Cordierita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralCordierita
Cordierite Italie.jpg
Cordierita d'Itàlia
Fórmula química (Mg,Fe)2Al4Si5O18
Epònim Louis Cordier
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 09.CJ.10
Nickel-Strunz 9a ed. 9.CJ.10
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/E.12
Dana 61.02.01.01 Grup de la cordierita
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic - bipiramidal; Grup espacial: C ccm
Hàbit cristal·lí pseudo-hexagonal prismàtic, massiu
Estructura cristal·lina a = 17,079 Å, b = 9,730 Å, c = 9,356 Å; Z = 4
Simetria 2/m 2/m 2/m ortoròmbica - bipiramidal
Grup espacial space group 66 Tradueix
Color blau, blau fumat, lila blavós, verós, marró groguenc, gris, incolor, negre. D'incolor a marró clar en làmina prima.
Macles habituals a {110}, {130}, simple, lamel·lars i cícliques
Exfoliació visible a {100}, pobre en {001} i {010}
Fractura subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 7 a 7,5
Lluïssor vítria o greixosa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,57 a 2,66
Propietats òptiques normalment (-), a vegades (+)
Índex de refracció nα = 1,527 - 1,560 nβ = 1,532 - 1,574 nγ = 1,538 - 1,578 els índexs aungenten amb el contingut de ferro
Pleocroisme X = groc clar, verd; Y = lila, blau-lila; Z = blau clar
Angle 2V 0-90°
Fusibilitat a les vores
Característiques de diagnòstic pot confondre's amb quars però poden diferenciar-se pel pleocroisme. Es diferencia del corindó per la diferència de dureses.
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències [1][2][3][4]
Modifica les dades a Wikidata
Estructura cristal·lina de la cordierita

La cordierita (mineralogia) o iolita (gemmologia), és un mineral ciclosilicat de ferro, magnesi i alumini. La seva fórmula és: (Mg,Fe)2Al4Si5O18 on poden haver-hi proporcions variables entre ferro i magnesi. Existeix una solució sòlida entre la cordierita rica en ferro (sekaninaïta) i la cordierita rica en magnesi. La indialita és el seu polimorf d'alta temperatura, la qual és isoestructural amb el beril.[3]

Característiques[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cordierita pertany a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Nom i descobriment[modifica]

La cordierita va ser descoberta l'any 1812, i va ser anomenada així pel mineralogista francès Louis Cordier (1777–1861).[2]

Localització[modifica]

La cordierita se sol trobar en roques argíl·liques que hagin patit un metamorfisme regional o de contacte. és especialment freqüent en corneanes a partir de metamorfisme en roques pel·lítiques. Hi ha dos tipus d'associacions minerals on apareix la cordierita:

  1. sil·limanita - cordierita - espinel·la
  2. cordierita - espinel·la - plagiòclasi - ortopiroxè

També es pot trobar associada amb altres minerals com els granats o l'antofil·lita.[4][5] La cordierita també es troba en alguns granits, pegmatites, norites i roques formades a partir de magmes grabroics. Com a productes d'alteració s'hi troben les miques, la clorita i el talc

Varietat gemma[modifica]

La varietat iolita, és una varietat transparent que sovint s'empra com a gemma. El nom iolita prové del grec i significa color lila. Un altre nom antic és dichroïta, que en grec significa roca de dos colors, en referència al seu marcat pleocroisme. També s'ha anomenat safir d'aigua i brúixola dels vikings, ja que els vikings l'utilitzaven com a brúixola.[6] Això es feia determinant la direcció de les ones polaritzades de la llum. A partir dels angles de la llum amb el mineral, es podia saber la posició del Sol en cas de boira o núvols, que al nord d'Europa és tant freqüent.[7]

Els colors de la iolita varien des del blau safir o el blau - lila fins al gris groguenc o el blau cel. A vegades aquesta varietat s'utilitza com a un substitut del safir més barat. Un altre nom per a la iolita és steinheilita, per Fabian Steinheil, el governador militar rus de Finlàndia qui va descriure que el mineral no era quars sinó un altre mineral.[8]


Referències[modifica]

  1. «Cordierite» (PDF). Handbook of Mineralogy. RRUFF™ Project.
  2. 2,0 2,1 «Cordierite». Mindat.org.
  3. 3,0 3,1 http://webmineral.com/data/Cordierite.shtml Webmineral data
  4. 4,0 4,1 Dana, James Dwight; Klein, Cornelis; Hurlbut, Cornelius S. Manual of Mineralogy. 20th. New York: John Wiley and Sons, 1985, p. 395–396. ISBN 0-471-80580-7. 
  5. Klein, Cornelis. The Manual of Mineral Science. 22nd. John Wiley & Sons, Inc, 2002. ISBN 0-471-25177-1. 
  6. Guillot, Agnès; Meyer, Jean-Arcady. How To Catch a Robot Rat: When Biology Inspires Innovation. The MIT Press, 2010, p. 212. ISBN 978-0-262-01452-6. «Els vikings podien saber la posició del sol observant els canvis de color de la cordierita.» 
  7. ; Bowling, Sue Ann«Polar Navigation and the Sky Compass». Alaska Science Forum. Geophysical Institute, University of Alaska Fairbanks, 21-03-1988.
  8. Sowerby, James. Exotic mineralogy: or, Coloured figures of foreign minerals: as a supplement to British mineralogy. B. Meredith, 1811, p. 173. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordierita Modifica l'enllaç a Wikidata