniel del Valle CAT Ot Pi CAT Joan Pons
IV 1985 Occitània Thierry Girard BEL Daniel Crosset CAT Ot Pi BEL Olivier Marechal BEL Dominique Peters

Resum estadístic[modifica]

Campions múltiples[modifica]

Pilot Experts Juvenils Cadets Infantils Alevins Total
CAT Ot Pi - - 1 2 1 4
Occitània Thierry Girard 1 2 - - - 3
CAT Joan Pons - - - - 2 2

Títols per nacionalitat[modifica]

Nacionalitat Experts Juvenils Cadets Infantils Alevins Total
Catalunya Catalunya 3 1 4 3 3 14
Occitània Occitània 1 2 - - - 3
Bèlgica Bèlgica - 1 - 1 1 3
Total 4 4 4 4 4 20

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de Trialsín» p. 258-261
  2. Pi, Ot. «Descobrint un nou món». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 32. ISBN 8415097204. 
  3. Pi 2012: «Organitzadors de la Copa d'Europa de Trialsín» p. 260
  4. Pi 2012: «Resultats de les 4 Copes d'Europa de Trialsín» p. 261
  5. «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. [Consulta: 27 setembre 2012].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]