Corba en banyera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Teoria de fallades

La corba en banyera és un gràfic que representa la taxa de fallades al llarg de la vida úti d'un sistema o màquina. Es diu així perquè té la forma de la secció longitudinal d'una banyera.

Descripció[modifica]

S'hi pot apreciar tres etapes:[1]

  • Fallades inicials: aquesta etapa es caracteritza per tenir una elevada taxa de fallades que baixa ràpidament amb el temps. Aquestes fallades poden deure's a diferents raons com a equips defectuosos, instal·lacions incorrectes, errors de disseny de l'equip, desconeixement de l'equip per part dels operaris o desconeixement del procediment adequat.
  • Fallades normals: etapa amb una taxa d'errors menor i constant. Les fallades no es produeixen per raó de causes inherents a l'equip, sinó per causes aleatòries externes. Aquestes causes poden ser accidents fortuïts, mala operació, condicions inadequades o altres causes.
  • Fallades de desgast: etapa caracteritzada per una taxa d'errors ràpidament creixent. Les fallades es produeixen per desgast natural de l'equip a causa del transcurs del temps.

Aquesta és una de les dotze formes que s'han tipificat sobre les maneres de fallades d'equips, sistemes i dispositius.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 J. Lienig, H. Bruemmer. Fundamentals of Electronic Systems Design. Springer International Publishing, 2017. ISBN 978-3-319-55839-4. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]