Cops de bec a Pasadena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreCops de bec a Pasadena
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorManuel de Pedrolo
LlenguaCatalà
PublicacióCatalunya, 1980
EditorEdicions 62
Dades i xifres
Gènerenovel·la
Altres
ISBNISBN 8429715363

Cops de bec a Pasadena és una novel·la de l'escriptor català Manuel de Pedrolo[1] editada l'any 1972 a l'editorial Nova Terra i pertany al gènere de novel·la satírica. També editada per Edicions 62 el 1980.

Estructura[modifica]

Està composta de 12 capítols, titulats Jocs de peus, L'esquena i el filet, Diagnòstics nocturns, Reportatge en exclusiva, Vida social a Los Alamitos, Xarxa de pretendens, Pedres i dòlars, Com corren les noies, Falsa sortida, Samfaina psicoanalítica, Peus i mans, Miss Goulon tanca la marxa.

Fil argumental[2][modifica]

Cops de bec a Pasadena descriu alguns episodis de la vida de Bob Spill, un especialista cinematogràfic amb una gran perícia per a encendre cigarretes; acompanyat de Ruby, la seva dona; Kitty, la seva cunyada -eterna aspirant a guionista de pel·lícules- i Keith, un escriptor barrut que no en té ni cinc i es limita a passejar-se per casa dels Spill, sense fer res de res, amb el posat d'artista incomprès.

Els personatges[modifica]

En Bob Spill és un especialista cinematogràfic.

La Ruby és la seva dona i la Kitty la seva cunyada.

En Keith és un artista incomprès.

L'espai[modifica]

Cops de bec a Pasadena està ambientada a Los Angeles.

Llenguatge[modifica]

En el vessant formal, l'ús del llenguatge és similar al de les traduccions de novel·la negra impulsades per l'autor. A més, aquest to es veu reforçat tant per l'ambientació nord-americana d'aquesta obra com per la intriga policíaca que genera la línia argumental en què Kitty és confosa amb miss Potter, una cèlebre escriptora.

Anàlisi[modifica]

La novel·la va més enllà d'un mer divertiment i no renuncia a alguns dels trets de la poètica pedroliana de to existencialista: presentació de situacions absurdes amb èmfasi en la seva comicitat; alienació de l'individu en relació a la massa; incomunicació entre els éssers humans; crítica de la hipocresia social; etc. Es tracta d'aspectes molt en voga a la dècada dels 50. Cal tenir en compte que aquest llibre fou escrit el 1956, però, lamentablement, com tantes altres obres de l'escriptor, no va poder publicar-se fins a 1972. Segurament, allà on més es posen de manifest aquests aspectes és en el capítol dedicat a una festa que té lloc a Los Alamitos. Aquest capítol és similar a d'altres relats de Pedrolo i té un grau d'abstracció considerable que li confereix certa entitat autònoma. La descripció de la festa defuig els elements frívols i posa de manifest com l'individu es pot veure arrossegat, gairebé dissolt, per una col·lectivitat despersonalitzada.

Referències[modifica]

  1. «Biografia de Manuel de Pedrolo» (en català). [Consulta: 2 novembre 2916].
  2. «Cops de bec a Pasadena» (en català). [Consulta: 2 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]