Coralets
Berberis vulgaris  | |
|---|---|
 Flor | |
| Dades | |
| Font de | tint Berberis i barberry (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Berberidaceae |
| Tribu | Berberideae |
| Gènere | Berberis |
| Espècie | Berberis vulgaris L., 1753 Berberis vulgaris |
.svg){kind=icon}
Els coralets o espinavineta[1] (Berberis vulgaris) és una espècie de planta amb flors del gènere Berberis dins la família de les berberidàcies (Berberidaceae).[2]
Addicionalment pot rebre els noms d'argelaga marina, barça marina, bèrberis, coralet, coralet (fruit), jonc marí i sopetes de pastor. També s'han recollit les variants lingüístiques barsa marina, bérberos i espina vineta.[1]
Hàbitat
[modifica]És un arbust molt comú en els boscos i pastures semiàrides en terrenys calcaris d'Europa central i meridional i Àsia occidental. També s'ha naturalitzat als Estats Units.
Als Països Catalans, la subespècie seroi es pot trobar a bardisses de muntanyes de clima continental o submediterrani. Com que és bastant rara es va incloure com a espècie vulnerable a la llista d'espècies amenaçades en la RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual es modifica el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya[3]
Descripció
[modifica]És un arbust dens amb tiges llenyoses que arriben fins als 3 m d'alçada, erectes i ramificades amb l'escorça de color de cendra. Les fulles són ovals, alternes, amb pecíol curt, d'uns 3 cm de longitud. Presenten una gradació des de fulles fins a espines, de manera que les de més d'un any es van transformant en espines. Les flors apareixen entre abril i juny, són petites i grogues, agrupades en petits raïms pènduls. Els fruits són baies d'un cm de longitud de color vermell brillant, àcides però de sabor agradable.
Taxonomia
[modifica]Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les tres subespècies següents:[2]
- Berberis vulgaris subsp. australis (Boiss.) Heywood
- Berberis vulgaris subsp. seroi O.Bolòs & Vigo
- Berberis vulgaris subsp. vulgaris
Berberis vulgaris subsp. vulgaris
[modifica]- B.vulgaris subsp. vulgaris L.: La subespècie típica, pròpia d'Europa i part del Pròxim Orient, sembla que a Catalunya només seria un tàxon cultivat i subespontani. Té les fulles toves i més grans (normalment majors de 2 cm), peciolades i amb el marge espinulós. Flors en raïm de més de 15 flors.[4]
Berberis vulgaris subsp. seroi
[modifica]És una subespècie nadiua de la península Ibèrica que es pot trobar puntualment als Països Catalans. Les fulles són més petites amb menys dents. Raïms més petits i amb menys flors. Les tiges són de color més fosc, el fruit pot ser vermell o blavós.[4]
Berberis vulgaris subsp. australis
[modifica]- B.vulgaris subsp. australis: és una subespècie pròpia del Nord d'Àfrica i d'Andalusia. És un arbust que pot arribar a atènyer el mete imig d'alçada, les fulles són petites, d'entre 8 i 20 mm, enteres o paucidentades, els raïms de les inflorescències fan entre 1 i2,5 cm, i el fruit és blau.[4]
fruits
Detall dels fruits
fulles de la ssp. vulgaris
_-_Oslo,_Norway_2020-10-09.jpg)
Farmacologia
[modifica]Conté alcaloides derivats de la isoquinolina: berberina (3%), oxicantina (1,5%) i també conté tanins i saponines.
L'escorça de l'arrel és útil en congestions hepatobiliars i colecistitis i contra la retenció d'orina. També té un lleuger efecte laxant.
La planta, amb excepció dels seus fruits i llavors, és lleugerament verinosa. El seu agent més poderós és la berberina, que també se sap que té una sèrie d'efectes terapèutics. A Europa, les baies s'utilitzen tradicionalment per fer melmelada. Al sud-oest d'Àsia, especialment a l'Iran, on se'ls anomena zereshk (زرشک), les baies s'utilitzen per cuinar, així com per fer-ne melmelada.
Sovint és parasitat per Puccinia graminis (rovell negre), una malaltia dels rovells dels cereals.
Propietats medicinals
[modifica]Els coralets s'han fet servir tradicionalment com a remei per a la diarrea,[5] i és natural, doncs actualment se sap que el seu principi actiu, la berberina, és capaç de combatre un gran nombre de bacteris, fongs i virus, inclosos llevats, paràsits i protozous. S'ha demostrat la seva eficàcia contra Giardia, còlera, Candidiasis i fins i tot el conegut Helicobacter pylori.[6]
Més enllà dels usos domèstics de la planta contra les infeccions, l'extracte d'aquesta planta, ric en berberina, s'extrau per fer-ne un suplement amb propietats per reduir eficaçment els nivells de colesterol (com una estatina natural)[7] i com a antidiabètic (actua igual que la metformina).[8]
Referències
[modifica]- 1 2 «Berberis vulgaris». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 març 2026].
- 1 2 «Berberis vulgaris L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
- 1 2 3 Bolòs i Vigo, 1995, p. 278.
- ↑ S.L., Botanical-online. «Propiedades de la berberina» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ S.L., Botanical-online. «Berberina para como remedio para parásitos e infecciones» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ S.L., Botanical-online. «Berberina para disminuir niveles de colesterol» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ S.L., Botanical-online. «Plantas medicinales para sustituir la metformina» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-01-30. [Consulta: 30 gener 2018].
Bibliografia
[modifica]- Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. vol. I. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, pàg.278. ISBN 84-7226-592-7.