Cordada (pirotècnia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Recinte que limita l'abast de la cordada, permetent al públic assistent el gaudi de la festa.
La pronúncia valenciana tradicional és cordà. Per tant, el plural és "cordaes" o "cordades".

Una cordada (popularment, cordà) és una manifestació pirotècnica valenciana, generalment nocturna, consistent en un grup de coets, del tipus carretilla o també anomenats coets borratxos, penjats en una corda nugada de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. Els participants van agafant-los i llançant-los durant un temps limitat.[1] Són activitats reservades a un públic reduït i agosarat i requerixen de la participació dels assistents, que en són els protagonistes.[2]

Les cordades o cordaes se solen celebrar la vespra de la festa major dels pobles. A comarca de l'Horta Sud, les més antigues estan documentades als municipis d'Alaquàs i Picanya documentades a mitjan segle xix, la primera referència de la cordà de Xirivella és de 1859.[2][3] Té un especial renom la cordà de Paterna, que se celebra a final d'agost.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Frechina, Josep Vicent «Les calderes de Sant Antoni a Massalfassar». Caramella V, Juliol-desembre, 2001 [Consulta: 15 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 Rafael Roca «Passat, present i futur de les «cordaes»». Levante-EMV.com, 04-04-2017, pàg. 26.
  3. Roca, Rafa «La cordà de Xirivella». Levante-EMV, 14-09-2018, pàg. 24.
  4. «La Cordà de Paterna, con más pólvora y tiradores que nunca». Levante-emv.com, 27-08-2015. [Consulta: setembre 2015].