Cops (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCops

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdward F. Cline i Buster Keaton Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJoseph M. Schenck Modifica el valor a Wikidata
GuióEdward F. Cline i Buster Keaton Modifica el valor a Wikidata
FotografiaElgin Lessley Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeElgin Lessley Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFirst National Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1922 Modifica el valor a Wikidata
Durada18 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0013025 Filmaffinity: 350207 Allocine: 6380 Rottentomatoes: m/cops Letterboxd: cops Allmovie: v146893 Archive.org: Cops TMDB.org: 38742 Modifica el valor a Wikidata

Cops és una pel·lícula de comèdia muda western estatunidenca de dos rodets del 1922 sobre un jove (Buster Keaton) que accidentalment es posa en el costat dolent de tot el Departament de Policia de Los Angeles durant una desfilada i és perseguit per tota la ciutat. Va ser escrit i dirigit per Edward F. Cline i Keaton.

Fons i trama[modifica]

Cops

Aquesta pel·lícula molt kafkiana va ser filmada durant el judici per violació i assassinat de Fatty Arbuckle, una circumstància que pot haver influït en el to d'encarament sense esperança del curt.[1][2] Tot i que les intencions del personatge central són bones, no pot guanyar, per molta inventiva que hi posi. Al llarg de la pel·lícula s'endinsa en diversos crits amb agents de policia. Finalment, sense voler-ho, llança una bomba a una desfilada policial i acaba sent perseguit per una horda de policies.

Al final de la pel·lícula, el personatge de Keaton tanca els policies a la comissaria. No obstant això, la noia a qui està intentant seduir desaprova el seu comportament i li dóna l'esquena fredament. Per tant, desbloqueja la comissaria i immediatament és detingut pels policies. La pel·lícula acaba amb el títol "The End" escrit en una làpida amb el barret de pastís de porc de Keaton recolzat.

Un dels curtmetratges més emblemàtics i de construcció brillant de Keaton, Cops va ser considerat "important culturalment, històricament o estèticament" per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionat per la seva conservació al seu National Film Registry el 1997.[3][4]

Repartimentt[modifica]

Referències[modifica]

  1. Neibaur, James L., and Terri Niemi (2013). Buster Keaton's silent shorts, 1920-1923. Lanham, Maryland: Scarecrow Press. p. 148. ISBN 081088741X.
  2. Oldham, Gabriella (1996). Keaton's silent shorts: Beyond the laughter. Carbondale: Southern Illinois University Press. p. 203. ISBN 0585108064.
  3. «New to the National Film Registry (December 1997) - Library of Congress Information Bulletin». www.loc.gov. [Consulta: April 24, 2020].
  4. «Complete National Film Registry Listing». Library of Congress. [Consulta: June 3, 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cops