Corioamnionitis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaCorioamnionitis
Chorioamnionitis - high mag.jpg
Tipus malaltia placentària
Especialitat obstetrícia i ginecologia
Classificació
CIM-10 O41.1 i P02.7
CIM-9 658.4762.7
Recursos externs
DiseasesDB 31882
eMedicine 973237
MeSH D002821
UMLS CUI C0008495
DOID DOID:0050697 i DOID:0050697
Modifica les dades a Wikidata
Corioamnionitis aguda greu. Microscopi òptic. 150X. Tinció d'HE.

La corioamnionitis és una infecció del líquid amniòtic i les membranes que el contenen; també es denomina infecció intraamniótica,infecció ovular o amnionitis, i pot anar acompanyada d'una ruptura prematura de membranes o cursar amb el sac amniòtic complet.[1]

S'associa a una major morbimortalitat materna i neonatal. Pot causar part preterme, on les complicacions són més freqüents.[2][3][4][5]

Epidemiologia[modifica]

Complica entre el 2 i l'11% de tots els embarassos i en aproximadament el 5% dels casos el fetus està infectat, fet que s'associa sovint amb els parts prematurs.[2] Els nadons nascuts de mares amb corioamnionitis poden desenvolupar displàsia broncopulmonar, síndrome de distrés respiratori i/o trastorns neurològics de gravetat.[6][7]

Diagnòstic[modifica]

La sospita i el diagnòstic són eminentment clínics i es recolza en alguns exàmens complementaris.[8]

Ha de descartar-se en tota embarassada amb febre de la qual no es coneix focus infecciós, sobretot si ha ocorregut ruptura prematura de membranes.

Un 80% dels casos són subclínics (no donen signes ni símptomes o aquests són inespecífics i de curta durada)[9] i es manifesten en el postpart en forma de febre o irritabilitat uterina en la mare, o bé signes d'infecció en el fetus. També pot ser la causa d'una amenaça de part prematur, sobretot quan aquesta no respon al maneig inicial.

El diagnòstic clínic es basa en les següents dades clíniques:[10]

Temperatura axil·lar igual o major que 38 °C, acompanyada de dos o més dels següents signes:

  • Sensibilitat uterina anormal
  • Líquid amniòtic purulent o de mala olor
  • Taquicàrdia materna major de 100 batecs per minut
  • Taquicàrdia fetal major de 160 batecs per minut
  • Leucocitosi > 15.000/mm
  • Augment de la contractibilitat uterina
  • Dolor pelvià al moviment

Sospita de corioamnionitis[modifica]

Davant la sospita d'aquesta infecció, sense la presència dels criteris esmentats anteriorment, s'ha de fer tota una sèrie de proves complementàries per descartar o diagnosticar aquesta patologia.[11]

Algunes de les proves que es poden dur a terme són un hemograma i proteïna C reactiva (PCR), amniocentesi, perfil biofísic fetal,[12] NST, ecografies, hemocultius i tests d'identificació biomolecular. Els gèrmens detectats amb major freqüència en les pacients diagnosticades de corioamnionitis clínica a termini són Ureaplasma urealyticum, Ureaplasma parvum[13] i Gardnerella vaginalis; seguits per Mycoplasma hominis, Streptococcus agalactiae i Fusobacterium spp. Més rarament, s'aprecien Acinetobacter spp. i Lactobacillus spp.[14] S'han aïllat algunes espècies de fusobacteris poc conegudes com a patogèniques i pertanyents al gènere Leptotrichia, com L. buccalis, L. amnionii i L. trevisanii, en diversos casos de corioamnionitis.[15][16][17] Amb una freqüència molt menor es detecten corioamnionitis virals per adenovirus, enterovirus, virus sincicial respiratori, virus d'Epstein-Barr o citomegalovirus[18] i corioamnionitis fúngiques.[19]

Sovint, l'hemograma mostra una leucocitosi (>15.000 leucòcits per mm3) amb desviació a l'esquerra (> d'un 5% de formes en banda). La PCR sol aparèixer elevada (>20mg/dl). L'amniocentesi permetrà diagnosticar la corioamnionitis mitjançant l'estudi de paràmetres com la glucosa (< 14 mg/dl), determinades citocines o les anomalies en la fórmula leucocitària, entre altres. A més a més, també es valorarà l'estudi microbiològic del líquid amniòtic amb una tinció de Gram i/o amb un cultiu de micoplasma/ureaplasma, especialment. També, es preceptiu realitzar hemocultius si la mare presenta una temperatura ≥ 38 °.[11]

Placenta envoltant el fetus

La prova NST (en anglès: Non Stress Test), o electrocardiotocografia,[20] es realitza per registrar la freqüència cardíaca del fetus i controlar la taquicàrdia fetal i la dinàmica uterina. Finalment, es pot valorar el perfil biofísic que sol sortir anòmal en cas de corioamnionitis. S'ha d'observar l'índex de líquid amniòtic, el to muscular i els reflexos, els moviments fetals i els respiratòris. Tots aquests elements de la prova es mostren alterats.[11]

Tractament[modifica]

Un cop diagnosticada la infecció caldrà iniciar tractament farmacològic amb antibiòtics.[21] La gestació s'acabarà amb tractament antibiòtic d'ample espectre. Els fàrmacs d'elecció són ampicil·lina 2g/6 h + gentamicina 80 mg/8 h ev + azitromicina 1g via oral monodosi. Si ja s'està fent el tractament i es detecta poc abans del part caldrà canviar la pauta i fer ampicil·lina 1g/6 h ev + cefoxitina (un betalactàmic d'ampli espectre) 2 g/8 h ev + azitromicina 1g via oral monodosi.[11]

El pas pel canal del part dependrà de l'estat del fetus i l'evolució del part. La corioamnionitis no és una indicació per fer cesària. Cal evitar la febre materna durant el part i, si incrementa la temperatura corporal de la mare administrar fàrmacs antitèrmics endovenosos. Si es precisa fer una cesària, un cop finalitzada s'iniciarà tractament antibiòtic amb clindamicina per evitar una infecció abdominal.[11]

Després del part caldrà fer un cultiu de placenta, tant de la cara materna com de la fetal. A més a més, es farà un estudi anatomopatològic sistemàtic de la placenta i del cordó umbilical. La troballa microscòpica més comuna és una intensa infiltració dels teixits placentaris per neutròfils. L'anàlisi histopatològic emprant la tècnica d'hibridació in situ per fluorescència[22] dels diversos patrons inflamatoris de la placenta demostra que els leucòcits polimorfonuclears formen el grup predominant de cèl·lules inflamatòries a les membranes extraplacentàries i a la fibrina subcoriònica. La majoria de dites cèl·lules són d'origen matern, encara que en processos avançats es desenvolupa una resposta inflamatòria fetal amb una abundant infiltració del cordó umbilical (funisitis) i de la placa coriònica per polimorfonuclears provinents del fetus.[23]

Referències[modifica]

  1. «Diagnóstico y tratamiento de la corioamnionitis clínica» (en castellà). Revista Colombiana de Obstetricia y Ginecología, 2008. [Consulta: 20 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 Espitia-De La Hoz, Franklin J. «Diagnóstico y tratamiento de la corioamnionitis clínica». Revista Colombiana de Obstetricia y Ginecología, 59, 3, 2008, pàg. 231-237. ISSN: 0034-7434 [Consulta: 26 març 2014].
  3. Suzanne Cote; Andrea Chisholm, MD. «Corioamnionitis». NYU Langone Medical Center. [Consulta: 26 març 2014].
  4. Argilagos Casasayas, Grisell «Factores de riesgo en la corioamnionitis». MEDISAN, 15, 5, 2011, pàg. 643 [Consulta: 27 març 2014].
  5. Rincón Ricote, M. Inmaculada «Corioamnionitis histológica y morbilidad neonatal: Aproximación al síndrome de respuesta inflamatoria fetal». Revista Chilena de Obstetricia y Ginecología, 75, 3, 2010, pàg. 172-178. DOI: 10.4067/S0717-75262010000300005. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 27 març 2014].
  6. Galinsky R, Polglase GR, Hooper SB, Black MJ, Moss TJ «The consequences of chorioamnionitis: preterm birth and effects on development» (en anglès). J Pregnancy, 2013 Mar; 2013, pp: 412831. DOI: 10.1155/2013/412831. PMC: 3606792. PMID: 23533760 [Consulta: 1r setembre 2018].
  7. Shi Z, Ma L, Luo K, Bajaj M, et al «Chorioamnionitis in the Development of Cerebral Palsy: A Meta-analysis and Systematic Review» (en anglès). Pediatrics, 2017 Jun; 139 (6), pii: e20163781. DOI: 10.1542/peds.2016-3781. PMC: 5470507. PMID: 28814548 [Consulta: 1r setembre 2018].
  8. Tita, AT; Andrews, WW «Diagnosis and management of clinical chorioamnionitis» (en anglès). Clin Perinatol, 2010 Jun; 37 (2), pp. 339-54. DOI: 10.1016/j.clp.2010.02.003. PMC: 3008318. PMID: 20569811 [Consulta: 20 desembre 2015].
  9. Abehsera Davó, D; Alcedo Olea, R; Vegas García de Yébenes, G; Sancha Naranjo, M; et al «Corioamnionitis subclínica: un reto diagnóstico. A propósito de un caso» (en castellà). Clin Invest Ginecol Obstet, 2014 Oct-Des; 41 (4), pp: 189-192. DOI: 10.1016/j.gine.2013.05.004. ISSN: 0210-573X [Consulta: 1r setembre 2018].
  10. Gibbs, RS; Castillo, MS; Rodgers, PJ «Management of acute chorioamnionitis». American Journal of Obstetrics and Gynecology, 136, 6, 1980, pàg. 709-13. PMID: 7355955.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Corioamnionitis» (en castellà). Hospital Clínic Barcelona. [Consulta: 20 juliol 2015].
  12. Serrano Berrones, MÁ; Beltrán Castillo, I; Serrano Berrones, JR «Perfil biofísico para conocer el bienestar fetal» (en castellà). Rev Esp Méd Quir, 2012; 17 (4), pp: 300-307. ISSN: 1665-7330 [Consulta: 2 setembre 2018].
  13. Sweeney EL, Dando SJ, Kallapur SG, Knox CL «The Human Ureaplasma Species as Causative Agents of Chorioamnionitis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2016 Des 14; 30 (1), pp: 349-379. DOI: 10.1128/CMR.00091-16. PMC: 5217797. PMID: 27974410 [Consulta: 29 octubre 2018].
  14. Romero R, Miranda J, Kusanovic JP, Chaiworapongsa T, et al «Clinical chorioamnionitis at term I: microbiology of the amniotic cavity using cultivation and molecular techniques» (en anglès). J Perinat Med, 2015 Gen; 43 (1), pp: 19-36. DOI: 10.1515/jpm-2014-0249. PMC: 5881909. PMID: 25720095 [Consulta: 3 setembre 2018].
  15. Smid MC, Dotters-Katz SK, Plongla R, Boggess KA «Leptotrichia buccalis: A Novel Cause of Chorioamnionitis» (en anglès). Infect Dis Rep, 2015 Maig 26; 7 (2), pp: 5801. DOI: 10.4081/idr.2015.5801. PMC: 4508535. PMID: 26294950 [Consulta: 23 setembre 2018].
  16. Thilesen CM, Nicolaidis M, Lökebö JE, Falsen E, et al «Leptotrichia amnionii, an Emerging Pathogen of the Female Urogenital Tract» (en anglès). J Clin Microbiol, 2007 Jul; 45 (7), pp: 2344-2347. DOI: 10.1128/JCM.00167-07. PMC: 1933011. PMID: 17522272 [Consulta: 23 setembre 2018].
  17. Fontanals D, García-Miralles C, Ballester R, Cochs B, et al «Chorioamnionitis due to Leptotrichia trevisanii» (en anglès). Anaerobe, 2018 Feb; 49, pp: 18-20. DOI: 10.1016/j.anaerobe.2017.11.001. ISSN: 1095-8274. PMID: 29155162 [Consulta: 23 setembre 2018].
  18. Paradowska E, Przepiórkiewicz M, Nowakowska D, Studzińska M, et al «Detection of cytomegalovirus in human placental cells by polymerase chain reaction» (en anglès). APMIS, 2006 Nov; 114 (11), pp: 764-771. DOI: 10.1111/j.1600-0463.2006.apm_31.x. ISSN: 0903-4641. PMID: 17078856 [Consulta: 29 octubre 2018].
  19. González-López, A; Aguilar, EV; Adsuar, E; Guixeres, M; et al «Corioamnionitis por hongos» (en castellà). Clin Invest Gin Obst, 2008 Abr; 35 (2), pp: 61-63. DOI: 10.1016/S0210-573X(08)73044-2. ISSN: 0210-573X [Consulta: 29 octubre 2018].
  20. Nava Uribe, E; Zúñiga Lara, D «Electrocardiotocografía intraparto» (en castellà). Acta Médica Grupo Ángeles, 2009 Gen-Mar; 7 (1), pp: 24-28. ISSN: 1870-7203 [Consulta: 2 setembre 2018].
  21. Valverde Pareja, Mercedes; Sánchez Gila, Mª del Mar; et al «Infección corioamniótica y prematuridad» (en castellà). Cursos de formación continuada. Hospital Virgen de las Nieves, 2012, pàgs: 12.
  22. Steel JH, O'Donoghue K, Kennea NL, Sullivan MH, Edwards AD «Maternal origin of inflammatory leukocytes in preterm fetal membranes, shown by fluorescence in situ hybridisation» (en anglès). Placenta, 2005 Set-Oct; 26 (8-9), pp: 672-677. DOI: 10.1016/j.placenta.2004.10.003. ISSN: 0143-4004. PMID: 16085046 [Consulta: 4 setembre 2018].
  23. Jessop, F; Sebire, NJ «Histological chorioamnionitis: Current concepts of diagnosis, classification and clinical significance» (en anglès). Fetal Matern Med Rev, 2011 Feb; 22 (1), pp: 25-44. DOI: 10.1017/S0965539511000015. PMID: 1469-5065 [Consulta: 4 setembre 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Corioamnionitis» (en castellà). Perez Bello, MA. 2017 Set. [Consulta: 29 octubre 2018].
  • «Chorioamnionitis» (en anglès). Bolin, P. 2017 Jun. [Consulta: 29 octubre 2018].