Cornellà de Conflent

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCornellà de Conflent
Corneilla-de-Conflent
13.307.PNRPyrénées Catalanes - Vue sur Corneilla-de-Conflent et la vallée de la Têt.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66057.png
42° 33′ 59″ N, 2° 22′ 50″ E / 42.566388888889°N,2.3805555555556°E / 42.566388888889; 2.3805555555556
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Cantó francèsCantó del Canigó
Població
Total 469 (2015)
• Densitat 42,56 hab/km²
Gentilici Cornellanenc, cornellanenca,
cornellanencs, cornellanenques
Geografia
Superfície 11,02 km²
Altitud 634 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66820
Fus horari
Modifica dades a Wikidata

Cornellà de Conflent ([kurnə'ʎaðəkuɱ'flen], en francès, Corneilla-de-Conflent) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Etimologia[modifica]

El topònim compost de Cornellà de Conflent necessita una explicació doble. D'una banda, Cornellà, que procedeix del nom propi llatí Cornelius[1] a través del derivat Cornelianus (de Corneli). De l'altra, de Conflent, que fa referència al lloc on està emplaçat el poble, la comarca del Conflent.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

Situació de la comuna de Cornellà de Conflent a la seva comarca

El terme comunal de Cornellà de Conflent, de 110.200 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] al centre de la comarca del Conflent, en una zona on arriben els darrers contraforts septentrionals del Massís del Canigó. Conforma el terme comunal la vall baixa del Cadí, amb la del seu afluent per la dreta, la Ribera de Fillols, anomenada Ribàs a Cornellà de Conflent, i un altiplà que ocupa gairebé el terç nord-est del terme, format per la carena que separa els afluents del Cadí, a ponent, dels del Còrrec de Cirac, a llevant. Aquestes carenes són altiplans calcaris que no depassen els 1.000 m alt a l'est, a la separació de la vall de Cornellà de Conflent de la de Cirac, ni els 700 a l'oest, en la carena que la separa de la de Fullà.

El poble, a 550 m alt, és al sud del terme, a l'indret on s'eixampla la vall i permet l'ús agrícola de la terra. La part nord del terme, on el Cadí passa a menys altitud, la vall s'estreny considerablement, i no deixa espai per gaire res més que el mateix riu i la carretera que el ressegueix. En el punt de sortida de la Tet del terme cornellanenc es dóna el punt més baix del terme: 403,9 m alt.

Termes municipals limítrofs:

Vilafranca de Conflent / Fullà Rià i Cirac
Fullà Brosen windrose-fr.svg Fillols
Vernet

El poble de Cornellà de Conflent[modifica]

Cornellà de Conflent en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

Està situat[4] en una plana entre la Ribera de Fillols i el Sant Vicenç, lleugerament aturonat i presidit per l'actual església parroquial i antic priorat de canonges augustinians de Santa Maria de Cornellà de Conflent, bell exemplar del romànic dels segles XI i XII. La façana occidental del temple s'obre a una gran plaça presidida per un gran om, que fou el 1792 l'arbre de la llibertat. En el seu entorn hi ha vestigis dels edificis del priorat, així com dels dos claustres que hi va haver.

Actualment repartir entre tres propietats particulars diferents, hi ha també en el poble el Palau comtal de Cerdanya, o Castell de Cornellà de Conflent, del qual es conserven restes importants, com panys de muralla sencers i la capella de Santa Maria, també romànica. És quasi del tot desapareguda, en canvi, la de Sant Jaume de Camarola, que distava un centenar de passes del castell.

Molleres[modifica]

Actualment reduït a una simple partida del terme, Molleres havia estat en el seu moment un petit poble dependent de Cornellà de Conflent. Estava situat[5] a l'extrem oriental del terme, just al nord de la seva zona central, a la vall del Còrrec de Cirac, a la seva riba esquerra.

Sant Climent de Sagamà, o de la Serra[modifica]

La petita capella de Sant Climent de la Serra, o de Sagamà, és[6] a l'extrem occidental del terme, a l'alçada de l'extrem nord del poble de Cornellà de Conflent, dalt de la carena que separa els termes de Fullà i de Cornellà de Conflent.

Els dòlmens de Cornellà de Conflent[modifica]

En el terme cornellanenc es conserven dos dòlmens: el Dolmen de Cobartorat, el Dolmen del Serrat d'en Perot, en indrets diversos del terme, però amb un punt en comú: un lloc enlairat, normalment amb vista panoràmica.

Les coves[modifica]

En el terme cornellanenc, sobretot en el sector nord, hi ha coves importants. Una d'elles és les Coves de les Canaletes, situada molt a prop de Vilafranca de Conflent, per la qual cosa és un dels motius d'atracció turística d'aquella vila. Al sector nord-est hi ha també les Coves d'en Bullà, que contenen jaciments prehistòrics. Una d'elles, la Cova del Mig, va posar al descobert fins a tres nivells diferets de jaciments del mosterià.

Els masos del terme[modifica]

El territori de Cornellà de Conflent contenia una bona quantitat de masos, antigament. Se'n conserven alguns: Mas Bover, o Mas Regalat, antigament Mas d'en Mossort, Mas Camó, abans d'en París, Mas Créange, Mas de la Fam, Mas del Noi, abans d'en Vicenç, Mas dels Alabau, Mas d'en Queia, Mas Fondant, Mas Llec, abans d'en Queia, Mas Margall, Mas Quesnel i el mas anomenat Molí d'en Margall, abans d'en París. N'hi ha alguns en ruïnes, com el Mas dels Pallers, i d'altres de desapareguts, dels quals es conserva només el nom: Colomer Pericot, el Mas Anglada, el Mas Colomer, el Mas d'en Mossort, el Mas d'en París i el Mas Jampí. Hi ha alguns cortals, com el Cortal de les Baixes, abans Cortal Restany, el Cortal d'en Jampí, el d'en París, el Cortal Illes i l'Orri d'en Bullà, o Cortal de l'Apatxe. També alguns són noms antics, com el Cortal d'en Soler.

D'altres edificacions aïllades del terme de Cornellà de Conflent són els Forns del Mener, ara abandonats, la Redubta i la Teuleria, abans Teuleria d'en Restany. També queden apartats del poble la capella de Sant Climent de la Serra, o de Sagamà, migpartida entre Fullà i Cornellà de Conflent, el Castell de Sant Climent, el Cementiri de Vilafranca de Conflent, que és en terme de Cornellà de Conflent, el Cementiri, el càmping de les Closes, el Pont Vell, l'Oratori de Sant Cristòfol, i els Tallers Municipals, situats a l'antiga Cooperativa cornellanenca. Cal esmentar també els dòlmens de Cobartorat, damunt del límit amb Fullà, i el del Serrat d'en Perot, a més dels túmuls existents en aquests mateixos llocs.

Hidrologia[modifica]

Cursos d'aigua[modifica]

Sens dubte, el principal curs d'aigua de Cornellà de Conflent és el Cadí, amb el seu afluent, la Ribera de Fillols, que rep en aquest terme el nom de Ribàs. A l'extrem oriental del terme hi ha el Còrrec de Cirac, amb tres afluents per l'esquerra que procedeixen del terme de Cornellà de Conflent: el Còrrec de la Cogollera, el de la Berjoana, amb el d'en Sagí, i el de la Vinya Planera.

L'entrada del Cadí, o Riu Major, en el terme de cornellanenc es produeix a l'extrem sud-oest de la comuna, i segueix paral·lel al límit occidental del terme, a prop seu. Deixa a la dreta el Mas Fondant i a l'esquerra el Mas del Noi i el Mas Camó, passa ran del Molí d'en Margall, que queda a llevant del Cadí, més al nord passa a prop del Castell de Sant Climent i el Mas d'en Queia (a l'esquerra del riu), prop d'on hi ha la Resclosa, després entre el Mas Bover (esquerra) i el Mas d'en Mossort i el Mas d'en París (dreta). En aquest tram el poble de Cornellà de Conflent resta a llevant del Cadí, una mica allunyat. Rep per la dreta la Ribera de Sant Vicenç, procedent de Vernet, que recull el Còrrec de les Planes dins del terme de Cornellà de Conflent, i el Ribàs, o Ribera de Fillols, que ve d'aquest poble i dins del terme cornellanenc rep per la dreta els còrrecs de Morcarà, de Salloberes i del Bosc del Prior, i el Còrrec de les Cases per l'esquerra. Per l'esquerra rep els còrrecs del Mas Bover, del Corbatorat i del Prat d'en Palau, i per la dreta, més al nord del Ribàs, els del Rovinell, de les Queroles, del Serrat i dels Clots, abans, de Cal Fontalina, fins que s'aboca en la Tet just a l'extrem est de Vilafranca de Conflent.

Al nord del terme hi ha dos còrrecs que desguassen directament en la Tet: el Còrrec de Boera i el de la Trencada d'en Bullà.

Canals d'irrigació[modifica]

En el terme cornellanenc hi ha alguns canals d'irrigació, sobretot al nord-oest del poble: Rec dels Cotius, Rec de Salloberes, Rec de Boera, Rec de Cirac, o de les Molleres, Rec del Molí, Rec del Turó, Rec de Sant Pere i Rec Vell de Sant Pere. Cal esmentar, com a complement d'aquests recs, la Resclosa, situada al Cadí i la Rescloseta, al Còrrec de Cirac.

Fonts i altres[modifica]

Cal destacar una font, del terme cornellanenc, la Font de la Berjoana. També cal destacar la Cisterna Vauban, situada dalt de la serra, al nord-oest del terme.

Orografia[modifica]

Alguns dels topònims del terme indiquen espais geogràfics o formes de relleu, com obagues: el Bac de la Trencada; boscs: el Bosc del Prior; clots: el Clot del Perol, els Clots; colls: la Collada, el Coll de la Serra, el Coll de Sant Eusebi; coves: Cova Bastera, Cova de les Canaletes, Cova de les Grans Canaletes, Cova de les Puces, Cova de l'Estació Vella, Cova del Monòlit, Cova del Prat d'en Palau, Cova de l'Ós, Cova dels Tres, Cova de Sant Cristòfol, Cova de Vilafranca i Coves d'en Bullà; Planes: les Esplanelles, Pla de Cirac, les Planes; pedreres: Pedrera del Marbre (dues de diferents), Pedrera del Talc, o, simplement, el Talc; roques: la Roca, Roca Ampla, Roca de Camerola; serres i serrats: la Serra, la Serra, o Serra Cogollera (diferent de l'anterior), el Serrat, Serrat de Canaletes i Serrat d'en Perot, i solanes: el Solà.

El terme comunal[modifica]

Les principals partides i llocs específics del terme cornellanenc són Badabany, el Bruguer, o el Burguer, en Bullà, els Cabanils, el Camí de Cornellà, el Camp de la Creu, el Camp del Gascó, el Camp del Pla, el Camp del Prior, el Camp d'en Pere Prats, el Camp d'en Sagí, el Camp Gran, les Canaletes, la Castanyereda, o Casa del Sastre, Cases, la Caseta, les Closes, la Cogollera, els Colomers, Corbatorat, els Cotius, les Esquerines, l'Estació Vella, Fontanal, Font de la Perdiu, les Forrolles, Garriga d'en Potis, Garriga Plana, les Malloles, Mas del Doctor, els Meners, les Molleres (dues de diferents), Morcarà, els Pallers, els Pasterals, Pont dels Camins Ramaders, el Portalet, el Prat de Palau, el Prat Nou, el Prat de les Rodes, els Prats d'en Batlle, la Querola, la Resclosa, la Rescloseta, Rovinell, Salloberes, Sant Jaume (dos de diferents), la Tralla, la Trencada d'en Bullà, la Trilla, les Vinyes de Fillols i la Vinya de la Roca.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Tres carreteres travessen el terme de Cornellà de Conflent; d'una banda, la D - 47 (Cornellà de Conflent - Fillols), que uneix aquestes dues poblacions en 3,7 quilòmetres, i de l'altra, la D - 116 (Vilafranca de Conflent - Castell de Vernet), que uneix aquestes dues poblacions amb Cornellà de Conflent i Vernet entre elles. Cornellà de Conflent és a 2,8 quilòmetres de Vilafranca de Conflent, a 2,5 de Vernet i a 5,4 de Castell de Vernet. Per l'extrem nord del terme passa la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que venint de Perpinyà té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera permet comunicar Cornellà de Conflent pràcticament amb tota la resta de la Catalunya del Nord.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Cornellà de Conflent disposa de la línia 240/241 de transport públic Le bus à 1 €. Aquesta línia uneix Cornellà de Conflent amb Vernet (5 minuts), cap al sud, i cap al nord i nord-est, Vilafranca de Conflent (3), Rià (7), Prada (10) i Perpinyà (1 hora i quart) (directe entre les dues darreres poblacions) amb deu serveis diaris, dels quals dos tenen l'origen a Castell de Vernet i sis s'originen a les Termes de Vernet. A més quatre d'aquests serveis tenen el final o l'origen a Prada, on enllacen amb altres línies cap a Perpinyà. Circulen de dilluns a dissabte; diumenge i dies festius, sense servei.

Els camins del terme[modifica]

Alguns dels camins del terme de Cornellà de Conflent comuniquen aquest terme amb els veïns: Camí de Cirac, Camí de Fillols, Camí de Fullà, o de la Serra, o de Sant Climent, Camí Vell de Cirac, Camí Vell de Fillols, Camí Vell de Saorra, o del Mas del Noi, Camí Vell de Vernet, Ruta de Prada, Ruta de Vernet i Ruta de Vilafranca. Altres camins són interns del terme cornellanenc: Camí de la Trencada, Camí de les Forrolles, Camí del Molí, Camí del Solà, Camí d'en Bullà i Pista de Badabany.

Activitats econòmiques[modifica]

Bona part del terme està cobert de boscs i matolls, a causa de l'orografia del terme, i només el fons de la vall permet acollir activitat agrícola. Hi ha poc menys d'una cinquantena d'explotacions agràries, que ocupen una vuitantena d'hectàrees. La major part són arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers); a part, hi ha una mica de vinya i d'hortalisses, i una certa proporció de pastures i farratges. Hi ha poc bestiar: una desena de caps de boví i una trentena d'oví. El monestir de Santa Maria atrau un cert turisme, i en el terme hi ha un càmping. La indústria es limita a a derivada de l'explotació agrícola, amb la Cooperativa Fruitera del Cadí.

Història[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Pel seu topònim, Cornellà de Conflent devia ser un predi romà habitat per un colon membre de la família Cornèlia, o client seu, com és el cas dels altres Cornellà existents.

Edat Mitjana[modifica]

Documentat com a Cornelianum l'any 901, molt aviat és un domini directe dels comtes de Cerdanya, senyors del Conflent, els qual hi edificaren un palau, que fou la seva residència principal, almenys des del segle IX. Actualment encara existent, és el Castell de Cornellà de Conflent. A més, l'any 1094 el comte Guillem Ramon manava en el seu testament que es construís una canònica augustiniana, per a la qual cosa llegà l'església parroquial de Santa Maria de Cornellà de Conflent, entre altres coses. Fou el seu fill Guillem Jordà qui, dos anys més tard i just abans de marxar cap a la Primera Croada, fundà el priorat, que va posar sota la seva tutela personal, i dels seus descendents. El priorat anà augmentant amb el pas del temps la seva riquesa i el seu poder.

Edat Moderna[modifica]

A partir del segle XV el priorat començà a ser regit priors comendataris, amb la qual cosa va anar decaient progressivament. El 1632 depenien d'aquest priorat les senyories de Censà i Bell-lloc, al Conflent, i d'Eina i Sedret, a l'Alta Cerdanya, i d'altres càrrecs monacals també tenien possessions i senyories: el cambrer percebia impostos de la meitat del territori de Fillols i tenia un alou a Vilanova de Capcir, el sagristà era senyor de Seners i tenia terres a Estoer i Finestret, etc. Totes aquestes possessions i privilegis es mantingueren fins a la fi de l'Antic Règim.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[7]

Evolució demogràfica de Cornellà de Conflent entre 1358 i 1789
1355 1359 1365 1378 1424 1470 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1789
33 f 28 f 33 f 14 f 22 f 14 f 16 f 9 f 43 f 30 f 330 h 65 f 69 f

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
357 292 374 412 470 509 491 514 508
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
505 505 503 507 512 513 508 503 502
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
679 536 517 506 512 505 504 471 377
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014
401 398 365 397 417 426 451 465 468
2015
469

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[8] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[9]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Batlles[modifica]

Alcalde Període
Martin Jampy 1790 - 1793
Xavier Burgatx 1793 - 1793
Joseph Godefroy 1793 - 1794
Emmanuel Restaynt 1794 - 1796
Simon Illes 1796 - 1797
Emmanuel Restaynt 1797 - 1798
Simon Illes 1798 - 1799
Dominique Junquet 1799 - 1800
Jean Paris 1800 - 1803
Martin Jampy 1803 - 1808
Emmanuel Berjoan 1808 - 1813
François Paris 1813 - 1828
Bonaventure Restaynt 1828 - 1831
Martin Jampy 1831 - 1838
Bonaventure Berjoan 1838 - 1841
Jacques Pagès 1841 - 1843
Bonaventure Restaynt 1843 - 1851
François Broc 1851 - 1863
Jacques Vigo 1863 - 1866
Jean Paris 1866 - 1872
Charles de Fregebille 1872 - 1874
Jean Paris 1874 - 1876
Denis Jacques Victor Dalbiez 1876 - 1877
Mathieu Berjoan 1877 - 1878
Michel Restaynt 1878 - 1880
Simon Illes 1880 - 1888
Saturnin Fondan 1888 - 1908
Martin Delpont 1908 - 1919
Michel Salvat 1919 - 1935
Jean Rondes 1935 - 1944
Elie Buzan 1944 - 1947
Michel Monet 1947 - 1968
Jean Sales 1968 - 1983
Isidore Comas 1983 - 1989
Robert Fajal 1989 - Març del 2001
Claudette Martinetto Març del 2001 - Març del 2014
Patrice Arro Març del 2014 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Patrice Arro, President del SIVOM Vall del Cadí. Conseller comunitari, encarregat del personal.

Adjunts al batlle[10][modifica]

  • 1r: Eric Monet
  • 2n: Jean Bobé.

Consellers municipals[modifica]

  • Bernard Bonnail
  • Jérôme Gea
  • Raymond Margail
  • Ludovic Monet
  • Marie-Line Coffin
  • Pierre Hermet
  • Gilles Ruis
  • Eric Torres.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Cornellà de Conflent ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Ensenyament i Cultura[modifica]

A Cornellà de Conflent hi ha una escola pública, amb seccions de maternal i de primària. Pel que fa als nivells superiors, els adolescents i joves cornellanencs i cornellanenques poden anar a secundària als col·legis de Prada o d'Illa, i a batxillerat als liceus de Prada.

Llocs i monuments[modifica]

Personatges cèlebres[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «46 - Cornellà de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Blaize, Yves. «Le giement moustérien de la grotte del Mig (Corneilla-de-Conflent)». A: Études roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich / Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich. Perpignan: Le Publicateur – Centre National des Lettres, 1987, p. 93-98. ISBN 2-906210-03-X. 
  • Coromines, Joan. «Cornellà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Cornellà de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cornellà de Conflent Modifica l'enllaç a Wikidata