Cordèlia (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicCordèlia 
Designació provisionalS/1986 U 7 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i Satèl·lit pastor Modifica el valor a Wikidata
Descobert perRichard J. Terrile
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment20 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimCordèlia Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a49.751,722 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00026[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa50.000.000.000.000.000 kg i 45 Eg[2] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,33 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,07 Modifica el valor a Wikidata
Imatge del Voyager 2 presa el 21 de gener de 1986

Cordèlia, també conegut com a Urà VI (designació provisional S/1986 U 7), és el satèl·lit natural d'Urà més pròxim al planeta. El va descobrir Richard J. Terrile a partir les imatges preses per la Voyager 2 el 21 de gener de 1986.[3] No es detectà novament fins que el Telescopi Espacial Hubble l'observà el 1997.[4][5] C Rep el seu nom de la filla més jove del Rei Lear de William Shakespeare.[6]

Cordèlia actua com el satèl·lit pastor interior de l'anell ε d'Urà; el satèl·lit pastor exterior d'aquest anell és Ofèlia.[7] A part de la seva òrbita,[8] el seu radi de 20 km[9] i l'albedo geomètrica de 0,08,[4] pràcticament no se'n coneix res. Es troba en una ressonància orbital molt propera a 5:3 amb Rosalina.[10]

No s'ha de confondre amb l'asteroide (2758) Cordèlia.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  3. Smith, B. A. «Satellites and Rings of Uranus». IAU Circular, 4168, 27-01-1986 [Consulta: 31 octubre 2011].
  4. 4,0 4,1 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 1, 2001, pàg. 51–68. Bibcode: 2001Icar..151...51K. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  5. Showalter, M. R.; Lissauer, J. J. «Satellites of Uranus». IAU Circular, 8194, 03-09-2003 [Consulta: 31 octubre 2011].
  6. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  7. Esposito, L. W. «Planetary rings». Reports on Progress in Physics, 65, 12, 2002, pàg. 1741–1783. Bibcode: 2002RPPh...65.1741E. DOI: 10.1088/0034-4885/65/12/201.
  8. Jacobson, R. A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 3, 1998, pàg. 1195–1199. Bibcode: 1998AJ....115.1195J. DOI: 10.1086/300263.
  9. Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 1, 2001, pàg. 69–77. Bibcode: 2001Icar..151...69K. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  10. Murray, Carl D.; Thompson, Robert P. «Orbits of shepherd satellites deduced from the structure of the rings of Uranus». Nature, 348, 6301, 06-12-1990, pàg. 499–502. Bibcode: 1990Natur.348..499M. DOI: 10.1038/348499a0. ISSN: 0028-0836.