Corc del raïm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCorc del raïm
Lobesia botrana Modifica el valor a Wikidata
European Vine Moth.Lobesia botrana.Tortricidae - Flickr - gailhampshire.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hosteriber, Clematis, Viburn, Xuclamel i Ligustrum Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaTortricidae
TribuOlethreutini
GènereLobesia
EspècieLobesia botrana Modifica el valor a Wikidata
Schiff, 1775
Subfamílies

El corc del raïm o la Lobesia botrana és un lepidòpter tortrícid molt estès a les vinyes de Catalunya i de la península Ibèrica. Tot i poder viure sobre altres espècies, prefereix la vinya, on constitueix una veritable plaga.[1]

Descripció i cicle de vida[modifica]

Els ous tenen una forma lenticular i aplanada, d'uns 0,8 mm de diàmetre. En néixer les erugues mesuren 1 mil·límetre i creixen fins a 10 mm abans de metamorfitzar-se en crisàlide, que hiverna sota l'escorça d'un hoste. A la primavera surt com a imago adult que mesura uns 12 mm. Les ales anteriors tenen dibuixos irregulars de color marró-vermellós. Les posteriors són grises amb la zona marginal més fosca i proveïdes de pèls del mateix color. Cada femella pon entre 40 i 100 ous als capolls de les flors. La primera generació és antòfaga i forma una crisàlide després de 20 a 30 dies, que al cap de 10 a 15 dies surt com a papallona a la fi de juny, o inicis de juliol. Aquestes papallones ponen els ous al raïm, on després d'uns cinc dies els corcs carpòfags comencen a barrinar un camí d'un raïm a l'altre. Segons els anys es pot generar una tercera fins a una quarta generació. La darrera generació hiverna com a crisàlide fins a l'any següent.

Els adults són més actius al crepuscle matutí i vespertí i amb temperatures de mínim 15°C.

Danys i tractament[modifica]

Els atacs de la primera generació no condueixen gaire a pèrdues de quantitat o de qualitat de collita. La segona i la tercera són més dolentes, perquè les ferides que roseguen faciliten la penetració de fongs, principalment de Botrytis cinerea, que podreix el raïm. Tenen uns enemics naturals dels quals el principals són els crisòpids, però no són suficients per a controlar la plaga. Fins recentment, l'únic tractament eficaç van ser els insecticides, amb molts incidents negatius sobre l'ecosistema i els insectes beneficiosos.[1] Recentment, s'ha desenvolupat la biotècnica de la confusió sexual amb feromones amb resultats prometedors i compatibles amb les regles de l'agricultura ecològica.[2] També el Bacillus thuringensis, un altre enemic natural, té potencial.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Corc del raïm (Lobesia botrana Schiff)». Fitxa de la plaga n° 8. Rural.cat, 2000 [Consulta: 4 febrer del 2015].
  2. Reyes, Joan; Subirós, Xavier; Battios, Gonçal; Giralt, Lluís «El control del corc del raïm (Lobesia botrana) mitjançant la tècnica de la confusió sexual» (pdf). Fitxa Tècnica, octubre 2011 [Consulta: de febrer del 2015].
  3. «Sistemes alternatius a la lluita química per al conreu de la vinya». Fitxa Interpretativa núm. 4, 2011 [Consulta: de febrer del 2015].