Vés al contingut

Corey Feldman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCorey Feldman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSantiago High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de veu, cantant, actor de teatre, productor de televisió, actor de televisió, productor de cinema, compositor, actor de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata -
Company professionalCorey Haim: The Two Coreys (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSusie Feldman (2002–2009), divorci
Vanessa Marcil (1989–1993), divorci Modifica el valor a Wikidata
PareBob Feldman Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webcoreyfeldman.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000397 TMDB (persona): 3034 Allmovie (artista): p22999 TCM (persona): 60572%7C0 Musicbrainz: 0a7d2f71-a50f-4b52-8bf6-ffc47bb9940f Discogs: 1007329
X: Corey_Feldman Instagram: cdogg22 Modifica el valor a Wikidata

Corey Scott Feldman (nascut el 16 de juliol de 1971) és un actor i músic nord-americà. Quan era jove, es va fer molt conegut pels seus papers en pel·lícules populars dels anys vuitanta com ara Friday the 13th: The Final Chapter (1984), Gremlins (1984), Els Goonies (1985) i Compta amb mi. Feldman va col·laborar amb Corey Haim protagonitzant nombroses pel·lícules com la comèdia de terror Joves ocults (1987), la comèdia per a adolescents License to Drive (1988) i la comèdia romàntica Si els somnis es fessin realitat (1989). Es van reunir per a la sèrie de telerealitat A&E The Two Coreys, que es va desenvolupar del 2007 al 2008.

Feldman va experimentar un èxit decreixent a la indústria cinematogràfica quan era adult, enmig de conflictes personals ben publicitats amb Haim per l'abús de substàncies de Haim i amb Michael Jackson, que s'havia fet amic d'ell durant la seva etapa com a celebritat adolescent. Tot i que s'ha mostrat obertament sobre l'abús sexual a la indústria de l'entreteniment, també s'ha enfrontat a l'escrutini públic sobre Corey's Angels i també ha estat acusat de mala conducta sexual. Feldman ha publicat sis àlbums, entre ells Love Left (1992), Former Child Actor (2002), i Angelic 2 the Core (2016).

Primers anys

[modifica]

Corey Scott Feldman va néixer el 16 de juliol de 1971 a Reseda (Los Angeles), fill de Bob i Sheila (née Goldstein) Feldman, un músic i una cambrera de còctels, respectivament. Va ser criat jueu.[1][2] Feldman ha afirmat que els seus pares l'explotaven pel seu potencial de guanys com a actor infantil i que la seva mare era abusiva. Ella ha negat les seves acusacions.[3][4]

Carrera

[modifica]

1980–1989: anys d'adolescència i descobriment

[modifica]

Feldman va començar la seva carrera a l'edat de tres anys, apareixent en un anunci de McDonald's.[5] En la seva joventut, va aparèixer en més de 100 anuncis de televisió i en 50 sèries de televisió, incloses The Bad News Bears, Mork & Mindy, Eight Is Enough, One Day at a Time, Madame's Place, i Cheers. Va aparèixer a les pel·lícules Els passatgers del temps i The Fox and the Hound de Disney. El 1981 va aparèixer a l'especial infantil de comèdia musical de NBC How to Eat Like a Child al costat d'altres futures estrelles infantils com Billy Jayne i Georg Olden.[6] El 1982, va interpretar "Little Big" Jim Malloy a la comèdia de situació d'un sol episodi Cass Malloy, que va servir com a pilot per a la posterior comèdia de situació She's the Sheriff.

Feldman als Premis Oscar de 1988

Feldman es va fer conegut com un ídol adolescent a la dècada de 1980.[7][8] A mitjans i finals dels anys vuitanta, "era conegut per ser un dels pin-ups adolescents més populars del món".[3] Va aparèixer en diverses pel·lícules consecutives de gran recaptació durant aquest període; aquestes pel·lícules incloïen Friday the 13th: The Final Chapter (1984), Gremlins (1984), Friday the 13th: A New Beginning (1985), Els Goonies (1985) i Compta amb mi (1986) com a Teddy Duchamp, juntament amb River Phoenix, Wil Wheaton, i Jerry O'Connell.[9][10] El 1987, Feldman va aparèixer amb Corey Haim a Joves ocults, on va interpretar a Edgar Frog, un paper que va repetir en dues seqüeles directes a vídeo anys més tard, Lost Boys: The Tribe (2008) i Lost Boys: The Thirst (2010). Joves ocults va marcar la primera aparició a la pantalla de Feldman i Haim plegats, que es van conèixer com "The Two Coreys".[11][12] La parella va protagonitzar una sèrie de pel·lícules, com ara License to Drive (1988) i Si els somnis es fessin realitat (1989).[13][14] Feldman també va posar veu al personatge de Donatello a la pel·lícula original d'imatge real Les Tortugues Ninja movie.[15]

1990–present: fluctuacions a la carrera

[modifica]

Després d'una batalla pública amb les drogues[16] (que va començar poc després que conclogués el rodatge de The 'Burbs el 1989),[17] Feldman va lluitar per restablir la seva vida i la seva carrera treballant amb joves, protagonitzant diverses pel·lícules menys conegudes i ampliant-se amb un àlbum titulat Love Left. Va tornar a la gran pantalla amb Les fabuloses Tortugues Ninja 3, una vegada més proporcionant la veu de Donatello, i va protagonitzar la pel·lícula de Richard Donner/Robert Zemeckis/Joel SilverTales From The Crypt Presents: Bordello of Blood al costat de Dennis Miller i Angie Everhart.[18] El 1995, Feldman va protagonitzar amb Haim la seva darrera pel·lícula principal junts, Dream a Little Dream 2. A finals de la dècada de 1990, Feldman va protagonitzar la sèrie de la CBS Dweebs. El 1996, Feldman va aparèixer al costat de la seva antiga coprotagonista de Compta amb mi Jerry O'Connell a "Electric Twister Acid Test", un episodi de la sèrie de Fox Network sèrie Sliders.[19] El 1999, va aparèixer com a oficial Corey Feldman al vídeo musical del senzill de New Found Glory "Hit or Miss".[20] El mateix any, va fer una aparició a la sèrie de televisió The Crow: Stairway to Heaven.[21] El 2003, va aparèixer a la sèrie de realitat impulsada per celebritats The Surreal Life a The WB.[22] També va fer una aparició cameo a la pel·lícula Dickie Roberts: Former Child Star protagonitzada per David Spade.[23] Va aparèixer a l'estrena en sales My Date with Drew i va ser la veu de "Sprx-77" a la sèrie de Toon Disney/ABC Family Super Robot Monkey Team Hyperforce Go!.[24]

El 2005, Feldman va interpretar a Michael Douglas a l'obra de teatre Off-Broadway Fatal Attraction: A Greek Tragedy, una paròdia de la pel·lícula de 1987 Atracció fatal.[25] L'any 2007, Feldman i Haim van començar una sèrie de televisió de realitat titulada The Two Coreys a la A&E Network.[26][27] El gener de 2008, van començar la producció de la segona sèrie de "The Two Coreys". També va ser productor executiu durant les dues temporades.[28] El gener de 2012, Feldman es va unir a la sèrie de televisió britànica Dancing on Ice amb la patinadora Brooke Castile.[29] El 28 d'octubre de 2013, Feldman va publicar les seves primeres memòries, Coreyography. El llibre detalla la seva vida primerenca com a actor infantil fins a la mort de Corey Haim. També parla de les seves lluites amb l'addicció i com a víctima d'abús sexual infantil a Hollywood.[30] L'abril de 2018, Feldman va ser guardonat amb un premi a la trajectòria a la tercera edició dels premis Young Entertainer.[31]

L'octubre de 2019, Feldman va aparèixer en un episodi de Marriage Boot Camp.[32] El setembre de 2020, va presentar una demanda contra We TV i Think Factory Media per abús emocional, al·legant que va ser "ostatge" al plató. També va afirmar que We TV "va falsificar informació al públic i va desacreditar el senyor Feldman com a mentider al seu programa" i va al·legar que el Marriage Boot Camp "va glamoritzar l'abús" i va causar "angoixa".[33] El març de 2021, va abandonar la seva demanda contra We TV. Els registres judicials no van indicar si van arribar a un acord.[34]

Feldman es va fer amic del director Jordan Peele que el va anomenar "una de les icones adolescents més grans de tots els temps"".[35] El 2023, Peele va programar projeccions de la pel·lícula de Feldman The Birthday (2005) al Film at Lincoln Center. Peele va descriure la pel·lícula com "una experiència de WTF que acabo de veure" comparant-la amb Nope dient que ambdues pel·lícules parlen d' "explotació i esborrat".[36][37]

El 2024, Feldman va competir a la temporada onzena de The Masked Singer com a concursant de comodí "Seal". Tot i que va ser eliminat a la final del grup B juntament amb Clay Aiken i Ruben Studdard com a "Beets", hi va haver referències a les seves interaccions amb Jenny McCarthy.[38]

Carrera musical

[modifica]

Feldman diu que la seva influència més gran ha estat el seu ídol Michael Jackson. Feldman va dir que va estudiar els seus moviments de ball i l'estil de moda i "el va copiar sense esforç". La seva primera experiència de ball públic va ser quan tenia 12 anys, va sincronitzar de llavis la cançó de Michael Jackson "Billie Jean".[39]

El 1992 va publicar el seu primer disc Love Left. Després va llançar el seu segon àlbum, Still Searching for Soul (1999), amb la seva banda, Corey Feldman's Truth Movement. El 2002, Feldman va llançar un àlbum en solitari, Former Child Actor, i el va promocionar amb una segona gira pels Estats Units.[40][41] Va aparèixer al vídeo musical del senzill de Moby "We Are All Made of Stars".[42]

El 2010, Feldman va aparèixer al vídeo musical del senzill "1983" de Neon Trees.[43] El 2011, també va aparèixer al vídeo musical del senzill de Katy Perry "Last Friday Night".[44] L'abril de 2013, Feldman també va aparèixer al vídeo musical del senzill Mac Miller "S.D.S.".[45] L'octubre de 2013, va aparèixer al vídeo musical de "City of Angels" de Thirty Seconds to Mars.[46]

El 2016 per promocionar el seu àlbum doble Angelic 2 the Core, va actuar amb Corey's Angels al Today Show. L'àlbum va ser un homenatge a Michael Jackson i Corey Haim però l'actuació es va fer viral i molts en línia es van burlar d'ella, inclosa Rolling Stone que la va titllar d' "estranya".[47] Anthony Fantano el va classificar com el pitjor àlbum del 2016 i de la dècada del 2010.[48][49]

El 2023, Feldman va actuar al festival de música punk rock Riot Fest a Chicago, Illinois.[50] La reserva de Feldman va rebre crítiques. Julie River de la New Noise Magazine va escriure: "La reserva de Corey Feldman per a aquest espectacle va ser una mica mesquina. Si alguna vegada has vist un vídeo de Feldman actuant en directe, notaràs que és completament exagerat, pretensiós i totalment estrany". River va descriure l'actuació escrivint: "La música és mediocre en el millor dels casos, però la coreografia i el teatre de Feldman són positivament risibles... Feldman va passar una quantitat desmesurada de temps a l'escenari queixant-se de les seves ex dones, cosa que semblava un tòpic de Hollywood i una mica misògin".[51]

El 12 de febrer de 2025 el bateria de Feldman, Duke Gadd (fill de Steve Gadd) va morir per una sobredosi de fentanil.[52]

Controvèrsia

[modifica]

Corey's Angels

[modifica]
Corey Feldman amb dues de les seves Corey's Angels el 2015

El 2015, Feldman i la seva xicota, Courtney Anne Mitchell, van aparèixer en un episodi de la quarta temporada de la sèrie de telerealitat Celebrity Wife Swap. La seva xicota es va intercanviar amb la promesa de l'actor i còmic Tommy Davidson, Amanda.[53] Feldman es veu a si mateix com un gerent semblant a Hugh Hefner sobre el grup de dones conegut com "Corey's Angels". Feldman afirma que havia ajudat a les dones a tenir carreres a la vida, però a través de la seva empresa, Corey's Angels, pot tenir control sobre elles i beneficiar-se econòmicament. A l'episodi, Feldman diu a aquestes dones què s'han de posar, menjar i fer el que els digui.[54] Alguns espectadors van trobar l'episodi inquietant i esgarrifós. Corey's Angels és un grup musical creat per Feldman.[55][56]

El setembre de 2016, va fer una aparició al programa Today per donar suport al seu àlbum Angelic 2 the Core,[57] que va provocar backlash per la seva naturalesa inusual.[58] Després de l'aparició al programa Today Feldman va tenir una entrevista amb The Hollywood Reporter on va parlar de la creació de Corey's Angels. Va dir que va conèixer dones a la Playboy Mansion que tenien somnis d'actuar i cantar i va dir: "M'agrada ajudar-les... per ajudar les noies que estaven una mica perdudes i necessitaven ajuda per trobar el seu camí". Va descriure la situació com una "entitat de gestió, desenvolupament i producció de 360 graus". Va afegir que van buscar noies de 18 anys que considerava "virtuoses, honestes i lleials". A Feldman se li va preguntar sobre un contracte que es mostrava a l'episodi Celebrity Wife Swap i va dir que, tot i que no era del tot real, "hi ha certes regles que tenim. En això van basar aquest contracte". Feldman va dir que el punt de l'organització és veure "si podríem agafar-les i modelar-les mentre encara són joves i impressionables, mentre que siguin modelables, per dir-ho d'alguna manera, podem ajudar-les a prendre les decisions correctes". Feldman va negar qualsevol acusació que l'empresa degradava a les dones.[59][60]

Vida personal

[modifica]

Feldman va declarar que va començar la "Proclamació d'Emancipació a Hollywood" als 15 anys, quan se li va concedir l'emancipació dels seus pares. Va declarar que tenia un valor d'1 milió de dòlars als 15 anys, i quan el jutge va ordenar que es presentessin els registres bancaris, només quedaven 40.000 dòlars.[61][62]

El 28 de març de 2018, Feldman va afirmar que va rebre una petita punxada i es va ingressar a un hospital.[63][64] Més tard, la policia va informar que no tenia cap laceració.[65]

Feldman és un demòcrata i un defensor del benestar animal i dels drets dels animals; s'ha adherit a una dieta vegetariana des de la seva joventut. Va aparèixer amb la seva dona en una campanya publicitària de la PETA que promou el vegetarianisme.[66]Va ser guardonat amb el premi Paws of Fame de la Wildlife WayStation per la seva dedicació als drets dels animals.[67][68] Feldman creu en el paranormal.[69]

Abús de drogues i alcohol

[modifica]

Feldman ha parlat públicament sobre les seves lluites amb l'addicció a les drogues i l'alcoholisme, que va dir que va començar a causa de l'abús de la seva mare i el seu abús sexual mentre estava a la indústria del cinema.[70][71] El setembre de 1990, es va informar que havia estat acusat de tinença d'heroïna en el que es va descriure com el seu segon càrrec relacionat amb narcòtics des del març de 1990.[72] He has said that he underwent a 10-month rehabilitation process to recover from his addiction to heroin.[73]

L'octubre de 2016, va negar estar drogat quan va actuar al programa Today el mes anterior.[74] L'octubre de 2017, la seva banda es va aturar a Mangham, Louisiana. El seu guàrdia de seguretat i quatre membres més del seu grup van ser acusats de delictes de drogues, inclosa la possessió de Xanax.[75][76]

Amistat amb Corey Haim

[modifica]

Feldman i el seu company Corey Haim eren amics íntims.[77][73] Feldman va conèixer a Haim als 14 anys al plató de Joves ocults, una pel·lícula en la qual van actuar tots dos.[78] Els dos es van fer coneguts com a "The Two Coreys".[73][78] Els dos Coreys "es van convertir en els amfitrions d'una nit de festa setmanal per a menors d'edat per a Hollywood Youth anomenada Alphy's Soda Pop Club".[79] Els dos Coreys protagonitzaren plegats License to Drive (1988) i Si els somnis es fessin realitat (1989) together.[73] Convertits en una marca, The Two Coreys va assolir la fama i la notorietat general com a ídols adolescents. No obstant això, tant Feldman com Haim van experimentar descensos professionals a causa del consum de drogues.[80]

The Two Coreys, un reality show sobre ells, es va emetre a la A&E Network del 2007 al 2008.[81] La disgregació de la relació entre els antics millors amics va provocar una pausa de sis mesos abans de la segona temporada.[82] Abans de la mort de Haim, ell i Feldman es van reconciliar fora de la càmera.[83]

Després d'una llarga batalla contra l'addicció a les drogues, Haim va morir de pneumònia el 2010.[79] Després de la mort de Haim, Feldman va dir que "esperava que el seu amic fos recordat "com un personatge bell, divertit i enigmàtic que no va aportar més que llums, entreteniment i art a totes les nostres vides".[73]

El 2020, Feldman va llançar My Truth: The Rape of 2 Coreys. El documental explora l'amistat entre Feldman i Haim i assegura que tots dos van ser abusats sexualment de nens a la indústria de l'entreteniment.[84][85][86]

Amistat amb Michael Jackson

[modifica]

Feldman era molt amic de Michael Jackson, quan era nen i adolescent. En el seu llibre Coreyography i en diverses entrevistes, va escriure i parlar de les seves experiències positives de la infància amb Jackson: "El món de Michael Jackson, per boig que sembli, s'havia convertit en el meu lloc feliç... Quan estava amb Michael, era com tornar a tenir deu anys."[87]

L'any 2001, la seva amistat va acabar perquè Jackson va pensar, basant-se en informació errònia, que Feldman el retrataria negativament en un llibre proper.[88] Feldman va afirmar que l'11 de setembre de 2001, Jackson va ajudar a treure Marlon Brando, Elizabeth Taylor i Liza Minnelli de la ciutat de Nova York, però no el va ajudar a ell. Al seu torn, es va venjar amb la cançó, "Megalo Man", amb la lletra: "Vaig creure en les teves paraules/Vaig creure en les teves mentides/Però al setembre a Nova York/Me vas deixar morir/T'estimo, Megalo Man".[89]

Al febrer de 2005, Feldman va ser citat per declarar contra Jackson en el judici al cantant per abusos sexuals a menors. Finalment, no va declarar.[90] Feldman va dir: "Vaig començar a mirar cada peça d'informació, i amb això va sorgir aquesta repugnant constatació que hi ha hagut molts fets a la meva vida i en la meva relació amb Michael que m'han creat un dubte".[91] Tot i que va ser inflexible que Jackson no el va tocar mai, Feldman va explicar que quan tenia 13 o 14 anys, Jackson li va mostrar una vegada un llibre "centrat en les malalties venèries i els genitals". Com a adult, Feldman va veure aquest comportament com a inadequat[91] però més tard va descriure l'incident amb Jackson "només de ser pare d'un nen que no tenia cap guia".[92]

Quan Jackson va morir el 2009, Feldman va dedicar un concert a l'hospital de Los Angeles amb la seva banda de rock, Truth Movement, al cantant.[93]

El 2013, Feldman es va pronunciar en defensa de Jackson arran de les acusacions d'abusos sexuals fetes per Wade Robson.[94] Va negar explícitament que Michael Jackson hagués molestat a nens.[95] El 2017, Feldman va afirmar que es van fer esforços per incriminar Jackson per tal d'enterrar les denúncies de Feldman d'abús contra altres persones.[96]

Després que l'any 2019 es plantegessin noves acusacions contra Jackson pel documental Leaving Neverland, Feldman va repetir que Jackson mai no havia actuat de manera inadequada cap a ell i va qualificar el documental d'"unilateral".[97] Dos dies després, va canviar la seva posició, dient que "ja no podia defensar" Jackson i va afegir: "Arriba a un punt en què, com a defensor de les víctimes... es fa impossible per a mi seguir sent virtuós i, almenys, no tenir en compte el que es diu."[98] Tanmateix, el desembre de 2019, Feldman va declarar en un tuit: "Estic amb totes les víctimes. Tanmateix, això no negarà mai els temps i els records que vam compartir. Aquestes van ser [les nostres] experiències i, mentre que vaig ser víctima d'un abús sexual, el meu temps [amb] MJ va ser pur i innocent, i aquesta és la persona que he triat [per] recordar".[99]

Matrimonis i relacions

[modifica]

Feldman va estar casat amb l'actriu Vanessa Marcil des de 1989 fins a 1993.[100]

Va conèixer l'actriu i model Susie Sprague en una discoteca el gener de 2002 i es van casar el 30 d'octubre d'aquell any en l'episodi final de la primera temporada de The Surreal Life. La cerimònia va ser cooficiada per un rabí i per MC Hammer, un ministre ordenat.[2] L'octubre de 2009, la parella es va separar després de set anys de matrimoni. Més tard aquell mes, Sprague va sol·licitar el divorci, citant diferències irreconciliables. Va demanar la custòdia completa del seu fill, amb Feldman que tenia drets de visita. També va demanar pensió compensatòria.[101] Feldman va demanar la custòdia compartida i volia que el tribunal bloquegés la demanda de pensió compensatòria.[102] Després d'un procés de cinc anys, el divorci de la parella es va convertir en definitiu el 2014.[103]

El 22 de novembre de 2016, Feldman es va casar amb la seva núvia de molt de temps, Courtney Anne Mitchell. La cerimònia va ser oficiada pel productor de televisió Marklen Kennedy, a la sala de xampany Fizz d'Elton John al Caesars Palace a Las Vegas.[104] L'agost de 2023, després de 7 anys es va anunciar que Feldman es divorciava de Courtney enmig dels seus problemes de salut continuats.[105][106]

Denúncies d'abús sexual fetes per Feldman

[modifica]

Feldman afirma que l'abús sexual d'actors infantils és un problema generalitzat en el món de l'espectacle.[107] El 25 d'octubre de 2017, en resposta als casos d'abús sexual de Harvey Weinstein, va iniciar una campanya d'Indiegogo per finançar una pel·lícula sobre la seva vida per exposar l'abús sexual infantil secret que, segons ell, és tan comú a Hollywood com el sexisme i l'agressió sexual contra adults.[108] El març de 2018, va parlar al Capitoli de l'estat de Nova York a Albany, Nova York, en suport de la Llei de víctimes infantils, que allargaria la prescripció per a les reclamacions civils derivades d'actes d'abús sexual infantil i crearia un període d'un any en el qual els abusos sexuals dels supervivents poguessin presentar una reclamació civil.[109][110][111]

Com a adult, Feldman ha afirmat que és un supervivent de l'abús sexual infantil. Segons ell, va ser molestat per un home que primer va identificar només amb l'àlies "Ron Crimson", que treballava com a assistent del pare de Feldman.[112] Feldman ha indicat que "Ron" va facilitar la seva iniciació a l'addicció a les drogues.[112] Feldman va identificar més tard aquest home com a actor i antic assistent personal Cloyd Jon Grissom.[113] També va acusar l'agent infantil Marty Weiss[114] i l'antic agent de talent i propietari d'un club de menors de Hollywood, Alphy Hoffman, d'haver-lo abusat sexualment.[115]

Durant un episodi de The View d'octubre de 2013, mentre Feldman promocionava la seva autobiografia Coreyography, Barbara Walters va dir que Feldman estava "danyant tota una indústria" amb les seves afirmacions.[116] El març de 2020, al seu documental (My) Truth: The Rape of Two Coreys, Feldman va repetir una afirmació que l'actor Charlie Sheen havia violat el seu company de 13 anys Corey Haim al plató de la pel·lícula Lucas. L'afirmació va ser corroborada per la seva exdona Susie Feldman i el coprotagonista de Lost Boys Jamison Newlander.[117] Sheen, a través del seu publicista, va negar les acusacions, titllant-les de "malaltisses, retorçades i extravagants".[118] La mare de Haim, Judy, havia identificat un actor diferent com el violador del seu fill a The Dr. Oz Show i va dir a Entertainment Tonight que Sheen mai va violar el seu fill, qualificant les afirmacions d'"inventades".[119][120]

Denúncies de mala conducta sexual contra Feldman

[modifica]

El gener de 2018, Feldman va ser investigat per la policia per acusacions d'agressió sexual. No obstant això, Feldman va ser exonerat de tots els càrrecs el mes següent.[121]

El juny de 2020, Feldman es va retirar del comitè d'Assetjament sexual de SAG-AFTRA després que SAG-AFTRA hagués emès una resolució per retirar-lo del comitè després que se li fessin una sèrie de denúncies per mala conducta sexual. Antigues membres de Corey's Angels s'han presentat i han acusat Feldman d'haver-les "abusat, assetjat sexualment i aprofitat". Aquestes dones són: Jacqueline Von Rueden,[122] Poeina Suddarth, Margot Lane, Chantal Knippenburg, Amy Clark, Mara Moon, Jezebel Sweet, i Krystal Khali, que van detallar informació sobre la conducta de Feldman amb les dones.[123][124] La resolució de la junta nacional de SAG-AFTRA també va declarar que hi havia hagut "denúncies formals a les forces de l'ordre, inclòs el Departament de Policia de Los Angeles", contra Feldman, i va afegir que "actualment hi ha investigacions en curs sobre les denúncies d'assetjament sexual".[125][126]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol paper Notes
1979 Els passatgers del temps Noi al Museu
1981 The Fox and the Hound Jove Copper Veu
1984 Friday the 13th: The Final Chapter Tommy Jarvis
Gremlins Pete Fountaine
1985 Friday the 13th: A New Beginning Tommy Jarvis als 12
Els Goonies Clark "Mouth" Devereaux
1986 Compta amb mi Teddy Duchamp
1987 Joves ocults Edgar Frog
1988 License to Drive Dean
1989 The 'Burbs Ricky Butler
Si els somnis es fessin realitat Bobby Keller
1990 Les Tortugues Ninja Donatello voice
1991 Edge of Honor Butler
Rock 'n' Roll High School Forever Jessie Davis
1992 The Magic Voyage Pico Voice
Meatballs 4 Ricky Wade
Round Trip to Heaven Larry
1993 Blown Away Wes Gardner
Stepmonster Phlegm
Amb l'arma a punt Jove policia
Les fabuloses Tortugues Ninja 3 Donatello Veu
1994 Lipstick Camera Joule Iverson
National Lampoon's Last Resort Sam
Maverick Lladre de bancs
A Dangerous Place Taylor
1995 Voodoo Andy
Dream a Little Dream 2 Bobby Keller
1996 Bordello of Blood Caleb Verdoux
Evil Obsession Homer
South Beach Academy Billy Spencer
Red Line Tony
1997 Busted David També director
Born Bad Marco
1998 She's Too Tall Doug Beckwith
The Waterfront
Strip 'n Run
Storm Trooper Roth
2000 The Million Dollar Kid Charles
The Scarecrow Max el ratolí Acreditat com Edggar Frogg
Citizen Toxie: The Toxic Avenger IV Ginecòleg de Sarah
2001 Porn Star: The Legend of Ron Jeremy Ell mateix Documental
My Life as a Troll
Seance a.k.a. Killer in the Dark John
2002 Bikini Bandits Angel Gabriel
Project Redlight Curtmetratge
2003 Pauly Shore Is Dead Ell mateix
Mayor of the Sunset Strip Documental
Dickie Roberts: Former Child Star
2004 Serial Killing 4 Dummys Store Clerk
My Date with Drew Ell mateix Documental
American Fame Pt. 1: Drowning River Phoenix Curtmetratge
No Witness Mark Leiter
The Birthday Norman Forrester
Puppet Master vs Demonic Toys Robert Toulon
2005 Space Daze Ell mateix
2008 Terror Inside Allen
Lost Boys: The Tribe Edgar Frog
2009 Hooking Up Ryan Thompson
Lucky Fritz Lucky Fritz
Splatter Jonny Splatter
2010 Lost Boys: The Thirst Edgar Frog
2011 We Will Rock You Samuel Stilman
2012 Six Degrees of Hell Kyle Brenner [127]
2013 The Zombie King Kalfu [128]
Crystal Lake Memories: The Complete History of Friday the 13th Ell mateix/narrador [129]
2018 Corbin Nash Queeny
2020 My Truth: The Rape of 2 Coreys [130][131]
2021 13 Fanboy Mike Merryman
2022 SAVJ Tank Standing Buffalo Veu[132]

Televisió

[modifica]
Any Títol Paper Notes
1978 Eight is Enough Nen Episodi: Cops and Toddlers
Alice Orfe Episodi: "Who Ordered the Hot Turkey?"
1978–1980 The Bad News Bears Regi Tower 26 episodis
1979 Willa T.C. Telefilm
1979–1982 The Love Boat Mike / Charlie 2 episodis
1980 Mork & Mindy Billy 2 episodis
Love, Natalie Franklin Telefilm
1980 Father Figure Bobby Telefilm
1981 How to Eat Like a Child Corey Telefilm
1982 The Kid with the Broken Halo Rafe Telefilm
Cass Malloy "Little Big" Jim pilot desenvolupat a She's the Sheriff
1982–1983 Madame's Place Buzzy St. James 15 episodis
1983 Cheers Moose Temporada 2, episodi 8: "Manager Coach"
Still the Beaver Corey Cleaver Pilot Movie
1984 One Day at a Time Episodi Another Man's Shoes
1986 Family Ties Episodi: "The Disciple"
1990 Exile
1992 Married... with Children Ralph Episodi: "T-R-A Something, Something Spells Tramp"
1994 Tales from the Crypt Episodi: "The Assassin"
1995 Dweebs Cancel·lat després de 10 episodis
1996 Sliders Episodi: "Electric Twister Acid Test"
1998 Legion
1999 Big Wolf on Campus Episodi: "What's the Story Mourning Corey?"
The Crow: Stairway to Heaven Episodi: "Brother's Keeper"
2001 Lovesick Pilot
2003 The Surreal Life Membre del repartiment el 2003. Va aparèixer en 10 episodis.[133]
2004 Greg The Bunny Apareix com a ell en l'episodi Jimmy Drives Gil Crazy
2004–2006 Super Robot Monkey Team Hyperforce Go! SPRX-77 Apareix en 52 episodis.[134]
2004 Puppet Master vs Demonic Toys Robert Toulin Telefilm
2007 Robot Chicken Corey Feldman Episodi: "Federated Resources"
2007–2008 The Two Coreys Ell mateix 19 episodis
2010 Warren the Ape 2 episodis
2011 Psych Thorn Episodi: "This Episodi Sucks"
Proving Ground Episodi: "Gadgets from The Goonies"
2012 Dancing on Ice
Celebrity Juice Ell mateix 2 episodis
Border Security: Canada's Front Line Ell mateix 2 episodis
2013–2017 Les tortugues ninja Trinxant 12 episodis[135]
2015 Turbo FAST Torquer Veu; Episodi: The Day Mel Fell
2016 Hollywood Medium with Tyler Henry Ell mateix Episodi: Corey Feldman / Rachel Hunter
2017 American Dad! Anunciant Veu; Episodi: A Whole Slotta Love
2018 Minecraft: Story Mode Magnus Veu; 3 episodis
2020 Marriage Boot Camp: Reality Stars Ell mateix Episodi: Family Edition
JJ Villard's Fairy Tales Huntsman / Guard Veu; Episodi: Snow White
2023 Only You: An Animated Shorts Collection Veu Veu; Episodi: Monstr
2024 The Masked Singer Ell mateix/Seal Temporada 11 participant

Vídeos musicals

[modifica]
Any Títol Artista Paper
1985 "The Goonies R Good Enough" Cyndi Lauper Ell mateix
1989 "Liberian Girl" Michael Jackson Ell mateix
2000 "Hit or Miss" New Found Glory Officer Corey Feldman
2002 "We Are All Made of Stars" Moby
2011 "Last Friday Night" Katy Perry Kirk Terry
2013 "City of Angels" Thirty Seconds to Mars

Videojocs

[modifica]
Any Títol Veu Notes
1996 Normality Kent Knutson US version
2014 Teenage Mutant Ninja Turtles: Danger of the Ooze Trinxant
2015 Minecraft: Story Mode Magnus the Rogue

Discografia

[modifica]

En solitari

[modifica]
  • Love Left (1994)
  • Former Child Actor (2002)
  • Angelic 2 the Core (2016)
  • Love Left 2: Arm Me with Love (2021)

Amb Corey Feldman's Truth Movement

[modifica]
  • Still Searching for Soul (1999)
  • Technology Analogy (2010)

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1983 Young Artist Awards Millor actor jove, convidat a una sèrie The Love Boat Nominat
1984 Millor actor jove, convidat en una sèrie de televisió Lottery! Nominat
1985 Millor actor de repartiment jove en una pel·lícula Gremlins Nominat
1985 Premi Saturn Millor actuació d'un actor jove Nominat
1986 Young Artist Awards Actuació excepcional d'un actor jove – pel·lícula Els Goonies Nominat
1987 Premi Jackie Coogan (Compartit amb Wil Wheaton, River Phoenix, i Jerry O'Connell) Compta amb mi Guanyador
1988 Millor actor jove en una pel·lícula de terror Joves ocults Guanyador
1989 Millor actor jove en una pel·lícula de comèdia License to Drive Guanyador

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Exclusive: Corey Feldman Is One of The Two Coreys!». Movieweb.com. Arxivat de l'original el July 26, 2008. [Consulta: 30 setembre 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 Williams, Andrew «Lost Boys star says 'I was exploited'». Metro, 08-09-2008.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Corey Feldman: 'The biggest problem in Hollywood is paedophilia'». the Guardian, 06-02-2020. Arxivat de l'original el December 4, 2021. [Consulta: 4 desembre 2021].
  4. ↑ Choiniere, Alyssa. «Bob & Sheila Feldman, Corey Feldman's Parents: 5 Fast Facts You Need to Know», 10-03-2020. Arxivat de l'original el December 4, 2021. [Consulta: 4 desembre 2021].
  5. ↑ «Two former teen idols back bill to protect child actors». Los Angeles Times, 18-04-2012.
  6. ↑ «Teens offer crash course in childhood». The Topeka Capital-Journal, 26-07-2012.
  7. ↑ «'80s teen idols Feldman and Haim dramatized in 'A Tale of Two Coreys'». ONTVtoday, 06-01-2018. Arxivat de l'original el December 4, 2021. [Consulta: 4 desembre 2021].
  8. ↑ «Corey Feldman claims pedophilia "rampant in Hollywood"», 12-08-2011. Arxivat de l'original el December 4, 2021. [Consulta: 4 desembre 2021].
  9. ↑ «Corey Feldman is coming to Houston, to sing». Houston Chronicle, 24-03-2017.
  10. ↑ «'Stand by Me' Oral History: Rob Reiner and Cast on River Phoenix and How Coming-of-Age Classic Almost Didn't Happen». Variety, 28-07-2016.
  11. ↑ «Corey Feldman's new book details sexual abuse he and Corey Haim experienced in Hollywood». New York Daily News, 20-10-2013.
  12. ↑ «Eighties star Corey Feldman 'passed back and forth' by Hollywood paedophiles: report». The Sydney Morning Herald, 27-05-2016.
  13. ↑ ; Alexander, Michael «Behind the Wheel of License to Drive, Fast Starter Corey Haim Guns His Biggest Star Vehicle to Date». People, 08-08-1988.
  14. ↑ Nashawaty, Chris (March 10, 1995). «Dream a Little Dream 2; The Lost Boys; License to Drive; Dream a Little Dream; Blown Away; National Lampoon's Last Resort». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el November 7, 2017. 
  15. ↑ «'Teenage Mutant Ninja Turtles': Untold Story of the Movie "Every Studio in Hollywood" Rejected». The Hollywood Reporter, 02-04-2015.
  16. ↑ Kappes, Serena «Corey Feldman: No longer lost». CNN, 08-01-2003.
  17. ↑ "Corey Feldman on Carrie Fisher's attempted intervention on the set of 'The 'Burbs'" Arxivat November 18, 2018, a Wayback Machine. – Yahoo! Finance, October 10, 2017
  18. ↑ Maltin, Leonard. Leonard Maltin's 2015 Movie Guide. Penguin, 2014, p. 290. ISBN 978-0-698-18361-2. 
  19. ↑ Kemmerle, Karen «Jerry O'Connell Reveals the Checkered History of 'Sliders' and a Potential Reboot». Yahoo!, 24-03-2016.
  20. ↑ «Corey Feldman on child actors, his favorite roles, and the Goonies sequel». The A.V. Club, 10-12-2012.
  21. ↑ «Corey and 'The Crow'». Pittsburgh Post-Gazette, 08-05-1999, p. 44. publicació d'accés lliure
  22. ↑ «The Surreal Life is one of 2003's wildest new reality shows». Entertainment Weekly. December 20, 2002. Arxivat de l'original el November 7, 2017. 
  23. ↑ Linder, Brian. «This weekend at the movies: Tricky Dixie». IGN, 05-09-2003. Arxivat de l'original el May 3, 2021. [Consulta: 30 octubre 2017].
  24. ↑ «My Date With Drew». Slant Magazine, 12-07-2005.
  25. ↑ «Fatal Attraction: A Greek Tragedy», 11-07-2005. Arxivat de l'original el October 16, 2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
  26. ↑ «'Lost Boys' Found: A&E Reunites The Coreys – If it's half as good as 'Blown Away,' we're there». Zap2it, 26-09-2006. Arxivat de l'original el January 16, 2010. [Consulta: 30 setembre 2010].
  27. ↑ Bierly, Mandi (July 19, 2007). «The Two Coreys: Together again!». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el November 7, 2017. 
  28. ↑ «Two Coreys, and one mighty ticked producer». The Globe and Mail, 31-01-2007.
  29. ↑ McGarry, Lisa. «Dancing on Ice 2012: Profile of Corey Feldman». UnrealityTV, 03-01-2012. Arxivat de l'original el January 26, 2012. [Consulta: 3 gener 2012].
  30. ↑ Sieczkowski, Cavan «Corey Feldman's 'Coreyography' Details Sexual Abuse He, Corey Haim Faced». Huffington Post, 21-10-2013.
  31. ↑ «Corey Feldman was awarded the Lifetime Achievement Award, You Guys». The Wrap, 07-03-2018.
  32. ↑ Meet the Feldman Family! | Watch Marriage Boot Camp: Reality Stars Family Edition Video Extras | WE tv, <https://www.wetv.com/shows/marriage-boot-camp-reality-stars-family-edition/videos/meet-the-feldmans--41995>. Consulta: 15 juliol 2021
  33. ↑ «Corey Feldman Accuses 'Marriage Boot Camp' of False Imprisonment and More in Lawsuit» (en anglès). Extra. Arxivat de l'original el September 1, 2020. [Consulta: 15 juliol 2021].
  34. ↑ «Corey Feldman Drops Lawsuit Alleging He Was Held Hostage on Series Set» (en anglès). www.ny1.com. Arxivat de l'original el March 24, 2021. [Consulta: 30 març 2021].
  35. ↑ «Jordan Peele Bought the Prosthetic Ear Corey Feldman Wore in Stand by Me». Arxivat de l'original el November 7, 2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
  36. ↑ Fez, Desirée de. «Jordan Peele da una nueva vida a 'The birthday', la ópera prima de Eugenio Mira, 20 años después». El Periódico de Catalunya, 25-01-2023. Arxivat de l'original el January 27, 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
  37. ↑ Bilandic, Michael M. «"I Like the Avant-Garde. I'm an Artist.": Corey Feldman in Conversation with Michael M. Bilandic». ScreenSlate, 13-01-2023. Arxivat de l'original el November 14, 2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
  38. ↑ Schneider, Michael. «'The Masked Singer' Reveals Identities of the Seal and Beets: Here Are the Celebrities Under the Costumes». Variety, 01-05-2024. [Consulta: 2 maig 2024].
  39. ↑ «MUST see COREY FELDMAN on Michael Jackson, his band and music, SLOTH, and his wild life! #69». November 7, 2023, 08-08-2023. Arxivat de l'original el November 7, 2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
  40. ↑ «Corey Feldman Celebrates Life, New Double-CD as He Turns 45». Associated Press, 16-07-2016.
  41. ↑ «Are You Experienced? The Ultimate 'Goonies' Experience – Like the Very First Time». The Austin Chronicle, 14-06-2002.
  42. ↑ «Moby Drafts Famous Pals For 'Stars' Video». , 08-03-2002.
  43. ↑ «Neon Trees premiere new music video». Celebrity VIP Lounge. Arxivat de l'original el October 25, 2010. [Consulta: 17 gener 2011].
  44. ↑ «Katy Perry Parties With Rebecca Black, 'Glee' Cast in 'Last Friday Night' Video». , 13-06-2011.
  45. ↑ «Mac Miller Fights Corey Feldman To The Death In 'S.D.S.' Video». MTV News, 24-04-2013.
  46. ↑ «Thirty Seconds to Mars Recruit Kanye West, Lindsay Lohan for 'Angels'». , 29-10-2013.
  47. ↑ «Watch Corey Feldman's Bizarre 'Today Show' Interview, Odder Performance». Rolling Stone. September 16, 2016. Arxivat de l'original el November 5, 2023. 
  48. ↑ 15 Worst Albums of the 2010s, January 15, 2020, <https://www.youtube.com/watch?v=S-gAv3pO8iM>. Consulta: 20 febrer 2024
  49. ↑ TOP 10 WORST ALBUMS OF 2016, December 20, 2016, <https://www.youtube.com/watch?v=ebQcgnlz5SU>. Consulta: 20 febrer 2024
  50. ↑ «Riot Fest 2023: Foo Fighters, The Postal Service, The Cure among headliners». CBS News, 16-05-2023. Arxivat de l'original el November 6, 2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
  51. ↑ «FESTIVAL REVIEW: RIOT FEST DAY 2 IN CHICAGO, IL». New Noise Magazine. Arxivat de l'original el November 6, 2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
  52. ↑ «Corey Feldman Drummer Duke Gadd Dies From Fentanyl OD». TMZ, 14-02-2025 [Consulta: 14 febrer 2025].
  53. ↑ «Celebrity Wife Swap, S4 E11 Tommy Davidson/Corey Feldman». ABC.
  54. ↑ «Corey Feldman Brings the Crazy to 'Celebrity Wife Swap'». Yahoo News, 20-08-2015. Arxivat de l'original el November 5, 2023. [Consulta: 5 novembre 2023].
  55. ↑ Archived at Ghostarchive and the Wayback Machine: «Corey Feldman singing "Go 4 It" appearing on The Live on Today Show 2016». Live on Today Show, 18-09-2016.
  56. ↑ Kreps, Daniel (September 16, 2016). «Watch Corey Feldman's Bizarre 'Today Show' Interview, Odder Performance». Rolling Stone (en en-US). Arxivat de l'original el June 15, 2020. 
  57. ↑ ASP NEWS (September 17, 2016), Corey Feldman – Today Performance (VIDEO), <https://www.youtube.com/watch?v=4KkcRHc7HQg>. Consulta: 19 setembre 2016
  58. ↑ Desta, Yohana (September 19, 2016). «Corey Feldman Sobs After Viral Today Show Performance Sparks Backlash». Vanity Fair. Arxivat de l'original el March 4, 2019. 
  59. ↑ «Corey Feldman Explains "Corey's Angels": "They Don't Have to Sleep With Me"». The Hollywood Reporter, 14-10-2016. Arxivat de l'original el November 5, 2023. [Consulta: 5 novembre 2023].
  60. ↑ Abramovitch, Seth. «Corey Feldman Explains "Corey's Angels": "They Don't Have to Sleep With Me"». The Hollywood Reporter, 14-10-2016. Arxivat de l'original el March 15, 2020. [Consulta: 9 març 2020].
  61. ↑ Loveline with Adam Carolla and Dr. Drew – Guest Corey Feldman. January 15, 2003.
  62. ↑ ; Wright, David «Actor Corey Feldman Says Pedophilia No. 1 Problem for Child Stars, Contributed to Demise of Corey Haim». ABC News, 10-08-2011.
  63. ↑ Scott, Katie. «Corey Feldman reveals new details about stabbing, says he was attacked with syringe». globalnews.ca, 29-03-2018. Arxivat de l'original el December 24, 2019. [Consulta: 9 març 2020].
  64. ↑ Trendell, Andrew «Corey Feldman stabbed in 'attempted murder' attack» (en anglès). NME, 28-03-2018.
  65. ↑ Izadi, Elahe «Corey Feldman says he was stabbed. Police say there 'are no lacerations.'» (en anglès). , 28-03-2018.
  66. ↑ Watch "The Two Coreys" this Sunday (July 27, 2007), People for the Ethical Treatment of Animals, Retrieved 2012-05-11, Archive (May 11, 2012), Archive2 (May 11, 2012)
  67. ↑ coreyfeldman.com – News/Updates, Archive (October 15, 2007)
  68. ↑ Nudd, Tim (July 16, 2008). "Corey Feldman Keeps Clothes on for PETA" Arxivat October 29, 2013, a Wayback Machine.. Adweek.
  69. ↑ Hincley, David «'Celebrity Ghost Stories' bores instead of scares». [New York], 17-07-2010.
  70. ↑ «Corey Feldman Gets Seriously Defensive». Huffington Post, 01-11-2013. Arxivat de l'original el May 3, 2019. [Consulta: 3 maig 2019].
  71. ↑ «Corey Feldman: A Timeline of the Actor's Ups and Downs» (en anglès). .
  72. ↑ «Feldman Charged in Drug Case : Heroin: The 19-year-old actor's arrest is his second related to narcotics since March.» (en anglès americà). Los Angeles Times, 25-09-1990. Arxivat de l'original el March 4, 2021. [Consulta: 30 març 2021].
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 73,3 73,4 Finn, Natalie. «Lost Boys: The History of Corey Feldman and Corey Haim's Friendship, from Teen Stardom to Tragedy». EOnline.com, 30-10-2017. Arxivat de l'original el November 30, 2021. [Consulta: 30 novembre 2021].
  74. ↑ «Corey Feldman Denies Being on Drugs During 'Today' Performance» (en anglès americà). TheWrap, 13-10-2016. Arxivat de l'original el January 16, 2021. [Consulta: 30 març 2021].
  75. ↑ Mott, Ashley. «Update: His crew is facing drug charges after Mangham traffic stop» (en anglès americà). USA TODAY. Arxivat de l'original el October 28, 2017. [Consulta: 30 març 2021].
  76. ↑ Mott, Ashley. «Corey Feldman charged with possession; spoke out last week about sexual abuse in Hollywood» (en anglès americà). USA TODAY. Arxivat de l'original el October 29, 2020. [Consulta: 30 març 2021].
  77. ↑ «Corey Feldman on Elijah Wood Hollywood Pedophilia Controversy: "I Would Love to Name Names" | Hollywood Reporter». www.hollywoodreporter.com, 25-05-2016. Arxivat de l'original el April 30, 2021. [Consulta: 30 novembre 2021].
  78. ↑ 78,0 78,1 Lindemon, Meredith. «Corey Feldman & Corey Haim's Friendship: 5 Fast Facts You Need to Know». Heavy.com, 10-03-2020. Arxivat de l'original el November 30, 2021. [Consulta: 30 novembre 2021].
  79. ↑ 79,0 79,1 Loombes, Phoebe. «Drowning in pills and searching for friends: The dark side of tortured soul Corey Haim». The New Zealand Herald, 09-03-2019. [Consulta: 30 novembre 2021].[Enllaç no actiu]
  80. ↑ Montgomery, James. «Corey Haim's Life Mirrored Pop Culture». MTV, 10-03-2010. Arxivat de l'original el November 4, 2012. [Consulta: 24 març 2010].
  81. ↑ Strauss, Gary «Summer reality TV: Celeb retakes». USA Today, 01-06-2007.
  82. ↑ Jones, Oliver. «The Lost Boys: Best Friends for Years, They Can't Stand Each Other Now. How Drugs and Dark Secrets Are Ripping Apart the Coreys». People, 04-08-2008. Arxivat de l'original el April 18, 2022. [Consulta: 16 juliol 2017].
  83. ↑ «Larry King Live Transcript: Remembering Corey Haim». CNN, 10-03-2010.
  84. ↑ Chan, Tim (March 10, 2020). «Corey Feldman Names Alleged Abusers in Long-Awaited Film». Rolling Stone. Arxivat de l'original el March 12, 2020. 
  85. ↑ Kaufman, Amy. «Inside Corey Feldman's wild screening of his sexual abuse film as it went off the rails». Los Angeles Times, 10-03-2020. Arxivat de l'original el March 16, 2020. [Consulta: 16 març 2020].
  86. ↑ Sorace, Stephen. «Corey Feldman to expose names of Hollywood players who allegedly molested him as a teen in new doc». Fox News, 08-03-2020. Arxivat de l'original el March 9, 2020. [Consulta: 16 març 2020].
  87. ↑ Feldman, Corey. Coreyography: A Memoir. First. St. Martin's Press, October 29, 2013, p. 174. ISBN 978-0312609337. 
  88. ↑ Archived at Ghostarchive and the Wayback Machine: «Former child star Corey Feldman spills the tea about growing up in Hollywood and tells Wendy Williams about his revealing new memoir "Coreyography."», 30-10-2013. Arxivat de l'original el October 30, 2013. [Consulta: 15 juliol 2021].
  89. ↑ Ryan, Joal. «Corey Feldman's Michael Memories». E! News, 10-02-2005. Arxivat de l'original el February 17, 2020. [Consulta: 9 març 2020].
  90. ↑ «The list of witnesses» (en anglès). , 13-06-2005.
  91. ↑ 91,0 91,1 «Corey Feldman Speaks Out Against Jackson». ABC News, 18-03-2018. Arxivat de l'original el March 18, 2018. [Consulta: 26 març 2019].
  92. ↑ @Corey_Feldman. «@Martinez1976Al @RealMJFacts in fact, that was the case! Just being parental 4 a boy who had no guidance! Read #coreyography if U want 2 kno», 30-09-2013.
  93. ↑ White, Nicholas. «From Michael Phelps to Eva Longoria: A look back at 2016's celebrity weddings». People, 28-06-2009. Arxivat de l'original el July 2, 2012. [Consulta: 12 juliol 2012].
  94. ↑ «MJ-UPBEAT – Corey Feldman Slams Wade Robson In Defense Of MJ». Arxivat de l'original el July 14, 2014. [Consulta: 1r juliol 2014].
  95. ↑ Singh, Ishita «Corey Feldman On Michael Jackson Allegations: 'He Was Not That Guy'». [New York City], 01-11-2013.
  96. ↑ Egan, Leigh. «Corey Feldman on Santa Barbara detectives: 'They tried to frame Michael Jackson to bury my story'», 11-12-2017. Arxivat de l'original el February 17, 2020. [Consulta: 9 març 2020].
  97. ↑ «Actor Corey Feldman Defends Michael Jackson Following 'Leaving Neverland' Premiere». Vibe, 04-03-2019.
  98. ↑ Haring, Bruce. «Corey Feldman Changes Stance On Michael Jackson Doc 'Leaving Neverland'». Deadline, 08-03-2019. Arxivat de l'original el November 30, 2020. [Consulta: 26 març 2019].
  99. ↑ Corey_Feldman [@Corey_Feldman]. «U R certainly allowed your opinion, & as U know I stand w ALL #VICTIMS. However that will never negate the times & memories we shared. Those were R experiences & while I was a victim of molestation, my time w MJ was pure & innocent, & that is the person I choose 2 remember.», 06-12-2019.
  100. ↑ «A Thorough Timeline of Corey Feldman's Ups and Downs». People, 19-09-2016.
  101. ↑ Jackson, Joe «Corey Feldman's wife Susannah Feldman files for divorce, citing irreconcilable differences». [New York], 28-10-2009.
  102. ↑ «Feldman fights for custody of son». Contactmusic.com. Arxivat de l'original el December 5, 2009. 
  103. ↑ «Corey Feldman is divorced». San Francisco Chronicle, 28-08-2014.
  104. ↑ Dawn, Randee. «From Michael Phelps to Eva Longoria: A look back at 2016's celebrity weddings». Today.com, 15-12-2016. Arxivat de l'original el July 6, 2017. [Consulta: 27 juny 2017].
  105. ↑ «Corey Feldman Separating from Wife Courtney Anne After 7 Years amid Her Continued 'Health Issues'». People. Arxivat de l'original el November 8, 2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
  106. ↑ «Corey Feldman's Financial Struggles and Divorce Battle with Estranged Wife Courtney». finance-monthly. [Consulta: 27 desembre 2024].
  107. ↑ Desta, Yohana. «Corey Feldman on Abuse Allegations: "It's All Connected to a Bigger, Darker Power"». HWD, 10-11-2017. Arxivat de l'original el February 3, 2019. [Consulta: 26 febrer 2019].
  108. ↑ «Corey Feldman Launches Campaign to Expose Hollywood Pedophiles». Variety, 25-10-2017.
  109. ↑ «Corey Feldman speaks out to support The Child Victims Act». Page Six, 14-03-2018.
  110. ↑ «Actor Corey Feldman pressures GOP Senate to pass "Child Victims Act"». CBS 6 Albany, 14-03-2018.
  111. ↑ «Child Victims Act». NYSenate.gov, 05-06-2017. Arxivat de l'original el June 12, 2018. [Consulta: 7 juny 2018].
  112. ↑ 112,0 112,1 Sieczkowski, Cavan «Corey Feldman Details Horrific Sexual Abuse In New Memoir». Huffington Post, 21-10-2013.
  113. ↑ Miller, Hayley «Corey Feldman Says Actor Jon Grissom Molested Him In The 1980s». Huffington Post, 03-11-2017.
  114. ↑ Merry, Stephanie «'I'm the victim here': Corey Feldman defends himself in contentious 'Today' interviews». , 30-10-2017.
  115. ↑ Ahmed, Tufayal (November 14, 2017). «Who is Alphy Hoffman? Corey Feldman Reveals Name of Third Alleged Child Abuser». Newsweek. Arxivat de l'original el November 15, 2017. 
  116. ↑ «Barbara Walters accuses Corey Feldman of "damaging entire industry" with pedophilia accusations» (en anglès). Newsweek, 14-08-2020. Arxivat de l'original el February 22, 2021. [Consulta: 30 març 2021].
  117. ↑ Graves, Wren. «Corey Feldman Claims Charlie Sheen Raped Corey Haim». Consequence of Sound. Chicago, Illinois: Consequence Holdings, LLC, 11-03-2020. Arxivat de l'original el March 11, 2020. [Consulta: 12 març 2020].
  118. ↑ Moye, David «Charlie Sheen Denies Corey Feldman's Accusation He Raped Corey Haim». [New York City], 11-03-2020.
  119. ↑ Mosbergen, Dominique «Charlie Sheen Sues National Enquirer Over Corey Haim Rape Allegation». [New York City], 10-12-2017.
  120. ↑ Mosbergen, Dominique «Corey Haim's Mother Names the Man She Alleges Sexually Abused Her Son». , 10-12-2017.
  121. ↑ «Corey Feldman Has Been Cleared in LAPD Sexual Battery Investigation: 'He's Very Happy This Is Behind Him'» (en anglès). PEOPLE.com. Arxivat de l'original el October 17, 2020. [Consulta: 28 agost 2020].
  122. ↑ «A Letter Fom Jackie: To Whom It May Concern: SAG-AFTRA Headquarters». twitlonger.com, 15-06-2020. Arxivat de l'original el July 12, 2020. [Consulta: 8 juliol 2020].
  123. ↑ «SAG-AFTRA Leaders Fight Over Corey Feldman Sexual Harassment Allegations». variety.com, 20-07-2020. Arxivat de l'original el July 21, 2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
  124. ↑ «SAG-AFTRA Reprimands L.A. Local President Patricia Richardson For Refusing To Remove Alleged Harasser Corey Feldman From Sex Harassment Committee; Actor Refutes Claims». Deadline Hollywood, 20-07-2020. Arxivat de l'original el July 21, 2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
  125. ↑ «SAG-AFTRA Board Rebukes L.A. President For Refusing to Remove Corey Feldman From Sexual Harassment Committee». hollywoodreporter.com, 20-07-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
  126. ↑ «Corey Feldman Accused of 'Sexual Harassment, Abuse and Assault' Amid SAG-AFTRA Committee Scuffle». popculture.com, 21-07-2020. Arxivat de l'original el July 22, 2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
  127. ↑ «Sixdegreesmovie.com». sixdegreesmovie.com. Arxivat de l'original el February 26, 2021. [Consulta: 20 octubre 2021].
  128. ↑ «The Zombie King – 7 Souls, 7 Steps, 7 Days to Hell!». Thezombiekingfilm.co.uk. Arxivat de l'original el July 15, 2012. [Consulta: 12 juliol 2012].
  129. ↑ Crystal Lake Memories: The Complete History of Friday the 13th (2013) – via www.blu-ray.com. 
  130. ↑ Sorace, Stephen. «Corey Feldman to expose names of Hollywood players who allegedly molested him as a teen in new doc». Fox News, 08-03-2020. Arxivat de l'original el March 9, 2020. [Consulta: 10 març 2020].
  131. ↑ «My Truth | THE RAPE OF 2 COREYS». www.mytruthdoc.com. Arxivat de l'original el April 17, 2021. [Consulta: 20 octubre 2021].
  132. ↑ Stephen Hunt, "Calgary filmmaker Tank Standing Buffalo explores family trauma in SAVJ" Arxivat May 11, 2023, a Wayback Machine.. CTV News Calgary, September 24, 2022.
  133. ↑ «The Surreal Life». IMDB. Arxivat de l'original el November 7, 2022. [Consulta: 7 novembre 2022].
  134. ↑ «Super Robot Monkey Team Hyperforce Go! Full cast and crew». IMDB. Arxivat de l'original el November 7, 2022. [Consulta: 7 novembre 2022].
  135. ↑ «Teenage Mutant Ninja Turtles (2012–2017) Full cast and crew». IMDB. Arxivat de l'original el November 7, 2022. [Consulta: 7 novembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corey_Feldman&oldid=35037650»