Corball reial
Cynoscion regalis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 46104933 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Sciaenidae |
| Gènere | Cynoscion |
| Espècie | Cynoscion regalis Bloch i Schneider, 1801 |
El corball reial (Cynoscion regalis ) és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia[modifica]
Reproducció[modifica]
És ovípar i amb una gran fertilitat.[3]
Depredadors[modifica]
És depredat per Petromyzon marinus i, als Estats Units, per Morone saxatilis, Pomatomus saltatrix, Carcharhinus obscurus i Raja eglanteria.[4]
Alimentació[modifica]
Menja principalment crustacis i peixos.[1]
Hàbitat[modifica]
És un peix de clima subtropical (17 °C-27 °C)[5] i demersal que viu entre 10-26 m de fondària.[6][1]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Nova Escòcia (el Canadà) fins al nord de Florida (els Estats Units).[1][7][8][9][10][11]
Ús comercial[modifica]
És utilitzat fresc i congelat per a ésser menjat al vapor, fregit, rostit, al forn i al microones.[12]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 FishBase (anglès)
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ Merriner, J.V., 1976. Aspects of the reproductive biology of the weakfish, Cynoscion regalis (Sciaenidae), in North Carolina. Fish. Bull. 74(1):18-26.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Harmic, J.L., 1958. Some aspects of the development and ecology of the pelagic phase of the gray squeteague, Cynoscion regalis (Bloch and Schneider), in the Delaware estuary. University of Delaware, Newark. 84 p. Tesi doctoral.
- ↑ Mercer, L.P., 1989. Species profiles: life histories and environmental requirements of coastal fishes and invertebrates (Mid-Atlantic) - weakfish. U.S. Fish Fish Wildl. Serv. Biol. Rep. 82(11.109). U.S. Army Corps of Engineers, TR EL-82-4. 17 p.
- ↑ Lowerre-Barbieri, S.K., M.E. Chittendenand, Jr. i L.R. Barbieri, 1995. Age and growth of weakfish, Cynoscion regalis, in the Chesapeake Bay region with a discussion of historical changes in maximum size. Fish. Bull. 93:643-656.
- ↑ Merriner, J.V., 1975. Food habits of the weakfish, Cynoscion regalis, in North Carolina waters. Chesapeake Sci., 16:74-76.
- ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
- ↑ Welsh, W. i G. Breder, 1924. Contribution to the life history of Sciaenidae of the U.S. East Coast. Fish. Bull. 39(945):141-201.
- ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.
- ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
Bibliografia[modifica]
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
