Cordia subcordata
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Color de les flors | light orange (en)  i taronja |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 33199 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Boraginales |
| Família | Boraginaceae |
| Gènere | Cordia |
| Espècie | Cordia subcordata Lam., 1792 |
Cordia subcordata és una espècie d'arbre que pertany a la família Boraginaceae, i és oriünd de l'est d'Àfrica, sud i sud-est d'Àsia, nord d'Austràlia i les illes del Pacífic.
Descripció[modifica]
C. subcordata assoleix una grandària de 7-10 m d'alçària en la maduresa, i pot arribar als 15 m. Té fulles ovalades que fan 8-20 cm de llarg per 5-13 cm d'ample.[1] Les flors són tubulars de 2,5-4 cm de diàmetre i formen cims o panícules.[1] Els pètals són de color taronja i els sèpals verd pàl·lids. La floració es produeix al llarg de l'any, però la majoria de les flors surten a la primavera.[2] Té fruita tot l'any: és esfèrica, de 2-3 cm de llarg i, quan madura, llenyosa. Cada fruita conté quatre o menys llavors que fan 10-13 mm de llarg: són flotants i poden ser portades a llarga distància pels corrents oceànics.[1]
Hàbitat[modifica]
C. subcordata és un arbre de les costes; es troba en altituds des del nivell del mar fins als 30 m d'altitud; pot arribar, però, fins als 150 m. Creix en zones que reben 1.000-4.000 mm de precipitació anual. C. subcordata prefereix sòls neutres a alcalins (pH de 6/1 a 7/4), com els procedents de basalt, pedra calcària, argila o sorra.[1]
Usos[modifica]
Les llavors són comestibles i s'han menjat durant les fams. C. subcordata crema fàcilment, i això li ha reportat el sobrenom d'arbre querosé a Papua Nova Guinea.[1] La fusta de l'arbre té una gravetat específica de 0,45: és suau, duradora, fàcil de treballar, i resistent als tèrmits.[2] En l'antiga Hawái la fusta s'utilitzava per fer bols, utensilis i grans carabasses, ja que no dona mal sabor als aliments. Aquests bols eren de 8-16 litres i s'empraven per a emmagatzemar i fermentar el poi. Les flors s'utilitzaven per a fer lei, i de les fulles s'extreia un tint.[1]
Taxonomia[modifica]
Cordia subcordata fou descrita per Jean-Baptiste Lamarck en Tableau Encyclopédique et Methodique ... Botanique 1: 421. 1792.[3]
- Sinonímia
- Cordia banalo Blanco
- Cordia campanulata Roxb.
- Cordia hexandra Willd. exRoem. & Schult.
- Cordia ignota Blanco
- Cordia orientalis R.br.
- Cordia rumphii Blume
- Cordia sebestena G. Forst.
- Lithocardium subcordatum Kuntze
- Novella nigra Raf.[4]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Vista de l'arbre -
Detall de la flor -
Fruits -
Fulles
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 J. B. Friday «Cordia subcordata (kou)» (PDF). . The Traditional Tree Initiative.
- ↑ 2,0 2,1 Allen, James A. «Cordia subcordata Lam.» (PDF). Tropical Tree Seed Manual. Reforestation, Nurseries & Genetics Resources, octubre 2010. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2009. [Consulta: 24 febrer 2009].
- ↑ «Cordia subcordata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «Cordia subcordata». The Plant List. [Consulta: 26 març 2015].
Bibliografia[modifica]
- Flora of Xina Editorial Committee. 1995. Flora of Xina (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1-479. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordia subcordata |
- «Cordia subcordata» Arxivat 2012-02-13 a Wayback Machine.. FloraBase (en anglés). Departament de Medi Ambient i Conservació, Govern d'Austràlia Occidental.