Copa del Món de Futbol de 1978

(S'ha redirigit des de: Copa del Món de Futbol 1978)
Plantilla:Infobox sports competitionCopa del Món de Futbol de 1978
TipusCopa del Món de Futbol Modifica el valor a Wikidata
MascotaGauchito (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIFA Modifica el valor a Wikidata
Format per
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
LocalitzacióEstadi José María Minella (General Pueyrredón Partido (en) Tradueix)
Estadi José Amalfitani (Buenos Aires)
Estadi Monumental Antonio Vespucio Liberti (Buenos Aires)
Estadi Gigante de Arroyito (Rosario Department (en) Tradueix)
Estadi Malvinas Argentinas (Província de Mendoza)
Estadi Mario Alberto Kempes (Província de Córdoba) Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r juny 1978 – 25 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició11  (1978) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocArgentina Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits38 Modifica el valor a Wikidata
Gols102 Modifica el valor a Wikidata
GolMario Alberto KempesArgentina (6) Modifica el valor a Wikidata
Assistència1.546.151 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Alberto Passarella

La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en sis estadis, repartits entre les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba i Mendoza.

La mascota d'aquesta Copa del Món va ser el Gauchito, mentre que la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparició de l'Adidas Tango. Aquesta pilota va esdevenir un disseny clàssic que va durar cinc Copes del Món, i comptava amb major impermeabilització que els dissenys anteriors. Ennio Morricone compongué la melodia del mundial, encarregada per l'organització.[1]

El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminació que el campionat anterior, Alemanya Federal 1974: un sistema de grups a la primera fase en què els dos primers de cada grup es classificaven pel sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes.

La gran final es va jugar entre l'Argentina (que es va classificar guanyant per 6 a 0 la selecció peruana, en el partit que es considera un dels més polèmics de totes les Copes del Món) i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, i es va haver de jugar la pròrroga, ja que en els 90 minuts havien empatat a 1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció albiceleste es va imposar per 3 a 1, alçant la copa per primera vegada, després que se li hagués escapat l'any 1930, quan va perdre per 4 a 2 amb l'Uruguai.

Antecedents[modifica]

Argentina, que feia molts anys que buscava organitzar la Copa del Món, ho va aconseguir finalment amb l'edició de 1978. Va ser el juliol de 1966, al Congrés que la FIFA va organitzar a Londres, on també es van decidir les seus de les edicions de 1970 (Mèxic), 1974 (Alemanya Federal) i 1982 (Espanya).

Aquesta designació va generar molt rebuig en diferents països europeus, on es van organitzar protestes i accions de boicot al torneig, a causa dels milers de casos de violacions dels drets humans, comesos pel règim Militar que governava la nació argentina des de 1976, en l'anomenat Procés de Reorganització Nacional. Tot i això, el govern de Jorge Rafael Videla va obtenir el suport de la FIFA i va organitzar l'esdeveniment, on no hi van participar ni Johan Cruyff ni Paul Breitner.

Al país es vivia l'apogeu de la Guerra bruta i es vivia un fort clima de terror, amb una violència que no cessava. El Comitè Organitzador va afrontar diversos problemes: Omar Actis (designat per la Junta Militar per a dirigir l'Ente Autárquico Mundial 78, EAM, al costat de l'almirall Carlos Alberto Lacoste) va ser assassinat el 19 d'agost de 1976. Aquest acte primer es va atribuir a moviments guerrillers, però després es va descobrir que hi havia divergències amb Lacoste per l'ús dels fons destinats a la Copa del Món. Mentre Actis volia una Copa del Món austera, Lacoste volia que fos impressionant. Després de la defunció d'Actis, la plaça va quedar en mans del general Antonio Merlo, qui es va deixar influir pel Lacoste.

Les xifres del torneig van superar els 520 milions de dòlars, que es van invertir en remodelar els estadis de River Plate, Vélez Sarsfield i Rosario Central, la construcció de tres estadis nous i la millora d'aeroports, sistemes de comunicacions i infraestructura hotelera.[2] D'altra banda, es va millorar la infraestructura del Canal 7 Argentina perquè pogués retransmetre en color per primer cop el torneig.

El 14 de gener de 1978 es va fer el sorteig del campionat al Centro Municipal General San Martín. Argentina havia de jugar contra França, Itàlia i Hongria, mentre que la defensora del títol, Alemanya havia d'enfrontar-se en un grup format per Polònia, Tunísia i Mèxic.

Equips participants[modifica]

Es van classificar aquestes 16 seleccions. En cursiva, les debutants a la Copa del Món de Futbol.

Àsia Amèrica del Nord, Central i Carib Europa
 Iran  Mèxic  Alemanya Occidental
 Àustria
 Escòcia
 Espanya
 França
 Hongria
 Itàlia
 Països Baixos
 Polònia
 Suècia
Àfrica Amèrica del Sud
 Tunísia  Argentina
 Brasil
 Perú
Oceania

Seus[modifica]

Buenos Aires Buenos Aires
Estadi Monumental Estadi José Amalfitani
Capacitat: 74.624 Capacitat: 49.318
Córdoba Mar del Plata
Estadi Chateau Carreras Estadi Mundialista
Capacitat: 46.986 Capacitat: 43.542
Mendoza Rosario
Estadi Ciudad de Mendoza Estadi Gigante de Arroyito
Capacitat: 34.954 Capacitat: 41.654

Àrbitres[modifica]

  1. Entre 1956 i 1974 l'Associació de Futbol d'Israel estava inscrita a l'AFC, però en va ser expulsada per les pressions polítiques dels països musulmans i àrabs, que van rebutjar jugar contra Israel. Durant 20 anys, l'AFI no va estar afiliada a cap confederació, fins que la UEFA va admetre-la el 1994 com un membre més.

Plantilles[modifica]

Resultats[modifica]

Primera Fase[modifica]

Grup 1[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Itàlia 3 3 0 0 6 2 +4 6 Avança a la segona fase
2  Argentina 3 2 0 1 4 3 +1 4
3  França 3 1 0 2 5 5 0 2
4  Hongria 3 0 0 3 3 8 −5 0
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA


Equip 1 2–1 Equip2
Rossi Gol 29'
Zaccarelli Gol 54'
Informe Lacombe Gol 1'


Equip 1 2–1 Equip2
Luque Gol 14'
Bertoni Gol 83'
Informe Csapó Gol 9'

Equip 1 3–1 Equip2
Rossi Gol 34'
Bettega Gol 35'
Benetti Gol 61'
Informe A. Tóth Gol 81' (p.)
Estadi Estadio José María Minella, Mar del Plata
Assistència 26,533 espectadors
Àrbitre [[RMIGón Barreto]] (Uruguai)


Equip 1 2–1 Equip2
Passarella Gol 45' (p.)
Luque Gol 73'
Informe Platini Gol 60'

Equip 1 3–1 Equip2
Lopez Gol 23'
Berdoll Gol 38'
Rocheteau Gol 42'
Informe Zombori Gol 41'


Equip 1 0–1 Equip2
Informe Bettega Gol 67'

Grup 2[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Polònia 3 2 1 0 4 1 +3 5 Avança a la segona fase
2  Alemanya Occidental 3 1 2 0 6 0 +6 4
3  Tunísia 3 1 1 1 3 2 +1 3
4  Mèxic 3 0 0 3 2 12 −10 0
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Tunísia   3–1  Mèxic
Kaabi Gol 55'
Ghommidh Gol 79'
Dhouieb Gol 87'
Informe Vázquez Ayala Gol 45' (p.)

Alemanya Occidental   6–0  Mèxic
D. Müller Gol 15'
H. Müller Gol 30'
Rummenigge Gol 38'73'
Flohe Gol 44'89'
Informe
Polònia   1–0  Tunísia
Lato Gol 43' Informe

Polònia   3–1  Mèxic
Boniek Gol 43'84'
Deyna Gol 56'
Informe Rangel Gol 52'

Grup 3[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Àustria 3 2 0 1 3 2 +1 4 Avança a la segona fase
2  Brasil 3 1 2 0 2 1 +1 4
3  Espanya 3 1 1 1 2 2 0 3
4  Suècia 3 0 1 2 1 3 −2 1
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA


Àustria   2–1  Espanya
Schachner Gol 10'
Krankl Gol 76'
Informe Dani Gol 21'
Brasil   1–1  Suècia
Reinaldo Gol 45' Informe Sjöberg Gol 37'

Àustria   1–0  Suècia
Krankl Gol 42' (p.) Informe
Brasil   0–0  Espanya
Informe

Espanya   1–0  Suècia
Asensi Gol 75' Informe
Brasil   1–0  Àustria
Roberto Dinamite Gol 40' Informe

Grup 4[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Perú 3 2 1 0 7 2 +5 5 Avança a la segona fase
2  Països Baixos 3 1 1 1 5 3 +2 3
3  Escòcia 3 1 1 1 5 6 −1 3
4  Iran 3 0 1 2 2 8 −6 1
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Perú   3–1  Escòcia
Cueto Gol 43'
Cubillas Gol 71'77'
Informe Jordan Gol 14'
Països Baixos   3–0  Iran
Rensenbrink Gol 40' (p.)62'78' (p.) Informe

Escòcia   1–1  Iran
Eskandarian Gol 43' (p.p.) Informe Danaeifard Gol 60'
Països Baixos   0–0  Perú
Informe

Perú   4–1  Iran
Velásquez Gol 2'
Cubillas Gol 36' (p.)39' (p.)79'
Informe Rowshan Gol 41'
Escòcia   3–2  Països Baixos
Dalglish Gol 44'
A. Gemmill Gol 46' (p.)68'
Informe Rensenbrink Gol 34' (p.)
Rep Gol 71'

Segona Fase[modifica]

Grup A[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Països Baixos 3 2 1 0 9 4 +5 5 Avança a la final
2  Itàlia 3 1 1 1 2 2 0 3 Avança al partit pel tercer lloc
3  Alemanya Occidental 3 0 2 1 4 5 −1 2
4  Àustria 3 1 0 2 4 8 −4 2
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Àustria   1–5  Països Baixos
Obermayer Gol 80' Informe Brandts Gol 6'
Rensenbrink Gol 35' (p.)
Rep Gol 36'53'
W. van de Kerkhof Gol 82'

Itàlia   1–0  Àustria
Rossi Gol 13' Informe

Àustria   3–2  Alemanya Occidental
Vogts Gol 59' (p.p.)
Krankl Gol 66'87'
Informe Rummenigge Gol 19'
Hölzenbein Gol 72'
Itàlia   1–2  Països Baixos
Brandts Gol 19' (p.p.) Informe Brandts Gol 49'
Haan Gol 76'

Grup B[modifica]

Pos Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts Classificació
1  Argentina 3 2 1 0 8 0 +8 5 Avança a la final
2  Brasil 3 2 1 0 6 1 +5 5 Avança al partit pel tercer lloc
3  Polònia 3 1 0 2 2 5 −3 2
4  Perú 3 0 0 3 0 10 −10 0
Actualitzat fins al(s) partit(s) jugat(s) el complete. Font: FIFA
Brasil   3–0  Perú
Dirceu Gol 15'27'
Zico Gol 72' (p.)
Informe
Argentina   2–0  Polònia
Kempes Gol 16'71' Informe

Perú   0–1  Polònia
Informe A. Szarmach Gol 65'
Argentina   0–0  Brasil
Informe

Brasil   3–1  Polònia
Nelinho Gol 13'
Roberto Dinamite Gol 58'63'
Informe Lato Gol 45'
Argentina   6–0  Perú
Kempes Gol 21'49'
Tarantini Gol 43'
Luque Gol 50'72'
Houseman Gol 67'
Informe

Fase final[modifica]

Partit pel tercer lloc[modifica]

Final[modifica]

Argentina   3–1 (pr.)  Països Baixos
Kempes Gol 38'105'
Bertoni Gol 115'
Informe Nanninga Gol 82'

Campió[modifica]

Guanyador de
 Copa del Món de Futbol de 1978 

Argentina
Primer títol


Classificació final[modifica]

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[3][4] El rànquing del torneig de 1978 era el següent:

P Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts.
1  Argentina 7 5 1 1 15 4 +11 11
2  Països Baixos 7 3 2 2 15 10 +5 8
3  Brasil 7 4 3 0 10 3 +7 11
4  Itàlia 7 4 1 2 9 6 +3 9
Eliminats a la segona fase
5  Polònia 6 3 1 2 6 6 0 7
6  Alemanya Occidental 6 1 4 1 10 5 +5 6
7  Àustria 6 3 0 3 7 10 −3 6
8  Perú 6 2 1 3 7 12 −5 5
Eliminats a la primera fase
9  Tunísia 3 1 1 1 3 2 +1 3
10  Espanya 3 1 1 1 2 2 0 3
11  Escòcia 3 1 1 1 5 6 −1 3
12  França 3 1 0 2 5 5 0 2
13  Suècia 3 0 1 2 1 3 −2 1
14  Iran 3 0 1 2 2 8 −6 1
15  Hongria 3 0 0 3 3 8 −5 0
16  Mèxic 3 0 0 3 2 12 −10 0
Mapa amb els resultats de 1978

Golejadors[modifica]

6 gols
5 gols
4 gols
3 gols
2 gols


1 gol
Gols en pròpia porta


Referències[modifica]

  1. «Ennio Morricone y el deporte: de la canción del Mundial de 1978 a su afición por el ajedrez». El español, 06-07-2020 [Consulta: 24 octubre 2020].
  2. «Nueva Sion - "La fiesta de pocos, una dictadura para todos"». Arxivat de l'original el 2009-02-28. [Consulta: 8 juny 2009].
  3. «Permanent Table». FIFA. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 15 juny2018].
  4. «FIFA World Cup: Milestones, facts & figures. Statistical Kit 7». FIFA, 26-03-2013. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 7 novembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa del Món de Futbol de 1978